“L’amenaça més gran per al nostre planeta és la creença que algú més el salvarà”
Robert Swan, historiador, explorador i activista conegut per la defensa de les energies renovables i la lluita a favor del medi ambient.

Catalunya està experimentant una sequera caracteritzada per la seva durada prolongada, intensitat i extensió geogràfica. Això la converteix en un esdeveniment històric que no mostra de moment cap indici de disminuir o de remetre.

Tot i això, de tant en tant les temperatures baixen, plou una mica i la majoria de les persones l’activitat professional de les quals depèn poc de l’aigua, acabem pensant que ja estem millor i que la sequera és més aviat un problema focalitzat a l’estiu. Ara bé, fa tres anys que a Catalunya plou molt per sota la mitjana.

El canvi climàtic sovint es percep com un problema del futur o que afecta principalment zones llunyanes i remotes, la qual cosa en disminueix la percepció d'urgència. Tanmateix, el Govern català ja ha decretat la fase d'emergència per sequera a 239 poblacions, 565 si també incloem poblacions en alerta o excepcionalitat, embassaments i aqüífers. A Catalunya mai no s'havien decretat unes restriccions com aquestes, en una àrea tan gran i afectant tanta població (més de sis milions de persones).

El Servei de Canvi Climàtic Copernicus de la Unió Europea va confirmar a principis d’any que el 2023 va ser l'any més calorós registrat, sent, per tant, el més calorós dels últims cent mil anys. L’escalfament global empitjora les onades de calor, augmenta els incendis forestals, intensifica les pluges i genera també tempestes més violentes. Però, què és una sequera exactament? És un dèficit de precipitacions: pluja escassa i irregular durant un període prolongat respecte dels valors normals per a un determinat territori.

Inseguretat alimentària i impacte en drets humans

I això, què provoca? Impactes greus, tant en els sistemes naturals com en els sectors econòmics més vulnerables, com l’agricultura i la ramaderia. Ara bé, és important tenir present que una disminució en la producció agrícola i ramadera pot portar a l'escassetat d'aliments bàsics, la qual cosa resulta en inseguretat alimentària per a la població. Això comporta també un augment de preus, com ja estem experimentant ara amb un gran nombre d’aliments, com l’oli d’oliva. Així doncs, malgrat que per a algunes persones el canvi climàtic pugui semblar abstracte o distant, les seves conseqüències afecten a tothom i també impacten en drets humans.

D’altra banda, tot i que els científics estan d'acord de forma pràcticament unànime que l'activitat humana és la causant de l'ascens de la temperatura del planeta, al llarg de les dècades hem observat alguns sectors econòmics i polítics amb interessos (com el dels combustibles fòssils) que volen mantenir l'statu quo i resistir-se a l'adopció de mesures significatives per a abordar el canvi climàtic. Això condueix al fet que un sector de la població pugui sentir que les accions individuals que prenen per a abordar la crisi climàtica són insignificants en comparació amb la magnitud i abast de la crisi.

En qualsevol cas, la pressió general és cada vegada més gran i els qui neguen o ignoren l’existència del canvi climàtic, encara que poderosos, cada dia estan més aïllats, els resulta més difícil contradir les evidències científiques i estan passant a la tàctica d’acceptar a contracor el problema- Tot i això, segueixen qüestionant les propostes per a revertir el fenomen qualificant-les d'inútils, entre d’altres. Un bon exemple n’és la xifra sense precedents de lobbistes dels combustibles fòssils i directors de diverses empreses multinacionals del petroli presents a la darrera cimera del clima COP28 celebrada als Emirats Àrabs Units a finals de 2023. De la mateixa manera que no es convida als comerciants d'armes a assistir a negociacions i debats sobre la pau, no sembla gaire bona idea que persones i grups que estan comprometent el clima i el futur amb les seves actuacions opinin sobre com reparar els danys que ells mateixos causen i, el que es pitjor, que comprometin o frenin la resposta global.

En moltes zones del món, en aquest mateix moment, les conseqüències del canvi climàtic ja estan sent molt més extremes que els senyals que percebem aquí: fam, desplaçament, malaltia i mort...Aquesta situació ja està provocant la pèrdua de vides, danys a béns i infraestructures, destrucció de mitjans de subsistència, alteració d'ecosistemes i disminució de la biodiversitat, collites perdudes, escassetat d'aliments, intensificació de la competència pels recursos, i conflictes i desplaçaments de població. Tot això ja està, doncs, relacionat amb una àmplia varietat d'abusos contra els drets humans en un cercle viciós que es retroalimenta.

La violació intergeneracional de drets humans més gran de la història

Milions de persones ja pateixen els efectes catastròfics de fenòmens meteorològics extrems que es veuen agreujats pel canvi climàtic. Alguns exemples són les prolongades sequeres de l'Àfrica subsahariana, les devastadores tempestes tropicals que arrasen tot el sud-est asiàtic, el Carib i el Pacífic, els incendis forestals a Xile, Grècia, Portugal, Algèria i Croàcia, les greus inundacions al Pakistan, o la prolongada i intensa sequera a Madagascar que ha deixat a un milió de persones amb un accés molt limitat a una alimentació adequada.

Els drets humans estan íntimament lligats al canvi climàtic a causa del seu impacte destructiu no sols en l'entorn natural, sinó també en el nostre benestar general. Més enllà de representar una amenaça directa per a la nostra supervivència, el canvi climàtic està soscavant de manera perjudicial la nostra capacitat de gaudir de drets fonamentals com la vida, la salut, l'alimentació, l'accés a l'aigua i l'habitatge. Amnistia Internacional ho té clar: la manca de mesures dels governs per abordar el canvi climàtic de manera eficient, malgrat les apressants proves científiques, podria ser la violació intergeneracional de drets humans més gran de de la història.

Abordar l'emergència climàtica requereix un esforç conjunt d'educació, sensibilització, lideratge polític i canvis en els comportaments individuals i col·lectius. Són moltes les persones que estan tractant d'idear solucions creatives, inspiradores i innovadores per a abordar el canvi climàtic. Des de particulars fins a empreses o ciutats, a tot el món hi ha gent dedicada a elaborar polítiques, campanyes i solucions que protegeixin les persones i el planeta. Posseïm el coneixement, poder i capacitat per a frenar el canvi climàtic. Només hem de desafiar la mandra i posar-hi voluntat, tenint present que el conjunt de voluntats individuals en fa una de col·lectiva i poderosa. Per actuar no perdem res i podem guanyar-ho tot.

El dret a un medi ambient net, saludable i sostenible va ser reconegut pel Consell de Drets Humans de l'ONU el 2021 i per l'Assemblea General de l'ONU el 2022, i està consagrat en les constitucions nacionals de més de 100 països. Els Principis rectors sobre empreses i drets humans de l'ONU reconeixen explícitament que les empreses tenen la responsabilitat de "no fer mal". El marc hi és. Fem-lo possible i acostem-nos-hi sense perdre més temps.

Jane Goodall, primatòloga i antropòloga anglesa i Missatgera de la Pau de l'Organització de les Nacions Unides, es va qüestionar: “Com és possible que l'espècie amb la capacitat intel·lectual més gran de la història estigui destruint la seva única llar?” Una cosa queda ben clara: si el clima no deixa de canviar, moltes coses canviaran.