Porres amb pues, cinturons paralitzants i grillons amb claus són algunes de les eines de tortura més espantoses que haurien de ser prohibides per complet. Així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional la vigília d'una votació crucial sobre una resolució relativa al comerç de la tortura que se celebrarà a l'Assemblea General de l'ONU el 28 de juny.

"Tots els anys, els governs acullen o assisteixen a fires internacionals de comerç on poden visitar estands que venen espantosos dispositius de tortura: un comerç secret que porta massa temps sense regular. Els torturadors de tot el món s'han beneficiat d'unes normatives laxes que els permeten accedir a les tecnologies més recents per infligir dolor i por", ha manifestat Ara Marcen Naval, directora adjunta d'Amnistia Internacional sobre Control d'Armes i Drets Humans.

L'adopció de la resolució seria un primer pas per crear lleis internacionals que prohibeixin el comerç de dispositius l'únic propòsit dels quals sigui la tortura. També seria una oportunitat per reforçar la normativa sobre dispositius com porres i gas lacrimògen, que s'utilitzen indegudament de forma habitual per sufocar protestes pacífiques.

"És hora que els Estats transmetin un missatge que indiqui clarament que estan decidits a eradicar la tortura per sempre. Demanem als governs que adoptin aquesta resolució, i que després treballin per adoptar normatives que impedeixin aquest comerç i protegeixin les persones de tot el món de  la tortura i els maltractaments", ha manifestat Ara Marcen Naval.

A més de demanar que es prohibeixin dispositius inherentment concebuts per infligir abusos, Amnistia demana als Estats que regulin de forma estricta l'exportació de materials policials raturar les transferències a països on es corre perill que s'utilitzin per cometre tortura, maltractaments o altres abusos.

Insturments de tortura

Els "instruments de tortura" es refereixen a una àmplia gamma de materials de seguretat i de compliment de la llei que podrien utilitzar-se per sotmetre a persones a tortura, maltractaments o execució. Amnistia Internacional ha documentat l'important lloc que ocupa la Xina en aquest sector, i ha conclòs que el nombre d'empreses xineses que facturen aquest tipus de materials s'ha multiplicat per més de quatre en l'últim decenni.

No obstant això, l'ús d'eines de tortura s'ha documentat en totes les regions del món, i molts països que en prohibeixen l'ús segueixen permetent-ne la promoció i venda dins del seu territori. Per exemple, el 2017, un equip d'investigació d'Amnistia va descobrir que empreses xineses venien materials il·legals de tortura, com a porres amb pues, armilles antiavalots amb pues i descàrregues elèctriques, armilles amb descàrregues elèctriques i pesats grilletes en la fira d'articles militars i policials Milipol, celebrada a París.

Les prohibicions nacionals establertes en molts països a l'exportació de materials de tortura i execució han restringit el comerç de la tortura en els últims anys, i el 2006 la UE va introduir una normativa sobre el comerç de determinats productes que poden utilitzar-se per aplicar la pena de mort o infligir tortura o altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants. No obstant això, no existeix cap normativa internacional, fet que suposa que, fora de la UE, els instruments de tortura es fabriquen, promouen, exporten i importen sense amb prou feines escrutini global.

Per ser plenament efectiva, qualsevol legislació que pretengui regular aquest comerç ha de distingir entre dos tipus de dispositius. Ha de prohibir els dispositius concebuts inherentment per cometre abusos (com les porres amb pues, els grillons per al coll o les armilles de descàrregues elèctriques) i ha de regular els dispositius que poden tenir un propòsit legítim però que s'utilitzen habitualment per infligir tortura o altres maltractaments (com el gas lacrimògen i els esprais de pebre).

Amnistia Internacional ha documentat reiteradament com el material que s'utilitza habitualment per fer complir la llei pot emprar-se per torturar o maltractar. Per exemple, tan sols en el darrer mes, les autoritats encarregades de fer complir la llei a Hong Kong i el Sudan han utilitzat gas lacrimògen contra manifestants pacífics de forma excessiva i abusiva, i en molts casos han causat lesions greus.

Amnistia Internacional demana als Estats que avaluïn els riscos per als drets humans abans de concedir autorització a aquest tipus de material, d'acord amb altres règims de control comercial d'articles perillosos, com les armes convencionals.

Antecedents de la resolució

La Aliança Global per acabar amb el comerç de productes utilitzats en la pena de mort i tortura? (Alliance for Torture-Free Trade) és una iniciativa encapçalada per la UE, l'Argentina i Mongòlia, que sorgeix el setembre de 2017.

En la primera reunió ministerial de l'Aliança per un Comerç sense Tortura, celebrada el 24 de setembre de 2018, els membres es van comprometre a promoure i patrocinar un projecte de resolució que fos aprovat per l'Assemblea General de les Nacions Unides durant el seu 73è període de sessions; el projecte de resolució es titulava "Cap a un comerç sense tortura: Examen de la viabilitat, l'àmbit i els paràmetres per a unes possibles normes internacionals comunes".

La resolució obrirà un procés per recollir les opinions dels Estats sobre l'àmbit, la viabilitat i els requisits per establir unes normes internacionals comunes per a la importació, exportació i transferència de productes usats en la pena de mort, la tortura o qualsevol altre tracte o pena cruel, inhumà o degradant.

Seixanta-dos estats ja són membres de l'Aliança, i molts altres donen suport a la resolució.