Beth Gelb, presidenta d’Amnistia Internacional Espanya, va ser entrevistada en el tretzè número de la revista Mirades de la Xarxa de Cooperació al Desenvolupament del Sud de Catalunya amb motiu de l’Assemblea General de socis i sòcies d’AIC que va tenir lloc a Reus l’abril de 2025.
Gelb va mirar de posar llum a la situació actual dels drets fonamentals arreu del globus. Des de la impunitat internacional de Donald Trump fins a la situació actual de l'activisme civil, Beth Gelb va subratllar la necessitat d’una societat civil activa i mobilitzada i va criticar l’actual manca de lideratge dels governants i líders mundials en matèria de drets humans per frenar l’autoritarisme creixent del món i els atacs als drets humans.
Tothom neix amb els mateixos drets, sense discriminació
Tot i ser genèrica i amb molts de punts de millora, l'adopció de l’Agenda 2030 és considerada un dels èxits contemporanis de la comunitat internacional per la fita d’aconseguir un acord conjunt dels estats membres de les Nacions Unides. Des del 2015, any de la seva aprovació, el sistema internacional ha experimentat un seguit de regressions i passes enrere que han fet del seu assoliment un objectiu difús i llunyà, enmig d’una atmosfera d’absència d'acció i compromís polític. És per això que Beth Gelb va alertar de la situació actual de perill per a la justícia global i la defensa dels drets humans. Argumentava que experimentem un clima de regressió de drets, especialment en matèria de migració, refugi i asil, garantits en els diferents tractats internacionals; des de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948) fins al PIDCP i PIDESC. Tot i l’existència d’aquests instruments legals que garanteixen, teòricament, la seva promoció i protecció, l’ordre internacional, regit per la por i la criminalització dels drets, es troba en una situació de desprotecció i desigualtat.
La fragilitat dels drets i de l’ordre internacional
En aquest ambient de reculada de drets i autoritarisme, el trumpisme és la icona de la ruptura amb la idea d’igualtat i la no discriminació, pilars de l’ordre internacional dels drets humans. Des d'aquesta esfera política s'impulsa una lluita ideològica contra el que anomenen “el règim dels drets humans”, burlant directament les obligacions internacionals i el multilateralisme i dominant la narrativa denunciant una suposada manca de llibertat d’expressió. La presidenta d’Amnistia Espanya afirmava a l'entrevista que això no va de llibertat d’expressió, sinó d’una lluita històrica de les elits privilegiades per conquerir i controlar drets fonamentals de totes les persones.
En les darreres dècades, també s’ha experimentat la manca de voluntat política de la Unió Europea, com s’il·lustra en les crisis de persones refugiades que han afectat cíclicament el continent des de 2015. Aquestes crisis, agreujades tant per la manca de lideratge internacional com per obstacles interns d’actors contestataris -països com Polònia o Hongria- fan que la lluita contra la impunitat se situï en el centre de l’agenda de la societat civil. No només es tracta de la desprotecció de drets, com el dret a l’habitatge o el dret a l'asil, sinó que també es donen polítiques preocupants, com l'externalització de les fronteres amb l'acord entre Itàlia i Albània, que criminalitzen les persones migrants.
Del clic de l’activisme digital a la mobilització
Gelb va recordar que el motor central d'Amnistia Internacional és la investigació d’abusos de drets humans, sigui quin sigui el perpetrador. L’objectiu? Comunicar informació documentada i veraç, a través d’una investigació solvent, fiable i imparcial. Un pilar fonamental per al bon funcionament de l’organització és la col·laboració amb la societat civil, que ajuda Amnistia Internacional a fer front a la polarització. Segons Gelb, els drets humans són la base de la dignitat de cada persona, individualment i col·lectivament. Aquest és el missatge que ha de calar per preservar la dignitat humana.
Es tracta d’una tasca difícil en què s’han de fer front a enormes complexitats, com els grans actors tecnològics i l’impacte dels algoritmes i els seus biaixos incorporats que incideixen en la discriminació a determinats col·lectius vulnerables. La presidenta d’AI Espanya també destaca la necessitat d’un paper actiu de les empreses, destacant el seu deure de conèixer, protegir i promoure els drets humans. També afirma que és necessària la mobilització social més enllà d’un clic. L’activisme digital per si mateix no és suficient. El clicactivisme suma, però cal també una implicació més activa de la societat civil.
Quin món volem?
Beth Gelb va plantejar una reflexió que Amnistia Internacional considera fonamental: «Quin món volem? El de la llei del més fort o un món amb regles igualitàries per a tothom?» Aquest és el dilema actual de la comunitat internacional. L’arquitectura jurídica sorgida a partir de la Segona Guerra Mundial és el camí per a la pau. Europa no ha de ser l'única resposta. Arreu del món hi trobem fars d’esperança no eurocèntrics capaços de lluitar contra la deriva de la geopolítica internacional. Un exemple de voluntat política d'actors del Sud Global és la iniciativa de Sud-àfrica de portar el cas del genocidi d'Israel contra la població palestina a Gaza davant del Tribunal Internacional de Justícia. Les Nacions Unides també han d’actuar com un fòrum real i autèntic de multilateralisme, com ho fa amb la possibilitat d’una nova convenció marc sobre fiscalitat internacional. «La primera línia de batalla ara per ara és que l’edifici del multilateralisme no es destrueixi», va assegurar Gelb.
En un món cada cop més complex i polaritzat, cal ser conscients de la transcendència del moment actual, marcat per les passes enrere en matèria de drets i la necessitat urgent d’una mobilització col·lectiva per preservar la dignitat humana i, sobretot, blindar drets fonamentals amenaçats.