Avui 13 de febrer, la Cort d’Apel·lació de Polònia ha anul·lat, ordenant un nou procés judicial, la condemna infligida a Justyna Wydrzyńska al 2023 a 8 mesos de serveis socials per ajudar a avortar una dona que havia patit violència domèstica. 

Aquest fet obre una porta a l’esperança que la Fiscalia retiri els càrrecs contra ella, i conseqüentment, un precedent de com la lluita pels drets sexuals i reproductius a Polònia sembla deixar marca fins i tot als seus opositors tradicionals.

Un dels rostres per la resistència pels drets sexuals i reproductius

Justyna Wydrzyńska representa a dia d’avui una figura capdavantera en la defensa del dret a l’avortament. Cofundadora de l’organització Abortion Dream Team, una de les entitats més visibles a Polònia pel que fa a la reivindicació dels drets sexuals i reproductius de les dones, l’activista fa cinc anys que s'enfronta a les injustícies del sistema judicial polonès.

“El 2020, Justyna va proporcionar medicaments avortius a una dona en situació de vulnerabilitat. Aquesta dona, coneguda amb el sobrenom d’Ania, patia violència domèstica. Segons les declaracions de Justyna, el seu objectiu era ajudar Ania a evitar un avortament insegur, una realitat a la qual moltes dones poloneses s’enfronten a causa de les lleis restrictives del país.  D’ençà a avui, Justyna s’ha vist immersa a una acusació per “ajudar a un avortament” i “posseir drogues no autoritzades amb la finalitat d’introduir-les al mercat”. Finalment, el 14 de març de 2023 va ser condemnada a vuit anys de treballs comunitaris. La intransigència de la fiscalia polonesa és considerada per moltes organitzacions una persecució arbitrària que atempta contra els seus drets fonamentals.

“Em va impulsar la voluntat d'ajudar quan ningú més volia o podia. Per a mi, ajudar l'Ania va ser una cosa molt clara, justa i sincera que calia fer”. Va afirmar l’activista després de la sentència.

Un marc legal restrictiu

El 27 de gener de 2021, el Tribunal Constitucional polonès va condemnar els drets sexuals i reproductius de les dones a la clandestinitat i a l’estigma, prohibint l’accés a l’avortament en gairebé totes les circumstàncies. Aquesta decisió va situar Polònia, juntament amb Andorra i Malta, entre els països amb les legislacions més restrictives d’Europa respecte al dret a l’avortament. 

Un any després de la prohibició, més de 32.000 persones havien contactat amb Avortament Sense Fronteres —cinc vegades més que l’any anterior—, i l’organització va proporcionar ajuda a més de 1.500 persones per viatjar a l’estranger i avortar. 

Les lleis que restringeixen l’accés a l’avortament a Polònia, situen en perill la integritat física de moltes persones i violen les obligacions de l’Estat en virtut del dret i les normes internacionals de drets humans. Es produeix una criminalització sistemàtica tant dels qui presten serveis d’avortament com dels qui intenten rebre’ls. L’estigma, la intimidació i les conseqüències legals per als professionals i activistes que presten aquest servei d’atenció mèdica essencial redueixen les alternatives de les persones afectades, obligant-les a cercar vies alternatives que posen en perill la seva salut i benestar.

Per què s’ha de defensar el dret a l’avortament? 

El cas de Justyna no és un cas aïllat. Es per això, que és necessari explicar-lo per posar en evidència la il·legitimitat dels sistemes judicials de diversos països, on els drets reproductius de les dones es veuen amenaçats. Diverses organitzacions s’han posicionat a favor seu mitjançant declaracions, informes i campanyes. Però, abans de tot, per què és imprescindible assegurar el dret a l’avortament arreu del món? 

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), cada any es produeixen al voltant de 35 milions d’avortaments insegurs al món, molts dels quals tenen conseqüències greus per a la salut de les dones. Així doncs, la penalització de l’avortament, més enllà d’incrementar aquesta xifra, genera un dilema entre el deure personal i professional de proporcionar la millor cura possible per a l’afectat i la possibilitat d’estar cometent un delicte segons la legislació del país. Aquesta contradicció ha de desaparèixer, ja que l’exercici de la llibertat sexual i reproductiva és un dret inalienable, recolzat —encara que no explícitament— pel dret internacional, que reconeix en els principis de salut, no discriminació, autonomia personal i vida una via per defensar-lo com a part dels drets humans bàsics.

En virtut d’aquests drets —i davant la negligència dels estats en el seu compliment—, diverses organitzacions internacionals s’han vist obligades a passar a l’acció. A finals de 2023, Amnistia Internacional va publicar un informe titulat “Un moviment imparable: Crida global per reconèixer i protegir les persones que defensen el dret a l’avortament”. En aquest document, es revelava la quantitat de professionals de la salut, activistes i acompanyants que pateixen sistemàticament abusos, detencions, processaments i empresonaments per donar suport al dret de les dones, les nenes i totes les persones amb capacitat de quedar-se embarassades a accedir a l’avortament.

A més, durant el 2024, s’han dut a terme campanyes com “1.000 maneres de donar suport al dret a l’avortament”, juntament amb el llançament d’un conjunt de directrius i mesures per protegir els proveïdors de serveis d’avortament com a defensores i defensores dels drets humans. Aquesta última, s’ha desenvolupat en coalició amb cinc organitzacions de caràcter humanitari i de salut reproductiva.

 “El dret a l'avortament no és una opinió. És una qüestió d'estàndards internacionals i de normes jurídiques internacionals. Es tracta d'un dret recolzat per una munió de drets humans, com el dret a la integritat física i mental, el dret a la salut i el dret a no ser objecte d'homicidi il·legítim i arbitrari mitjançant la retirada de serveis segurs”, afirma Agnès Callamard, secretària general d’Amnistia Internacional.    

Victòries esperançadores, però insuficients

En els últims 30 anys, més de 60 països han modificat les seves lleis per a permetre un major accés a l'avortament i reconeixent, en paral·lel, el paper vital que exerceix l'accés a un avortament segur en la protecció de la vida i la salut de les dones.

Malauradament, no tots els estats han fet passes endavant en la despenalització d’aquest dret bàsic. Hi ha casos flagrants a l’ordre del dia que es poden situar ben a prop, com el d’Andorra. El coprincipat és l’únic país europeu—juntament amb Malta— que prohibeix l’avortament sota qualsevol circumstància, inclosos els casos de violació, de malformació del fetus i de risc per a la salut de la mare. Així ho estableix l’article 8 de la seva Constitució, que “reconeix el dret a la vida i la protegeix plenament en les seves diferents fases”. Per tant, una persona que realitzi un avortament o que doni el seu consentiment a un altre perquè ho faci serà sancionada amb una pena de fins a dos anys i mig de presó.

La contradicció entre l’adhesió d’Andorra a tractats com la Convenció de les Nacions Unides sobre l’Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW) —considerada un dels principals instruments per a la promoció de la igualtat de gènere i els drets de les dones— i la seva pràctica legislativa i judicial, que nega sistemàticament un dret bàsic, és insostenible. En virtut de la seva condició formal com a “Estat independent, de Dret, Democràtic i Social”, que garanteix “la llibertat ideològica, religiosa i de culte”, el govern andorrà ha de seguir avançant i pressionant les institucions religioses andorranes —incloent-hi el bisbe i copríncep Joan-Enric Vives— i vaticanes per a la despenalització de l’avortament. Aquest pas no ha de suposar una crisi institucional; l’exercici d’una llibertat fonamental en un estat democràtic no pot ser mai motiu de desestabilització.

Altres països, com El Salvador, no només s’han quedat enrere respecte al progrés d’altres estats, sinó que han retrocedit. El país governat per Bukele ha dut a terme processos legals contra dones que han patit emergències obstètriques durant l’embaràs i que han acabat en avortaments involuntaris. El silenci còmplice del dirigent salvadoreny davant la Reforma Constitucional de 1998, que protegeix "la vida humana des de la concepció", té greus conseqüències tant per a les dones que exerceixen el dret a l’avortament —ja sigui voluntari o involuntari— com per als professionals mèdics, ja que tots poden ser objecte de persecució judicial. 

Els casos esmentats ens mostren clarament que la despenalització de l’avortament ha de ser un imperatiu universal, i no pas un privilegi. La lluita tan aferrissada de les dones poloneses, andorranes, salvadorenyes, i de moltes altres que veuen com els seus drets sexuals i reproductius davallen, tan sols acaba de començar. Només lliurant-la, ens podem apropar a una societat veritablement justa, igualitària i en convergència amb els drets fonamentals. 

La decisió del Tribunal d’Apel·lació sobre el cas de la Justyna reflecteix la persistència d’un sistema que criminalitza la solidaritat i la comprensió cap a les dones que necessiten ajuda. Recordem, que sobre el paper, l’activista polonesa està pendent d’un nou judici. La decisió deixa un regust amarg, però ens recorda que en un camí tan llarg, cada passa compta.