La vigilància omnipresent que exerceixen Facebook i Google sobre milers de milions de persones representa un perill sistèmic pels drets humans, ha advertit Amnistia Intencional un nou informe, alhora que ha demanat una transformació radical del model empresarial bàsic dels gegants tecnològics.

Surveillance Giants mostra com el model empresarial, basat en la vigilància, de Facebook i Google, és intrínsecament incompatible amb el dret a la privacitat i representa un perill sistèmic per a diversos drets més, com la llibertat d'opinió i d'expressió, la llibertat de pensament i el dret a la igualtat i a no patir discriminació.

“Google i Facebook dominen actualment la nostra vida, perquè acumulen un poder sense igual sobre el món digital per mitjà de la recopilació i monetització de les dades persones de milers de milions de persones. El seu control insidiós de les nostres vides digitals menyscaba l'essència mateixa de la privacitat i és un dels problemes de drets humans que defineix la nostra època”, ha assenyalat Kumi Naidoo, secretari general d'Amnistia Internacional.

“Per a protegir els nostres valors humans bàsics -dignitat, autonomia i privacitat- a l'era digital cal una transformació radical de la manera en què les empreses grans tecnològiques desenvolupen les seves activitats amb la finalitat de donar pas a una Internet basada en els drets humans.”

Google i Facebook han establert el seu domini sobre els canals primaris de què depèn la major part del món -a banda de la Xina- per fer realitat els seus drets on-line. Les diverses plataformes -com Facebook, Instagram, Google Search, YouTube i WhatsApp- faciliten la nostra manera de buscar i compartir informació, establir debats i participar en la societat. Alhora, la majoria dels telèfons mòbils del món funcionen amb el sistema Android de Google.

Encara que altres grans empreses tecnològiques -com Apple, Amazon i Microsoft- han acumulat considerable poder en altres esferes, són plataformes de Facebook i Google les que s'han tornat essencials per la nostra forma de relacionar-nos i interactuar, convertint-se, en efecte, en una nova plaça pública global.

Les grans empreses tecnològiques ofereixen aquests serveis a milers de milions de persones sense cobrar cap tarifa. A canvi d'això, la gent cedeix les seves dades personals íntimes i és rastrejada contínuament a la web, i en el món físic també, per mitjà, per exemple, de dispositius connectats.

“Internet és essencial perquè la gent gaudeixi de molts dels seus drets, però milers de milions de persones no tenen una opció significativa d'accés a aquest espai públic si no és amb les condicions dictades per Facebook i Google”, ha afirmat Kumi Naidoo.

“A més, aquesta no és la Internet a la qual la gent va adherir-se quan aquestes plataformes van començar a funcionar. Google i Facebook han anat menyscabant la nostra privacitat amb el temps. Ara estem a les seves mans. O ens sotmetem a aquesta maquinària de vigilància generalitzada, en la qual s'aprofiten fàcilment les nostres dades per manipular-nos i influenciar-nos, o perdem els avantatges del món digital. Aquest dilema no pot ser mai legítim. Hem de reclamar aquesta plaça pública essencial, per poder participar sense que es cometin abusos contra els nostres drets.”

L'obtenció i anàlisi de dades persones a aquesta escala sense precedents és incompatible amb tots i cadascun dels elements del dret a la privacitat, inclososel dret a no patir ingerències a la nostra vida privada, el dret a controlar la informació sobre la nostra persona i el dret a un espai on puguem expressar lliurement la nostra identitat.

Algoritmes oportunistes

Les plataformes de Google i Facebook estan basades en sistemes d'algoritmes que processen volums immensos de dades per inferir característiques increïblement detallades de les persones i conformar les seves vivències on-line. Els anunciants paguen després a Facebook i Google per dirigir-se a la gent amb anuncis o missatges específics.

L'escàndol de Cambridge Analytica va posar de manifest la facilitat mab la que poden fer-se un ús indegut de les dades personals de manera imprevista per manipular-les i influir en aquestes.

“Ja hem vist que l'enorme arquitectura publicitària de Google i Facebook és una arma molt potent si cau a les mans equivocades. No només se'n pot fer un ús indegut amb finalitats polítiques, de conseqüències potencialment desastroses per a la societat, sinó que també permet tot tipus de noves tàctiques publicitàries oportunistes, que fan presa, per exemple, de persones vulnerables, malaltes, amb problemes de salut mental o addiccions. Com aquests anuncis estan adaptats a la nostra persona, eviten l'escrutini públic”, ha explicat Kumi Naidoo.

Una nova Internet

Els governs han de formar amb urgència mesures per transformar el model empresarial basat en la vigilància i protegir-nos dels abusos de les empreses contra els drets humans, entre aquestes, l'aplicació de lleis sòlides de protecció de dades i la regulació efectiva de les grans empreses tecnològiques en consonància amb el dret dels drets humans.

En primer lloc, els governs han de promulgar lleis per garantir que les empreses com Google i Facebook no puguin condicional l'accés als seus serveis a que la persona “doni el seu consentiment” a la recopilació, processament i distribució de dades personals amb finalitats comercials o publicitaris. Les empreses, Google i Facebook incloses, també tenen l'obligació de respectar els drets humans on sigui i com sigui que desenvolupin les activitats.

“No s'ha de permetre a Facebook i Google dictar com hem de viure a la xarxa. Aquestes empreses han optat per determinar el model empresarial basat en la vigilància, que afecta la privacitat, la llibertat d'expressió i altres drets humans. La tecnologia que sustenta Internet no és incompatible amb els nostres drets, però el model empresarial que Facebook i Google han escollit s que ho és”, ha manifestat Kumi Naidoo.

“Ha arribat l'hora de reclamar aquest espai públic vital per a totes les persones, no per unes quantes empreses poderoses de Silicon Valley que no reten comptes"

Facebook i Google han rebutjat les conclusions de l'informe. Les respostes de les empreses s'inclouen en l'informe.