Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

5 punts sobre l'estat d'alarma a Espanya i la protecció dels drets humans

Punt de control de la Guàrdia Civil a Alfaro (La Rioja) durant un confinament per augment de COVID-19. 8 de setembre de 2020 (AP Photo/Alvaro Barrientos)

Davant del debat parlamentari sobre el nou estat d'alarma, Amnistia Internacional recorda cinc punts basats en estàndards internacionals que s'han de complir per garantir el respecte als drets humans.  

La situació d'excepcionalitat i emergència sanitària causada per l'empitjorament de les dades epidemiològiques de les últimes setmanes a tot l'Estat requereixen de les autoritats l'adopció de mesures urgents per protegir la vida i la salut de totes les persones.

El nou estat d'alarma decretat pel Govern central mitjançant el Reial decret 926/2020, pel qual s'adopten noves mesures per contenir la propagació d'infeccions causades pel SARS-CoV-2, ve a cobrir aquest objectiu i introdueix una nova limitació de drets com la llibertat de mobilitat o la llibertat de reunió, delegant en els presidents de les Comunitats Autònomes la presa de decisions sobre l'abast concret d'aquestes mesures.

En aquest context, Amnistia Internacional recorda cinc punts basats en estàndards internacionals que s'han de complir en tot estat d'alarma per garantir el respecte als drets humans:

1.-  Tant l'estat d'alarma com qualsevol mesura que s'adopti a l'empara d'aquest Reial decret i que limiti drets humans ha de ser de durada limitada i revisar-se periòdicament, tenint en compte en tot moment els riscos que aquestes mesures poden suposar per al gaudi d'aquests drets, i assegurant que aquestes mesures siguin el menys restrictives possible per aconseguir el seu propòsit.

2- En tota la normativa que es desenvolupi posteriorment a l'empara d'aquest Reial decret és imperatiu establir mecanismes clars d'informació i rendició de comptes tant per part del Govern central com dels Governs de les Comunitats Autònomes.

3.- Tota la normativa que es desenvolupi a l'empara del Reial decret ha de complir amb els criteris de necessitat i proporcionalitat, sobre la base de criteris objectius, i respondre a una necessitat pública o social urgent. I són les autoritats de l'Estat (Govern central i de Comunitats Autònomes) els qui han de garantir que aquests criteris es compleixen. Per això, les autoritats han d'assegurar mecanismes adequats per impedir qualsevol aplicació arbitrària o discriminatòria

La normativa que es desenvolupi ha de poder impugnar-se davant la Justícia si es considera abusiva, o quan suposi una ingerència en el gaudi dels drets humans. La normativa, així com les conseqüències del seu incompliment han de ser clares, i s'ha de garantir una informació adequada a tota la població. La limitació d'un dret no pot suposar la seva eliminació o restricció absoluta, ni les mesures adoptades poden aplicar-se amb una fi diferent pel qual s'han creat.

4.- L'actuació policial que tingui per objectiu fer complir aquestes mesures ha de desenvolupar-se de forma proporcionada, i la imposició de sancions ha de ser una mesura d'últim recurs quan altres menys restrictives hagin demostrat ser ineficaces. Han d'imperar els criteris clars d'actuació, especialment respecte de persones o col·lectius vulnerables. Amnistia Internacional va documentar durant el primer estat d'alarma diversos casos d'abusos policials que no han de repetir-se.

5.- Atès que les mesures limitatives de drets poden tenir més impacte en els sectors més vulnerables de la població, molt especialment els que pateixen situació de pobresa o que tinguin més obstacles per protegir-se del virus o per cobrir les seves necessitats bàsiques, totes les mesures que s'adoptin han de prestar una especial atenció als col·lectius amb més vulnerabilitat, així com incorporar una anàlisi de gènere per assegurar que es protegeixen els drets de les dones i les nenes.