La nova legislació relativa a les obligacions de les empreses en matèria ambiental i de drets humans a la UE, coneguda com a Directiva europea sobre la diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat, podria veure's soscavada per les exempcions i els buits legals, ha declarat avui Amnistia Internacional.

Un nou informe publicat avui, Closing the loopholes: Recommendations for an EU corporate sustainability law which works for rights holders, identifica diverses llacunes greus en la proposta de legislació, la votació de la qual en el Parlament Europeu està prevista per a l'1 de juny, abans del començament de les negociacions finals entre les instàncies directives de la UE el mes següent.

Hannah Storey, assessora de política sobre empreses i drets humans d'Amnistia Internacional, i autora de l'informe, ha afirmat:

“Aquesta nova legislació podria establir un paràmetre jurídic de referència i protegir la població d'Europa i altres llocs davant dels danys causats per les empreses, satisfent un buit legislatiu que ha permès a empreses perpetrar abusos generalitzats contra drets a tot el món i eludir la rendició de comptes.

“No obstant això, l'abast de la llei tal com l'han plantejat actualment la Comissió Europea i els Estats membres de la UE és massa limitat. No aturarà els abusos relacionats amb l'ús final de molts productes, com les bales de goma i material per a fer complir la llei, que podrien continuar exportant-se per a cossos policials o serveis de seguretat de països que no pertanyen a la UE i utilitzar-se per a cometre abusos.

“La legislació no aborda en grau suficient l'impacte de les empreses en el canvi climàtic. Obliga les grans empreses a adoptar plans de mitigació del canvi climàtic, però no a aplicar-los. Tampoc els fa retre comptes pels danys que puguin causar en el clima, malgrat que el canvi climàtic és fonamentalment una qüestió de drets humans.

“Amnistia Internacional insta els legisladors de la UE a reforçar la proposta de la Comissió i dels Estats membres, i a elaborar una legislació sòlida que posi fi als danys causats per les empreses i ofereixi suport a les víctimes per a accedir a la justícia.”

Obstacles per a la justícia agreujats per gènere i raça

Les víctimes de danys en els drets humans tenen dret a un recurs efectiu. La Directiva europea sobre la diligència deguda de les empreses en matèria de sostenibilitat (CSDDD, per les seves sigles en anglès) crearà una via d'accés a recursos que era molt necessària per a les víctimes de danys causats per les empreses, però no aborda els obstacles que afronten les víctimes quan tracten d'accedir a la justícia.

Hanna Hindstrom ha sostingut: “Quan els pobles indígenes, les persones ocupades en cadenes de subministrament del sector tèxtil, els pagesos i pageses pobres, i els defensors i defensores dels drets humans s'enfronten a l'enorme poder i influència de les empreses, la balança de la justícia no està equilibrada.

“Aquesta directiva podria millorar enormement l'accés a la justícia, però la legislació no aborda els obstacles existents, com l'elevat cost i la falta d'accés a la informació, la qual cosa implica que és més probable que les víctimes segueixin sense accés a recursos.”

Baules que falten en la cadena de valor

La CSDDD exigeix a les empreses realitzar processos de diligència deguda en matèria ambiental i de drets humans en relació amb les seves operacions i la seva cadena de valor. Segons les normes internacionals, per cadena de valor normalment s'entén el ventall d'activitats requerides per a crear un producte, i inclou l'extracció de matèries primeres i l'ús d'un producte o servei. No obstant això, el “ús de productes” s'ha eliminat de la definició de cadena de valor que figura en la CSDDD.

“Limitar la definició de la cadena de valor que s'exigeix a les empreses avaluar en el marc del seu procés de diligència deguda en matèria ambiental i de drets humans, inclosa l'absència de rendició de comptes per l'ús final dels seus productes, pot portar a greus abusos contra els drets humans”, ha afirmat Hannah Storey.

Per exemple, a l'informe My Eye Exploded, Amnistia Internacional va posar al descobert que el 2019 i 2020 les forces de seguretat libaneses van disparar bales de goma fabricades a França contra persones que es manifestaven pacíficament i els van causar lesions.

“Aquesta legislació hauria de garantir que les empreses avaluïn tota la seva cadena de valor en relació amb els riscos ambientals i de drets humans associats, a fi de poder actuar adequadament per a abordar-los”, ha mantingut Hannah Storey.

Exempcions per a institucions financeres i controls d'exportació

Les institucions financeres de la UE estan actualment exemptes de complir elements de la CSDDD, encara que se sap que han finançat a clients que han causat greus abusos contra els drets humans o hi han contribuït.

“La legislació hauria d'aplicar-se a totes les empreses de tots els sectors, incloses les institucions financeres, a les quals s'hauria d'exigir que duguin a terme processos de diligència deguda en matèria ambiental i de drets humans com a qualsevol altra empresa coberta per la legislació”, ha dit Hannah Storey.

També s'apliquen exempcions a sectors sotmesos al control d'exportacions, com els sectors armamentístic i de les tecnologies de vigilància.

Hanna Hindstrom afirma que “Amnistia Internacional creu que els controls d'exportació no constitueixen un substitut adequat per a la legislació basada en els drets humans. A les empreses que produeixen articles subjectes a controls d'exportació també se'ls hauria d'exigir que duguin a terme processos diligencia deguda en matèria ambiental i de drets humans en aplicació de la CSDDD.

“A tot el món hi ha persones que han sofert danys terribles causats per l'ús indegut d'armes i de tecnologia de vigilància, malgrat l'existència de controls d'exportació sobre tals productes.”