Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Amnistia Internacional fa una crida al moviment olímpic perquè no sigui còmplice de la repressió a la Xina

Il·lustració dels cinc casos que abanderen la repressión a la Xina. © Amnesty International / Adrien Stanziani.
  • L'organització demana l'alliberament de cinc persones que exemplifiquen la maquinària de censura I repressió a la dissidència que duen a terme les autoritats xineses.
  • La comunitat internacional no pot ser còmplice d'aquest intent de rentat d'imatge mitjançant l'esport i el COI ha de protegir millor els drets dels atletes després del cas de la tennista Peng Shuai.
  • Activistes d'Amnistia Internacional organitzaran falses cerimònies d'inauguració i lliuraments de medalles a 14 ciutats de tot l’Estat. A Catalunya es faran actes a Barcelona, Sabadell i Terrassa.

Una periodista que va informar sobre l'inici de la pandèmia a Wuhan. Un monjo tibetà que expressava opinions polítiques al seu web. Una defensora de drets humans que va denunciar casos de tortura. Un acadèmic que proposava mesures per posar fi a la discriminació de la seva ètnia. I un advocat desaparegut des de fa tres anys. El proper 4 de febrer començaran els Jocs Olímpics d'Hivern a la Xina i Amnistia Internacional ha llançat una campanya per alliberar aquests tres homes i dues dones empresonades mitjançant la iniciativa “Pequín 2022 es passa la llibertat d'expressió pels anells” (olímpics).

Per això, en catorze ciutats, entre les quals Barcelona, València, Madrid, Terrassa, Sabadell, Vitòria, Lleó o Múrcia, grups d'activistes d'Amnistia Internacional organitzaran a partir d'avui diversos actes de denúncia en espais públics. Allà, s’hi faran simulacres de cerimònies d'inauguració i entrega de medalles, mostrant visualment aquests cinc casos de repressió que es viuen al país que acull aquest esdeveniment esportiu.

Des de l'organització es vol assenyalar que l'any 2008 el govern xinès ja va prometre que els Jocs Olímpics d'estiu d'aquell any anirien acompanyats de progressos en matèria de drets humans. Però no només no va ser així, sinó que de fet la situació ha continuat empitjorant des de llavors, i especialment des que Xi Jinping va arribar a la presidència el 2013.

Amb aquests Jocs, les autoritats xineses busquen reforçar la condició de superpotència i desviar l'atenció sobre la pèssima situació dels drets humans al país, mirant així de rentar la seva imatge internacional. Però ni els anells olímpics poden tapar el tràgic historial de repressió en aquest país”, ha defensat Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

Els Jocs Olímpics d'Hivern de Pequín prometen ser un espectacle esportiu memorable, però l’audiència mundial no pot ignorar deliberadament el que passa en altres parts de la Xina: hi ha advocats i activistes empresonats pel seu treball pacífic; supervivents d'agressions sexuals a qui es castiga per denunciar; es calcula que cada any s'executen milers de persones; els grups ètnics musulmans són sotmesos sistemàticament a internament massiu, tortura i persecució”, ha declarat Alkan Akad, investigador sobre la Xina d'Amnistia Internacional.

Amnistia Internacional no demana a les Federacions ni als i les esportistes que boicotegin aquests Jocs ni cap altra competició esportiva, però sí reclama que la comunitat internacional aprofiti aquesta oportunitat per recordar al govern xinès l'obligació de respectar els drets humans, en particular el de la llibertat d'expressió.

El paper del COI i la protecció d’esportistes

El govern xinès va oferir un seguit de garanties en matèria de drets humans abans d'albergar els Jocs Olímpics d'Hivern, assegurant que respectaria la llibertat dels mitjans de comunicació i els drets laborals, abordaria la qüestió dels “desplaçaments” i garantiria que hi hauria veritables oportunitats de celebrar manifestacions pacífiques durant l'esdeveniment. Amnistia Internacional demana al Comitè Olímpic Internacional (COI) que asseguri que es compleixen aquestes garanties i doni a conèixer públicament les seves polítiques i pràctiques en matèria de drets humans abans i durant els Jocs.

La preocupació de l'organització ha augmentat després de les recents declaracions d'un alt càrrec del departament de Relacions Internacionals de Pequín 2022, Yang Shu, qui va advertir que els participants en les competicions seran castigats “si el seu comportament o discurs està en contra de l'esperit olímpic i les lleis xineses”, segons han recollit diversos mitjans.

Així, la Secció espanyola d'Amnistia ha sol·licitat per escrit al Comitè Olímpic Espanyol (COE) que no només protegeixi el dret dels i les esportistes que vulguin expressar el seu compromís amb els drets humans, sinó que a més prengui la iniciativa i informi tota la delegació de quina és la situació d'aquests drets humans a la Xina.

Aquesta desprotecció dels esportistes en l'exercici de la llibertat d'expressió va quedar en evidència en el cas de la tennista Peng Shuai, tres vegades olímpica, qui a finals de l’any passat va denunciar un exviceprimer ministre xinès per abusos sexuals en una publicació en xarxes socials que va ser ràpidament censurada a la Xina. Quan es va eliminar d'Internet qualsevol referència a ella i va desaparèixer de la vida pública, altres tennistes i l'Associació de Tennis Femení van expressar els seus temors sobre la seva sort. Gairebé tres setmanes després que la seva publicació fos censurada, la resposta del COI va ser organitzar una videotrucada amb Peng per intentar dissipar la preocupació sobre el seu benestar i el seu parador.

El COI va acceptar les garanties que Peng Shuai es trobava bé sense verificar si patia cap limitació de llibertat d'expressió, circulació i dret a la privacitat, amb el perill d'encobrir possibles violacions dels drets humans de la tennista”, ha assenyalat Akad.

Els 5 casos que abanderen la censura a la Xina

Els darrers n els últims anys el govern xinès ha demostrat ser un “veritable campió” per reprimir qualsevol veu contrària a les seves polítiques, ja siguin periodistes, juristes, persones del món acadèmic o pertanyents a minories ètniques i religioses. Per a això, duu a terme un sistema de control i censura a gran escala, emprant avançades tècniques de vigilància així com bloquejant continguts en milers de llocs web i xarxes socials. L'aprovació a Honk Kong d'una ambígua Llei de Seguretat Nacional i l'esmentada desaparició durant dies de la tennista Peng Shuai després de les seves denúncies d'agressió sexual suposen els últims exemples d'aquesta empitjorament en els seus mecanismes de repressió.

Davant d’això, durant la celebració dels Jocs, Amnistia Internacional demanarà de forma particular l'alliberament de cinc persones que considera “abanderades” d'aquesta censura, pertanyents a comunitats que han sofert de forma especialment dura la manca de llibertat d'expressió, i que han estat empresonades o desaparegudes simplement per expressar-se pacíficament.

Zhang Zhan: advocada que va actuar com a periodista ciutadana informant sobre la situació de la COVID-19 a Wuhan. Va ser sentenciada a quatre anys de presó, la seva vida es troba en risc perquè continua empitjorant de salut a un ritme dramàtic. Admesa a l'hospital el passat mes de juliol en un estat de desnutrició avançat, el seu pes actualment és de menys de 40 quilos. No obstant això, Zhang segueix decidida a continuar la vaga de fam parcial per mantenir la seva innocència i com a protesta per la sentència. Zhan es troba en risc de seguir sofrint tortures i altres maltractaments per les autoritats xineses, especialment si continua amb la vaga de fam.

Ilham Tohti: acadèmic de la minoria uigur, va ser condemnat a cadena perpètua per escriure sobre criteris constructius per superar el tracte desigual entre els grups ètnics a la Xina. Professor d'economia a la Universitat, fundador del lloc web "Uighur Online" i conegut crític de les polítiques ètniques i religioses de la Xina, Ilham Tohti, va ser condemnat a cadena perpètua el 2014. Va romandre incomunicat durant més de cinc mesos. La seva defensa jurídica i la seva esposa han comunicat que Ilham ha estat obligat a portar grillets als peus, se li ha negat el menjar durant 10 dies i sent dolor a l'abdomen dret. A Ilhman no se li ha fet cap reconeixement mèdic i no està rebent cap tractament. La dona d’Ilham Tohti, Guzelnur, està constantment sota vigilància i, en determinats moments, no se li ha permès sortir de casa.

Rinchen Tsultrim: monjo tibetà condemnat probablement per expressar les seves opinions polítiques sobre el seu compte de WeChat i el seu lloc web personal. Al març de 2020 va ser sentenciat a quatre anys i sis mesos de presó sense un judici just. La seva família es va assabentar de la sentència un any després quan se'ls va informar oficialment que estava reclòs en una presó anònima a Chengdu, província de Sichuan. Fins avui no s'ha compartit cap altra informació sobre el seu estat ni sobre els càrrecs pels quals va ser sentenciat. Sense accés a la seva família i representació legal, existeix una gran preocupació per l'estat i benestar de Rinchen.

Li Qiaochu: defensora de drets humans detinguda per publicar sobre la tortura i maltractaments dins del Centre de Detenció del comtat de Linshu. La prominent defensora, particularment de dret de les dones, va ser detinguda per la policia el passat 6 de febrer de 2021, poc abans de l'Any Nou Piga. Segons un avís de detenció, podria estar enfrontant càrrecs relacionats amb la subversió. Se sospita que la detenció de Li està relacionada amb els seus esforços per donar a conèixer la tortura i els maltractaments al Centre de Detenció del comtat de Linshu. Detinguda en règim d'incomunicació durant un mes, existeix la preocupació que Li corri perill de sofrir tortura o altres maltractaments, ja que no té accés a la seva família ni a assistència legal de la seva elecció.

Gao Zhisheng: advocat defensor de drets humans desaparegut des d'agost de 2017. Gao està subjecte a desaparició forçada i pot córrer un alt risc de tortura i de mort. No es coneix informació sobre el seu parador des que se’l van emportar de casa casa a la ciutat de Yulin, al nord-oest de la Xina. Gao ha compartit l’experiència de patir tortures repetidament en trobar-se sota custòdia de les autoritats xineses com a resultat del seu treball de defensa de drets. Per aquest motiu existeix una alta preocupació que Gao estigui sent torturat, rebent maltractaments o que hagi mort.