Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Amnistia Internacional: «És injust i desproporcionat que Pablo Hasél entri a la presó»

Pablo Hasél
  • L'organització llança una nova campanya en la qual participa el conegut artista, C. Tangana, per exigir que no es penalitzi la llibertat d'expressió en el Codi Penal i es reformin diversos articles.
  • Almenys setanta-cinc persones han estat condemnades per enaltiment al terrorisme a penes de privació de llibertat i inhabilitació en els darrers cinc anys i, encara que la xifra de persones condemnades ha disminuït dràsticament, passant de 35 el 2016 a dues el 2019 i una en 2020, l'entrada d'Hasél a la presó mostra que aquest article del Codi Penal continua sent una amenaça a la llibertat d'expressió.
  • Sense conèixer encara els detalls sobre la reforma anunciada pel govern espanyol, AI recorda que el Codi Penal ha d'alinear-se amb els estàndards internacionals de drets humans i penalitzar només aquelles expressions que inciten de forma directa a la violència.

Aquest divendres es compleix el termini perquè el raper, Pablo Hasél, entri a la presó per un delicte d'enaltiment del terrorisme. El músic  també ha estat condemnat per injúries contra la Corona i contra les institucions de l'Estat. Amnistia Internacional considera que l'empresonament d'Hasél per les seves expressions artístiques és injust i ha llançat una nova campanya per exigir, una vegada més, la reforma del Codi Penal, ja que considera que alguns dels seus articles vulneren el dret a la llibertat d'expressió. L'artista C. Tangana ha participat en la campanya, amb un vídeo en el qual anima a la gent a actuar per canviar la llei, perquè "els artistes puguem expressar-nos sense por a anar a la presó".

«Ningú hauria de ser processat penalment només per expressar-se en xarxes socials o per cantar res que pugui ser desagradable o escandalós. No es poden penalitzar expressions que no inciten de manera clara i directa a la violència. Si no es modifiquen aquests articles es continuarà silenciant la llibertat d'expressió i coartant les manifestacions artístiques», assenyala Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional Espanya.

"L'entrada a la presó d'Hasél és una restricció excessiva i desproporcionada de la seva llibertat d'expressió, però no és l'únic que pateix les conseqüències de lleis injustes: molts altres artistes, periodistes o activistes han rebut quantioses multes o llargs períodes d'exclusió del sector públic. I una conseqüència intangible però trista per a la nostra societat: l'autocensura per por de patir la repressió", lamenta el director d'AI.

Més informació

Pablo Hasél ha estat condemnat a nou mesos de presó i sis anys d'inhabilitació per un delicte d'enaltiment del terrorisme. També ha estat condemnat pels delictes d'injúries a la Corona i contra les institucions de l'Estat. En total, haurà d'afrontar una multa de gairebé 30.000 euros. El seu cas, així com el d'altres persones usuàries de xarxes socials, periodistes, professionals del dret i artistes musicals, com César Strawberry (Def Con Dos) o l'estudiant Cassandra forma part de l'informe publicat per Amnistia Internacional el 2018,“Tuitea… si te atreves. Cómo las leyes antiterroristas restringen la libertad de expresión en España”. Aquest informe denuncia com aquestes persones han estat processades en virtut de l'article 578 del Codi Penal, que prohibeix l’enaltiment del terrorisme i la «humiliació de les víctimes dels delictes terroristes», reprimint així expressions d'índole política o provocativa, sobretot a les xarxes socials, i a la comunitat artística del país.  

En els últims anys s'ha reduït el nombre de persones condemnades per enaltiment al terrorisme a través de xarxes socials, passant de 35 el 2016 a només una en 2020. No obstant això, el 2019 encara es van celebrar nou judicis a Espanya per aquest tipus de delicte. Entre 2017 (31 persones condemnades) i 2018 (6 persones condemnades) s'ha produït la reducció més important.

Espanya és Estat Part en diversos tractats internacionals vinculants que garanteixen el dret a la llibertat d'expressió, és a dir, el dret de totes les persones a buscar, rebre i difondre informació i idees. I tot i que, segons el dret internacional, es poden imposar certes limitacions a l'exercici de la llibertat d'expressió, s'exigeixen un seguit de condicions per fer-ho. Entre altres, aquestes limitacions han d'estar establertes en la llei d'una manera clara i accessible; només poden imposar-se per a certes finalitats legítimes específiques (com preservar la seguretat nacional, l'ordre públic o, com en el cas de l'apologia de l'odi, protegir els drets d'altres persones); han de ser manifestament necessàries (és a dir, la mesura menys intrusiva que aconsegueixi la finalitat perseguida) i proporcionals; i no han de menyscabar el propi dret a la llibertat d'expressió. Per això, Amnistia Internacional considera que recórrer al Codi Penal amb el propòsit o efecte d'inhibir la crítica legítima viola la llibertat d'expressió.

L'organització s'oposa també a qualsevol llei que prohibeixi insultar o faltar el respecte als caps d'Estat, la Corona, o figures públiques. Per AI, els caps d'Estat, pel fet de ser figures públiques, han de tolerar més crítiques que la ciutadania. L'ús de lleis sobre difamació amb la fi o l'efecte d'impedir les crítiques legítimes al govern o a càrrecs públics viola el dret a la llibertat d'expressió. Passa el mateix amb el delicte d'ofensa contra els sentiments religiosos: la protecció de conceptes abstractes o creences religioses o d'un altre tipus, o de les sensibilitats religioses dels seus adeptes, no és un motiu per restringir la llibertat d'expressió.

Espanya va ser condemnada fins a tres vegades (2011, 2016 i 2018) pel Tribunal Europeu de Drets Humans per aplicació de l'article d'injúries a la Corona, en vulneració de l'article 10 del Conveni Europeu de Drets Humans. Pel que fa al delicte d'ofensa contra els sentiments religiosos, Amnistia Internacional alerta del possible efecte dissuasori que podria tenir sentències com la del passat 10 de novembre de 2020, en la qual un jutjat penal de Màlaga va condemnar una dona per un delicte contra els sentiments religiosos per expressions utilitzades durant una mobilització ciutadana, a una de pena de multa de 2.700€.

Amnistia Internacional ha llançat una ciberacció en què exigeix al Ministeri de Justícia que, en la futura reforma del Codi Penal, aquests delictes siguin eliminats, i es garanteixi que cap de les seves disposicions criminalitza de manera indeguda expressions ni creacions artístiques emparades pel dret a la llibertat d'expressió. Tot i que el govern espanyol ha anunciat una possible reforma del Codi Penal, i sense conèixer-ne més detalls, Amnistia Internacional recorda que aquesta reforma ha d'anar encaminada a alinear-se amb estàndards internacionals de drets humans, perquè només es penalitzi la incitació directa a la violència.