L’any 2030 una de cada sis persones en el món tindrà 60 anys o més i l’any 2050 la població mundial de persones de 60 anys o més s'haurà duplicat. A Espanya el 2030, el 22,8% de la població tindrà 65 anys o més. L’any 2050, el 30,4%. Es tracta d’unes previsions que ens tornen a recordar que anem cap a una societat envellida en la qual continuarem veient més defuncions que naixements.

Des d'un punt de vista biològic, l'envelliment és el resultat de l'acumulació d'una gran varietat de danys moleculars i cel·lulars al llarg del temps, la qual cosa porta a un descens gradual de les capacitats físiques i mentals i a un risc més alt de malaltia. Més enllà dels canvis biològics, l'envelliment també se sol associar a altres transicions vitals, com la jubilació, el trasllat a habitatges més apropiats i la defunció d'amics i parelles.

A mode il·lustratiu, les persones grans poden enfrontar-se a inseguretat econòmica a causa de la pèrdua d'ingressos per la seva jubilació o els alts costos mèdics, o poden ser objecte de comiats injustos per raó de l’edat i, en conseqüència, no gaudir de certs beneficis adequats de jubilació i pensions.

A mesura que el nombre de persones grans continua augmentant a tot el món, és imperatiu adaptar polítiques i lleis per a abordar les necessitats canviants de la nostra societat. Aquestes lleis no sols les han de protegir contra la discriminació i l'abús, sinó que també han de promoure la igualtat d'oportunitats i el respecte per la dignitat humana en totes les etapes de la vida.

Els drets humans es protegeixen amb tractats jurídics internacionals (sovint denominats convencions o pactes), en els quals els Estats es converteixen en part, comprometent-se a complir determinades obligacions. En aquest sentit, els drets de les persones grans estan protegits, de forma general, per les lleis internacionals de drets humans, les quals s’apliquen a tota persona sense que l’edat sigui un factor determinant.

Ara bé, aquesta protecció general no és suficient.

És per aquesta raó que, des d’Amnistia Internacional, estem duent a terme una campanya a favor d'una convenció de l'ONU sobre els drets de les persones grans. Una convenció d'aquesta dimensió definiria clarament com s'apliquen els convenis existents en la vellesa i articularia alguns nous drets específics de les experiències particulars de les persones grans, actualment absents en els convenis existents.

Les lleis són un pilar fonamental en el funcionament de qualsevol societat, no sols com un conjunt de normes que regulen la conducta humana, sinó també com a instruments poderosos per a fomentar el canvi social. En altres termes, les lleis tenen el poder de modificar comportaments en establir conseqüències clares per a unes certes accions. Per exemple, les lleis contra la discriminació en el lloc de treball no sols prohibeixen pràctiques injustes, sinó que també promouen un ambient inclusiu i respectuós.

Un altre exemple clar és la llei que prohibeix fumar en llocs públics. Abans de la implementació d’aquesta, fumar en llocs tancats era una pràctica comuna. No obstant això, en establir sancions per als qui fumessin en llocs prohibits, la llei no sols va protegir la salut pública, sinó que també va canviar les normes socials sobre el tabaquisme, reduint-ne significativament la prevalença en espais públics.

Així doncs, les lleis també tenen el poder d'establir noves normes i valors dins d'una societat.

Per exemple, la legalització del matrimoni igualitari, entre persones del mateix sexe, en molts països ha estat no només un reconeixement legal dels drets de la comunitat LGBTI, sinó també un reflex del canvi d'actitud cap a la diversitat i la inclusió. Aquesta legislació ha ajudat a normalitzar i acceptar la diversitat en les relacions humanes, promovent una cultura de respecte i acceptació.

D’altra banda, la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat va impulsar, l’any 2008, un canvi similar, reafirmant que les persones amb discapacitat han de tenir ple accés als drets humans, al mateix temps que va ampliar els drets humans de manera específica per a les persones amb discapacitat, garantint el seu dret a viure en comunitat, a assistir a escoles ordinàries i a infraestructures i allotjaments físicament accessibles.

Per una Convenció de l'ONU sobre els drets de les persones grans

Durant massa temps, la vellesa s'ha vist principalment com una etapa en la qual les persones han de rebre caritat i suport pels problemes mèdics a què poden enfrontar-se. Per tant, és raonable defensar que una convenció internacional sobre els drets de les persones grans animaria als països a revisar i modificar les lleis, polítiques i pràctiques nacionals existents per a adaptar-les a les disposicions i normes de la convenció, la qual cosa al seu torn conduiria a millores concretes en la vida de les persones grans. Un respecte més gran per les persones grans milloraria les relacions entre les diferents generacions i afavoriria la cohesió de les societats.

A més, des d’Amnistia defensem que una convenció proporcionaria un marc per a orientar la presa de decisions polítiques; fomentaria la recopilació de dades desglossades per edat per a fonamentar les decisions polítiques; promouria programes sensibles a l'edat; ajudaria els governs a assignar els recursos de forma més equitativa; conduiria a la formació del personal sanitari, de les administracions i de la judicatura en temes relacionats amb les persones grans; i, orientaria al sector privat sobre com pot protegir els drets de les persones grans.

No podem obviar el fet que a través de la modificació de comportaments, la promoció d'igualtat i justícia, i l'establiment de noves normes i valors, les lleis regulen la conducta humana i, paral·lelament, impulsen l'evolució social. Una legislació efectiva pot transformar profundament una societat, promovent un entorn més just, equitatiu i respectuós. Un nou conveni contribuiria, doncs, a abordar l'exclusió sistemàtica i la marginació de les persones grans, que han estat ignorades en gran manera fins i tot dins del sistema de drets humans, al mateix temps que es reforçaria la legitimitat i la inclusió del sistema de drets humans per a tothom.

Ara bé, de moment, mentre aquesta no tingui lloc, què podem fer en el nostre dia a dia per contribuir en la millora de les vides de les persones grans?

• Contactar amb altres grups socials (joves, dones, sindicats, persones amb discapacitats, etc.) per a reconèixer la interdependència i fomentar la solidaritat social.

• Investigar les xarxes d'intercanvi d'informació existents entre organitzacions i la ciutadania o, si escau, crear-ne.

• Identificar punts focals clau en el govern i altres aliats en la formulació de polítiques pels drets de les persones grans.

• Identificar les possibles raons dels oponents a la convenció i desenvolupar refutacions.

• Publicitar la idea de la convenció i els seus avantatges socials a través d'Internet, xarxes socials i altres mitjans de comunicació.

• Compartir els avanços del seu país amb altres organitzacions dins i fora del seu país.

• I, sobretot, dedicar temps a les persones grans del nostre voltant. Les petites accions també són importants.

Aquestes són algunes de les idees que se’ns ocorren, però la imaginació no té límits. Us animem a compartir les vostres i nodrir-vos de les dels altres. Al cap i a la fi, tots i totes acabarem també sent gent gran i, per tant, gaudint dels drets que ara aconseguim o no.