El passat 2 d’octubre ens va deixar en Rafael Ángel Gázquez Sancho, Rafa, company del grup d'Amnistia Internacional Terrassa.
En Rafa era un home essencialment bo, sempre atent amb els altres. Amic com no n'hi ha i sempre amb disposició sincera per ajudar tothom. No sols el teníem al nostre costat, sempre positiu i col·laborant en gairebé totes les activitats d’Amnistia Internacional que es feien, sinó que sempre es podia comptar amb ell per a confiar-li pensaments, idees i dubtes.
En ell sempre es trobava comprensió, acompanyament i ajuda. I sense esperar mai res a canvi: sempre amb bon humor, sempre amb un somriure càlid als llavis.
Era un lluitador infatigable. Defensor dels drets humans. Dels drets socials, dels drets de les persones que l'envoltaven, sobretot, de les més desfavorides. Lluitador convençut, incansable, sincer. Com ho fan tot les bones persones. Mai tenia un mal gest ni una mala contestació per ningú. Era un pacificador nat. Això el va portar, juntament amb altres defensors dels drets humans de la ciutat, a organitzar una convocatòria a la sala d’actes dels Amics de les Arts l’11 de febrer de 2010, per formar un grup local d’activistes d'Amnistia Internacional a Terrassa. D’aquell acte en van sortir 11 persones interessades a formar part del grup i, un mes després, l’11 de març, es va celebrar la primera reunió on es va acordar sol·licitar a l'organització la la creació d’un grup a Terrassa.
El 26 d’abril, el Comitè Executiu Federal (actual Junta Directiva Federal) de la SE, va aprovar el grup de Terrassa i el va reconèixer com «Grup en Formació».
Quina paradoxa que un lluitador contra qualsevol injustícia hagi estat víctima de la pitjor de les injustícies que et pot portar la vida. Fer-te marxar sense avisar i a destemps. Al grup d'Amnistia Terrassa, i a Amnistia en general, deixa un buit insubstituïble i un dolor immens per la seva pèrdua. El seu tarannà ens acompanyarà sempre, i la sort d'haver-lo conegut i haver pogut compartir lluites i estones amb ell, no ens l'arrabassarà ningú.
No l'oblidarem mai. Sempre el durem en els nostres cors d'activistes pels drets humans.
