«Els petits canvis són poderosos». Pels que ja tenim una edat, aquesta mítica frase del Capità Enciam (que, per cert, interpretava en Pep Parés, soci i exactivista de la casa) va ser el primer toc d’alerta sobre la responsabilitat mediambiental i la crisi climàtica; per molt que aleshores no fos coneguda en aquests termes, era una qüestió que ens afectava a totes i a tots els nivells.
Cal que participem d’aquests canvis si volem un món millor. Perquè sí, sempre afirmem «el món pot canviar, però no ho farà sol». I el tema mediambiental no n’és una excepció. Cal que assumim la nostra responsabilitat en fer canvis en la nostra manera de fer les coses. I perquè seguir com sempre no és una opció.
Amnistia Internacional, com a moviment, no n’és aliena i és per això que en coherència amb aquest plantejament i amb el treball de Justícia Climàtica que va iniciar fa uns anys, va assumir un compromís a l’Assemblea Global del 2019. Es va decidir treballar una estratègia de sostenibilitat que permetés reduir la petjada de carboni del conjunt de l’organització, sent la gran fita que el moviment assolís les zero emissions absolutes el 2050, evitant fins i tot la compensació d’emissions.
És obvi que aquesta estratègia té diferents implicacions i tempos depenent del nivell organitzatiu que considerem, perquè les realitats són les que són, però el que sí que deixa clar l’estratègia plantejada és que els canvis no s’han de restringir a l’estructura internacional o a les grans oficines de les seccions, sinó que totes les parts implicades, fins i tot les locals, han de poder fer canvis per reduir aquest impacte. Hi ha força propostes sobre la taula:
Un replantejament de les polítiques i directrius sobre viatges, minimitzant el nombre de desplaçaments als estrictament necessaris, i fent-ho sempre que sigui possible amb transport terrestre i col·lectiu.
Socialitzar el treball en entorns virtuals que permetin el treball cooperatiu (contribuint també així a la minimització de desplaçaments), posant a disposició les eines i la tecnologia necessàries (mantenint, però, la necessària seguretat digital) i capacitant les persones que hi participen. Promoure les trobades per videoconferència en detriment de les trobades presencials quan no siguin estrictament necessàries. La pandèmia va suposar un bon aprenentatge a marxes forçades en aquest sentit. Traguem partit de l’experiència i explorem noves maneres de trobar-nos i participar.
Repensem com ens aprovisionem per la nostra activitat: quins tipus de materials ens fan servir a l’hora de produir els nostres materials de campanya o per a les nostres activitats, substituir progressivament tots els elements de plàstic per elements com a mínim menys contaminants, o reciclats si no n’aconseguim de recuperables o reaprofitables. Treballant sempre que sigui possible amb proveïdors de proximitat respectuosos amb el medi ambient.
Sense oblidar la gestió responsable de residus, reciclant els diferents elements i pensant sempre en opcions d’economia circular i recordant que les quatre R del reciclatge inclouen sobretot la reducció de residus com a millor opció.
Millorar l’eficiència energètica de les nostres activitats i espais, reduint el consum d’aigua i apostant per energies renovables.
I una cosa que ens va força bé: generem consciència mediambiental responsable, dins i fora de la nostra organització. Perquè això és part del nostre valor afegit.
Fet i fet, segur que la nostra responsabilitat individual ja ens ha portat a iniciar aquest camí. El que se’ns proposa ara és refermar aquesta aposta i anar augmentant-ne l’abast, sense pressa, però sense pausa. Perquè el nostre món ho necessita, ens necessita.
