Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Espanya ha de comprometre's davant l'ONU a adoptar mesures que garanteixin el dret a la llibertat d'expressió i reunió pacífica

  • En ocasió de l'Examen Periòdic Universal
  • No es poden seguir posposant reformes com la del delicte de sedició, la vaguetat del qual restringeix desproporcionadament aquests drets

Amnistia Internacional valora positivament la col·laboració d'Espanya amb el mecanisme de l'Examen Periòdic Universal (EPU), i l'acceptació de gran part de les recomanacions presentades. Ara és moment d'engegar-les. Avui dijous 16 de juliol, Amnistia Internacional intervé en la sessió d'adopció de l'Examen Periòdic Universal (EPU) d'Espanya pel Consell de Drets Humans de Nacions Unides, sobre el compliment de les seves obligacions en matèria de drets humans.

Per això, l'organització recorda en la seva intervenció que cal que Espanya es comprometi i abordi amb urgència la implementació de mesures que protegeixin els drets a la llibertat d'expressió i reunió pacífica; entre les quals, la modificació del delicte de sedició en el Codi Penal. Amnistia Internacional també insta la prohibició de l'ús de les pilotes de goma per part de les forces de seguretat, a reforçar un sistema públic de salut afeblit durant dècades per mesures d'austeritat, i garantir el dret a la veritat, justícia i reparació per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme.

Dret a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica

A Amnistia Internacional li preocupa que els drets a la llibertat d'expressió i de reunió pacífica no estiguin suficientment garantits. L'organització valora positivament que s'hagin acceptat recomanacions per reformar el Codi Penal i la Llei de Seguretat Ciutadana, unes reformes que han d'abordar-se sense demora.

I assenyala d'una banda, que és urgent la reforma en el Codi Penal del delicte de sedició. La vaguetat en la definició d'aquest delicte, combinada amb la interpretació del Tribunal Suprem sobre aquest delicte en la sentència del 14 d'octubre de 2019, podria tenir un efecte paralitzant per a les protestes pacífiques. Amb aquesta sentència Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, van ser condemnats a 9 anys de presó.

"És necessari, que existeixi un compromís per revisar substancial i urgentment la definició del tipus penal de sedició per garantir que no criminalitza indegudament l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió pacífica, ni imposa penes desproporcionades a actes de desobediència civil pacífica com en el cas dels Jordis, que per a Amnistia Internacional haurien de ser posats en llibertat de forma immediata", ha destacat Ignacio Jovtis, portaveu d'Amnistia Internacional que participarà en aquesta sessió.

És també urgent una reforma del Codi Penal en matèria de llibertat d'expressió, eliminant aquells delictes que no estan d'acord amb els estàndards internacionals de drets humans, com els delictes d'enaltiment del terrorisme, d'injúries a la Corona, i d'ofenses als sentiments religiosos.

Per un altre, la Llei Orgànica 4/2015, de 30 de març, de Protecció de la Seguretat Ciutadana (LOSC), coneguda com a Llei Mordassa, des de l'1 de juliol de 2015, data en la qual va entrar en vigor, està restringint de forma il·legítima drets humans com el dret a la llibertat d'expressió, reunió i manifestació, i d'informació.

"Amnistia Internacional ha documentat com durant l'estat d'alarma en ocasions ha estat aplicada de forma arbitrària per part de les forces de seguretat, amb un enfocament principalment coercitiu i sense criteris clars d'actuació, especialment en el tracte amb persones vulnerables", ha manifestat Ignacio Jovtis. Segons dades proporcionades pel Ministeri de l'Interior, durant l'Estat d'Alarma i fins al 23 de maig passat, les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat van imposar un total d'1.044.717 propostes de sanció.

Per Amnistia Internacional és especialment important que s'eliminin els articles de la llei relatius a les faltes de respecte a agents de l'autoritat i difusió no autoritzada d'imatges d'agents per ser contraris als estàndards internacionals.

Ús excessiu de la força

L'ús excessiu de la força per part de les forces de seguretat continua sent un motiu de preocupació. L'organització acull favorablement que s'hagin acceptat per part de l'Estat espanyol les recomanacions relatives a garantir una investigació efectiva de les denúncies d'abusos policials, incloent la incorporació de mecanismes independents. Però Amnistia Internacional torna a demanar a l'Estat espanyol que prohibeixi l'ocupació de les pilotes de goma, un material antidisturbis que comporta un elevat risc de causar lesions greus a causa de la seva gran imprecisió.

Reforçar el sistema sanitari

L'actual crisi produïda pel COVID-19 ha posat de manifest la urgent necessitat de reforçar el sistema de salut públic espanyol, minvat per l'última dècada de polítiques d'austeritat. Les retallades en sanitat han tingut com a conseqüència una deterioració de l'accessibilitat, l'abastabilitat i la qualitat de l'atenció de la salut. Les mesures d'austeritat que es van adoptar en un context de crisi econòmica van provocar que des de 2009 a 2013 la despesa sanitària públic s'enfonsés. I encara que a partir del 2014 comença a pujar la inversió, no s'aconsegueixen els nivells de 2009.

No obstant això, acollim amb satisfacció l'aceptació de les recomanacions que insten el Govern espanyol a garantir un accés sense discriminació a l'atenció sanitària a totes les persones que viuen a Espanya; a més és imprescindible que s'incrementi el pressupost de salut, especialment en atenció primariay es garanteixi que el personal sanitari compti amb condicions justes i segures de treball. El 24,1 per cent dels contagis per COVID-19 s'ha produït entre professionals de la sanitat.

Veritat, justícia i reparació per a víctimes del franquisme

Segueix sense garantir-se el dret a la veritat, justícia i reparació per a les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme. Per això, Amnistia Internacional demana a l'Estat espanyol que s'impulsin mesures amb les quals es pugui avançar de forma efectiva en el reconeixement d'aquests drets. Algunes d'aquestes mesures, serien l'aplicació de les recomanacions d'organismes internacionals en relació amb la Llei d'Amnistia o amb la imprescriptibilitat dels crims de dret internacional, així com la promoció d'una Comissió de la veritat amb el mandat d'investigar els abusos greus comeses en aquesta època.

Més informació

Amnistia Internacional ja va enviar a diversos Estats participants un document amb una sèrie de recomanacions a Espanya. L'anterior EPU a què es va sotmetre Espanya es va dur a terme el 2015. El pròxim serà al gener de 2025.