L'expresident de les Filipines, Rodrigo Duterte, ha estat declarat apte per ser jutjat pel Tribunal Penal Internacional (TPI) a partir del 23 de febrer. 

Aquesta és una escena que les famílies dels milers de víctimes de la guerra contra les drogues a les Filipines temien no arribar a veure mai. Però no serà així. I, per sort, passarà.

En un moment històric en què molts governants se salten l’ordre internacional i el respecte als drets humans sense cap mirament, la compareixença de Duterte per ser jutjat demostra als acusats de cometre els pitjors delictes que pot arribar-los el dia de retre comptes davant un tribunal, independentment del càrrec que ostentin i de la seva situació actual.

Gent com «Trump, Putin o Netanyahu estan disposats a destruir la justícia internacional perquè pot funcionar i impartir justícia» i reparació pels abusos comesos, apuntava fa poc la secretària general d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard. Sens dubte el cas Duterte és tot un avís per a dirigents com ells.

La mateixa institució internacional de la qual l'expresident Duterte va fer-ne befa i va insultar greument (els va arribar a titllar de «malparits»), ara el jutjarà pel crim contra la humanitat d’assassinat. Estem davant d’un moment simbòlic, però alhora molt real i esperat per a les famílies de les víctimes i els defensors i defensores dels drets humans que durant anys han lluitat incansablement per la justícia, tot i els greus riscos que corrien les seves vides i la seva seguretat.

L'11 de març, en el seu retorn a Manila des de Hong Kong, Rodrigo Duterte va ser detingut en aplicació d'una ordre judicial dictada pel Tribunal Penal Internacional per crims de lesa humanitat comesos en relació amb la guerra contra les drogues que va lliurar entre 2016 i 2022. No es pot determinar amb certesa l’abast d’aquesta guerra, les xifres de morts ballen fort i van dels gairebé 8.000 de la policia filipina als 27.000 de la Comissió de Drets Humans. Des del TPI es parla d’una forquilla entre 12.000 i 20.000 assassinats.

És des de setembre de 2021 que el TPI investiga possibles crims de lesa humanitat a les Filipines, incloent els assassinats comesos en la guerra contra les drogues de Duterte i els d'abans a Dávao, a l’illa de Mindanao, per un presumpte Esquadró de la Mort paramilitar just quan l'expresident era l’alcalde d'aquesta ciutat del sud de les Filipines entre 2011 i 2016.

Crims de lesa humanitat

Amnistia Internacional ha publicat importants investigacions que detallen execucions extrajudicials i altres violacions de drets humans comeses per agents de policia i els seus superiors a Filipines en tot aquell període, i ha determinat que aquells actes assoleixen el llindar de crims de lesa humanitat.

«No soc mala persona, però hi ha gent que se’ls ha de matar». Són paraules textuals d’un assassí confident de Patricia Evangelista, periodista filipina que va ser amenaçada i va haver de fugir temporalment del seu país per firmar una extensa investigació a l’agència de notícies Rappler que destapava el règim violent de terror i impunitat de Duterte. 

L’expresident, sempre fatxenda davant dels mitjans de comunicació i les càmeres, deia que “als criminals, més els valdria penjar-se”, perquè ell mateix els mataria un per un, si calia. Salvar el país “liquidant els drogates. Massacrar aquells idiotes”, prosseguia desfermat. Com explica Evangelista al llibre  Algú  els  ha  de  matar (Comanegra), “era fàcil seguir la desfilada de taüts, (...) conseqüència natural de la retòrica violenta que venia des de dalt i la impunitat general a baix”.

La por com a benzina de l’autoritarisme

L'interessant llibre d’Evangelista no només detalla els fets amb una corrua de testimonis esgarrifosos que impressionen i posen els pèls de punta. La valenta periodista també posa el focus en com es poden manipular les masses des del poder: “Som Duterte”, repetien com lloros els seus seguidors quan el van situar a la presidència del país amb 16 milions de vots (el 39% del total) en les eleccions de 2016. 

Evangelista també explica molt bé com la por sempre actua com a benzina de l’autoritarisme i la superació de l’imperi de la llei. “La matança disfressada amb llenguatge burocràtic esmussa els sentits i amb el temps pot anestesiar tota una població perquè no percebi l’horror que passa just allà on viu”, escriu la periodista. 

Veurem què passa amb Duterte, però sens dubte és una bona notícia que algú que es creia impune acabi acusat i jutjat davant d’un tribunal com el TPI que ell mateix va menysprear. Esperem que no sigui l’últim d’aquests dirigents a viatjar a la Haia i comenci a trontollar l’actual cicle d’impunitat que viu el món.