Mentre les forces israelianes continuen intensificant el seu atac catastròfic a la Franja de Gaza, Amnistia Internacional ha documentat atacs il·legítims israelians, inclosos atacs indiscriminats, que han causat un gran nombre de víctimes civils i quen han d'investigar-se com a crims de guerra.

L'organització ha parlat amb supervivents i testimonis, ha analitzat imatges de satèl·lit i ha verificat fotografies i vídeos per a investigar els bombardejos aeris duts a terme per les forces israelianes entre els dies 7 i 12 d'octubre, que van causar una destrucció terrible i, en alguns casos, van aniquilar famílies senceres. A continuació l'organització presenta una anàlisi detallada de les seves conclusions en cinc d'aquests atacs il·legítims. En tots aquests atacs, les forces israelianes van violar el dret internacional humanitari, entre altres coses en no prendre precaucions factibles per a protegir la població civil, atacar de manera indiscriminada sense distingir entre civils i objectius militars o dur a terme possibles atacs dirigits contra béns civils.

“En la seva intenció declarada d'emprar tots els mitjans al seu abast per a destruir Hamàs, les forces israelianes mostren un menyspreu esgarrifós per la vida de la població civil. Han reduït a pols edificis residencials carrer rere carrer, matant civils massivament i destruint infraestructures essencials, mentre Gaza, a causa de les noves restriccions, es queda ràpidament sense aigua, medicaments, combustible i electricitat. Els relats de testimonis presencials i supervivents incideixen una vegada i una altra que els atacs israelians han massacrat famílies palestines, causant tal destrucció que els qui han sobreviscut tenen poc més que runa per a recordar els seus éssers estimats”, ha manifestat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“Els cinc casos presentats a penes són una esgarrapada en la superfície de l'horror que Amnistia ha documentat i il·lustren els efectes devastadors d'aquests bombardejos aeris en la població de Gaza. El bloqueig il·legal d'Israel imposat durant 16 anys ha fet de Gaza la presó a l'aire lliure més gran del món; la comunitat internacional ha d'actuar ja per a impedir que es converteixi en un cementiri gegant. Demanem a les forces israelianes que posin fi immediatament als atacs il·legítims a Gaza i s'assegurin de prendre totes les precaucions possibles per a minimitzar els danys a civils i béns civils. Els aliats d'Israel han d'imposar immediatament un embargament integral d'armes en vista de les greus violacions del dret internacional que s'estan cometent.”

Des del 7 d'octubre, les forces israelianes han realitzat milers de bombardejos aeris a la Franja de Gaza, que han matat més de 3.793 persones, en la seva majoria civils, i entre elles més de 1.500 nens i nenes, segons el Ministeri de Salut palestí a Gaza. Al voltant de 12.500 han resultat ferides i més de 1.000 cadàvers estan encara atrapats sota els enderrocs.

A Israel, més de 1.400 persones, en la seva majoria civils, van ser assassinades i unes 3.300 van resultar ferides, segons el Ministeri de Salut israelià, en un atac sense precedents comès per grups armats de la Franja de Gaza contra Israel el 7 d'octubre. Van disparar coets d'efecte indiscriminat i van desplegar combatents en el sud d'Israel quw van cometre crims de guerra, com matar deliberadament civils i prendre ostatges. Les forces armades israelianes afirmen que els combatents també es van emportar més de 200 ostatges civils i presoners militars a la Franja de Gaza.

“Amnistia Internacional ha demanat a Hamàs i altres grups armats que alliberin immediatament tots els civils presos com a ostatges i deixin de disparar coets d'efecte indiscriminat. No existeix cap justificació per a matar deliberadament civils en cap circumstància”, ha dit Agnès Callamard.

Hores després d'iniciar-se els atacs, les forces israelianes van començar el seu bombardeig massiu de Gaza. Des de llavors, Hamàs i altres grups armats han continuat disparant coets d'efecte indiscriminat contra àrees civils d'Israel, en atacs que també han de ser investigats com a crims de guerra. Mentrestant, a la Cisjordània ocupada, inclòs Jerusalem Oriental, 79 palestins —de les quals 20 eren menors d'edat— han mort a les mans de forces o colons israelians en ple repunt de l'ús excessiu de la força per l'exèrcit israelià i escalada de la violència dels colons recolzada per l'Estat, la qual cosa Amnistia Internacional també està investigant.

Docuentem cinc atacs il·legtims d'Israel

Amnistia Internacional continua investigant desenes d'atacs a Gaza. Aquest informe se centra en cinc atacs il·legítims contra blocs residencials, un camp per a persones refugiades, un habitatge familiar i un mercat. L'exèrcit israelià afirma que només ataca objectius militars; no obstant això, en diversos casos Amnistia Internacional no ha trobat indicis de la presència de combatents ni altres objectius militars en els voltants en el moment dels atacs. Amnistia Internacional ha conclòs també que les forces armades israelianes no van prendre totes les precaucions possibles amb antelació als atacs, com avisar degudament a la població civil palestina; en uns casos no va haver-hi cap avís als civils i, en uns altres, els avisos emesos van ser insuficients.

“La nostra investigació conclou que existeixen proves irrefutables de crims de guerra en la campanya de bombardejos israelià que han d'investigar-se amb urgència. Dècades d'impunitat i injustícia, sumades al grau de destrucció i mort sense precedents de l'ofensiva actual, només poden donar lloc a més violència i inestabilitat a Israel i els Territoris Palestins Ocupats”, ha afirmat Agnès Callamard.

“És fonamental que la Fiscalia de la Cort Penal Internacional acceleri la investigació en curs sobre els indicis de crims de guerra i altres crims de dret internacional comeses per totes les parts. Si no es fa justícia ni es desmunta el sistema d'apartheid contra la població palestina, no hi haurà fi per al terrible sofriment de la població civil que estem presenciant.”

El bombardeig implacable de Gaza està causant un patiment inimaginable als qui ja s'enfronten a una greu crisi humanitària. Després de 16 anys sotmesa al bloqueig il·legal d'Israel, Gaza té el seu sistema d'atenció de la salut pràcticament en ruïnes i l'economia pels sòls. Els hospitals es col·lapsen, incapaços d'atendre l'esgarrifós nombre de persones ferides, i sofreixen greus mancances de medicaments i equips vitals.

Amnistia Internacional ha instat la comunitat internacional a demanar a Israel que posi fi a aquest setge total, que impedeix a la població de Gaza l'accés a alimentació, aigua, electricitat i combustible, i que permeti urgentment que arribi ajuda humanitària a Gaza. Així mateix ha de pressionar Israel perquè aixequi el llarg bloqueig imposat a Gaza, que constitueix un càstig col·lectiu a la seva població civil, un crim de guerra i una peça fonamental del sistema d'apartheid israelià. Finalment, les autoritats israelianes han de rescindir la seva ordre de “evacuació”, que podria equivaler a desplaçament forçat de la població.

La població civil de Gaza paga el preu

Amnistia Internacional ha investigat cinc atacs israelians sobre la Franja de Gaza perpetrats entre els dies 7 i 12 d'octubre. De 2012 a 2022, les autoritats israelianes han rebutjat o ignorat les sol·licituds d'Amnistia Internacional per entrar a Gaza. Per aquest motiu, l'organització va treballar amb una persona sobre el terreny a Gaza que es va encarregar de visitar els llocs dels atacs i recollir testimonis i altres proves. L'equip investigador d'Amnistia Internacional va entrevistar 17 supervivents i altres testimonis presencials, així com sis familiars de víctimes per telèfon, per als cinc casos inclosos en aquest informe. L'Evidence Lab del Programa de Resposta a les Crisis de l'organització va analitzar imatges de satèl·lit i va verificar fotografies i vídeos dels llocs atacats.

En els cinc casos descrits, Amnistia Internacional conclou que les forces israelianes van dur a terme atacs que violen el dret internacional humanitari, entre altres coses perquè no van prendre les degudes precaucions per a protegir la població civil, van cometre atacs indiscriminats sense distingir entre civils i objectius militars i van cometre atacs possiblement dirigits contra béns civils.

Segons el dret internacional humanitari, totes les parts del conflicte han de distingir en tot moment als combatents i els objectius militars dels civils i els béns de caràcter civil, i llançar atacs únicament contra els primers. Els atacs directes contra civils o béns civils estan totalment prohibits i són crims de guerra. Els atacs indiscriminats —aquells que no fan la preceptiva distinció— també estan prohibits. Si un atac indiscriminat causa la mort o lesions a civils, constitueix un crim de guerra. Els atacs desproporcionats, que tenen lloc quan el mal que es preveu causar a civils i béns civils és excessiu en relació amb el “avantatge militar concret i directa prevista en l'atac”, també estan prohibits. Llançar un atac desproporcionat sabent-ho és un crim de guerra.

Famílies senceres aniquilades

Cap a les 8.20 de la tarda del 7 d'octubre, forces israelianes van atacar un edifici residencial de tres plantes al barri d'Al Zeitoun de la ciutat de Gaza, on s'allotjaven tres generacions de la família Al Dos. L'atac va matar 15 membres de la família, dels quals 7 eren menors d'edat. Entre les víctimes estaven Awni i Ibtissam Al Dos juntament amb els seus nets i homònims Awni, de 12 anys, i Ibtissam, de 17, i Adel i Ilham Al Dos juntament amb els seus cinc fills. Adam, un bebè de només 18 mesos, va ser la víctima més jove.

Mohammad Al Dos, el fill del qual Rakan, de cinc anys, va perdre la vida en l'atac, va explicar a Amnistia Internacional:

“De sobte van caure dues bombes sobre l'edifici i el van destruir. La meva dona i jo vam tenir la sort de sobreviure perquè estàvem en el pis més alt. Ella estava embarassada de nou mesos i va donar a llum a l'hospital Al Shifa l'endemà de l'atac. Tota la nostra família ha estat aniquilada.”

Amnistia Internacional va entrevistar un veí la casa del qual havia sofert danys durant l'atac. Com Mohammad Al Dos, va dir que no havia rebut cap avís de les forces israelianes, igual que la resta de la seva família.

“Va ser de sobte, una explosió, ningú no ens va dir res”, va afirmar.

El fet que l'edifici estigués ple de civils en el moment de l'atac aeri ve a confirmar els testimonis de supervivents que afirmen que les forces israelianes no van donar cap avís. Familiars, veïns i equips de rescat van trigar més de sis hores a retirar els cadàvers enterrats sota la runa.

La investigació d'Amnistia Internacional no ha trobat indicis d'objectius militars en la zona en el moment de l'atac. Si les forces israelianes van atacar aquest bloc residencial sabent que només hi havia civils en el seu interior en el moment de l'atac, es tractaria d'un atac directe contra civils o béns civils, que està prohibit i constitueix un crim de guerra. Israel no va donar cap explicació sobre els fets. Correspon a l'agressor demostrar la legitimitat de la seva conducta militar. Encara que les forces israelianes haguessin atacat el que consideraven un objectiu militar, atacar un edifici residencial, en un moment en què estava ple de civils, en el cor d'un barri civil densament poblat, i causant semblant nombre de víctimes civils i grau de destrucció, seria un atac indiscriminat. Els atacs indiscriminats que maten i fereixen civils són crims de guerra.

El 10 d'octubre, un atac aeri israelià contra un habitatge familiar va matar 12 membres de la família Hijazi i a quatre dels seus veïns al carrer Al Sahaba de la ciutat de Gaza. Entre les víctimes mortals hi havia tres menors d'edat. Les forces armades israelianes van declarar que havien atacat objectius de Hamàs en la zona però no van donar més informació ni van aportar proves de la presència d'objectius militars. La investigació d'Amnistia Internacional no ha trobat indicis d'objectius militars en la zona en el moment de l'atac.

Amnistia Internacional va parlar amb Kamal Hijazi, qui va perdre en l'atac a la seva germana, els seus dos germans juntament amb les seves esposes, cinc nebodes i nebots, i dos cosins. Va dir:

“La casa de la nostra família, de tres plantes, va ser bombardejada a les 5.15 de la tarda. Va passar de sobte, sense previ avís; per això eren tots a casa.”

Ahmad Khalid al Sik, veí de la família Hijazi, també va resultar mort. Tenia 37 anys i tres fills de poca edat, tots ferits en l'atac. El pare de Ahmad va explicar així el succeït:

“Jo estava a casa, en el nostre pis, i l'Ahmad estava a baix quan la casa de davant [pertanyent a la família Hijazi] va ser bombardejada i ell va resultar mort. Anava a tallar-se es cabells a la perruqueria, just al costat de l'entrada del nostre edifici. Quan l'Ahmad va marxar per tallar-se els cabells, no podia imaginar que no tornaria a veure'l. El bombardeig va ser sobtat, inesperat. No va haver-hi cap avís; la gent estava ocupada en els seus quefers diaris.”

El barber que anava a atendre l'Ahmad també va resultar mort.

D'acord amb les conclusions d'Amnistia Internacional, no hi havia objectius militars a la casa ni en els seus voltants, per la qual cosa podria tractar-se d'un atac directe contra civils o contra béns civils, que està prohibit i és un crim de guerra.

Avisos inadequats

En els casos documentats per Amnistia Internacional, l'organització va concloure repetidament que les forces armades israelianes no havien avisat de cap mode a la població civil o havien emès avisos inadequats. En alguns casos van informar una sola persona d'un atac que afectaria edificis sencers o a carrers plens de gent, o van emetre ordres de “evacuació” poc clares que van causar confusió en els residents respecte al moment de fer-lo. En cap cas les forces israelianes es van assegurar que la població civil tenia un lloc d'evacuació segur. En un atac al mercat de Jabalia va haver-hi víctimes que havien sortit de les seves cases en resposta a una ordre de “evacuació” i van perdre la vida en el lloc on havien fugit.

El 8 d'octubre, un atac aeri israelià que va impactar en el camp per a persones refugiades de Nuseirat, en el centre de la Franja de Gaza, va causar la mort de Mohammed i Shuruq al Naqla i dos dels seus fills, Omar (tres anys) i Yousef (cinc), i va ferir a la seva filla Mariam (dues) i el seu nebot Abdel Karim (tres). Unes 20 persones més també van resultar ferides en l'atac.

Ismail al Naqla, germà de Mohammed i pare de Abdel Karim, va explicar a Amnistia Internacional que el seu veí del costat havia rebut una trucada de les forces armades israelianes al voltant de les 10.30 del matí per a avisar que l'edifici estava a punt de ser bombardejat. Ismail, Mohammed i les seves famílies van abandonar l'edifici immediatament, com van fer els seus veïns. Sobre les 3.30 de la tarda encara no s'havia produït l'atac, per la qual cosa la família Al Naqlas i altres persones van tornar a casa per a recollir coses que necessitaven. Ismail va explicar que no se sentien en perill perquè havien passat cinc hores des de l'avís, i que pensaven sortir de la casa molt ràpid.

Però quan tornaven als seus pisos, una bomba que va caure sobre l'edifici del costat a destruir l'habitatge dels Al Naqlas i va causar danys en altres de propers. Mohammed i la seva família encara eren al pati de la casa quan van perdre la vida. Ismail va explicar que havia vist part del cervell del seu nebot Yousef, de cinc anys, “fora del seu cap” i que el cadàver d'Omar, de tres anys, no havia pogut recuperar-se dels enderrocs fins a l'endemà. Va dir a Amnistia Internacional que els menors que havien sobreviscut, Mariam i Abdel Karim, van ser donats d'alta de l'hospital de seguida perquè els hospitals de Gaza estan sobrepassats per la quantitat de víctimes.

Donar un avís no eximeix a les forces armades de les seves altres obligacions conformement al dret internacional humanitari. En concret, tenint en compte el temps transcorregut des de la crida d'advertiment fins al moment de l'atac, els qui el van perpetrar haurien d'haver comprovat abans si hi havia civils presents. De fet, si va ser un atac directe contra béns civils com sembla, es tractaria d'un crim de guerra.

“Tothom buscava els seus fills”

Al voltant de les 10.30 del matí del 9 d'octubre, atacs aeris israelians van aconseguir un mercat en el camp per a persones refugiades de Jabalia situat uns quilòmetres al nord de la ciutat de Gaza i van causar la mort d'almenys 69 persones. El carrer del mercat és coneguda per ser una de les zones comercials més concorregudes del nord de Gaza. Aquest dia, a més, hi havia més gent de la normal perquè milers de persones de zones pròximes s'hi havien refugiat després de fugir de casa seva amb el primer que havien agafat aquell mateix matí en rebre missatges de text de l'exèrcit israelià.

L'Evidence Lab d'Amnistia va examinar sis vídeos gravats després de l'atac aeri contra el mercat del camp de Jabalia. En les imatges es veu una zona densament poblada amb edificis de diverses plantes. Els vídeos dels moments posteriors a l'atac i les imatges de satèl·lit mostren almenys tres edificis de diverses plantes completament en ruïnes i diverses estructures amb greus danys als voltants. També es veuen nombrosos cadàvers entre els enderrocs en les imatges explícites.

Segons les forces armades israelianes, l'objectiu era “una mesquita on hi havia presència de membres d'Hamàs” quan van atacar el mercat de Jabalia, però no han aportat proves que el demostrin. De totes maneres, que algú pertanyi a un grup polític no implica necessàriament que sigui un objectiu legítim. En les imatges de satèl·lit analitzades per Amnistia Internacional no es veia cap mesquita en els voltants del carrer del mercat.

Conforme als relats de testimonis, les imatges de satèl·lit i els vídeos verificats, l'atac, que va causar gran nombre de víctimes civils, va ser indiscriminat i ha d'investigar-se com a crim de guerra.

Imad Hamad, de 19 anys, va resultar mort en l'atac al mercat de Jabalia quan es dirigia a comprar pa i uns matalassos per a la família. El seu pare, Ziyad Hamad, va explicar a Amnistia Internacional que, la vigília, la seva família havia fugit de casa seva a Beit Hanoun després de rebre un missatge d'advertiment de l'exèrcit israelià, i que havien recorregut gairebé cinc quilòmetres fins a una escola dirigida per l'Agència de l'ONU per a la Població Refugiada Palestina (UNRWA), que feia d'alberg, en el camp de Jabalia.

Pel camí, el seu fill Imad havia portat a coll al seu germà petit. L'endemà, va explicar Ziyad a Amnistia Internacional, ell va portar a coll el cadàver de Imad per a enterrar-lo.

Ziyad va descriure les escenes d'horror que havia vist en el dipòsit on va trobar el cadàver del seu fill al costat de molts altres.

“Els cossos estaven cremats, tenia por de mirar. No volia mirar, em feia por veure la cara de l'Imad. Els cadàvers estaven amuntegats en el terra. Tothom buscava als seus fills entre els munts. Vaig poder reconèixer al meu fill pels pantalons. Vaig voler enterrar-ho immediatament, així que vaig agafar-lo en braços i vaig treure'l d'allà. Me'l vaig emportar.”

Quan Amnistia Internacional va parlar amb Ziyad i la seva família desplaçada, estaven en una escola dirigida per la UNRWA que acollia persones desplaçades. Va dir que allí no hi havia serveis bàsics ni sanejament, i que no tenien matalassos.

La desesperació de Ziyad

“Què he fet jo per merèixer això?”, va preguntar.

“Què he fet per perdre al meu fill i csa meva i estar dormint en el terra d'una aula? Els meus fills s'orinen damunt, de por, de pànic, de fred. No tenim res a veure amb això. Quin crim hem comès? He criat el meu fill, que era la meva vida, per a què? Per veure'l morir quan anava a comprar el pa.”

Mentre l'equip investigador d'Amnistia parlava per telèfon amb Ziyad va tenir lloc un altre atac aeri en les proximitats.

Des que l'equip investigador d'Amnistia va entrevistar a Ziyad el 10 d'octubre, les condicions en què viuen les persones desplaçades s'han deteriorat encara més a causa de la magnitud del desplaçament, l'abast de la destrucció i els efectes devastadors del bloqueig total, en vigor des del 9 d'octubre. Segons l'Oficina de Coordinació d'Assumptes Humanitaris de l'ONU (OCAH), el nombre de persones internament desplaçades a Gaza era d'un milió a data de 19 d'octubre, de les quals més de 527.500 s'allotgen en albergs d'emergència de la UNRWA en el centre i el sud de Gaza.

“Ni tan sols podem comptar els morts”

El 10 d'octubre, fins i tot un atac aeri israelià va aconseguir un edifici de sis plantes en el districte de Sheij Radwan de la ciutat de Gaza, a les 4.30 de la tarda. L'atac va destruir completament l'edifici i va causar la mort d'almenys 40 civils.

Les imatges de satèl·lit apunten a danys causats en edificis d'aquest carrer en algun moment entre les 12.11 hores UTC del 10 d'octubre i les 7.30 hores UTC de l'11 d'octubre. El Laboratori de Proves d'Amnistia geolocalizó dos vídeos publicats en xarxes socials que corroboren la destrucció d'habitatges en Sheij Radwan. En un dels vídeos, publicat en xarxes socials el 10 d'octubre, es veuen diverses persones traient dels enderrocs el cadàver d'un nen de poca edat.

Amnistia Internacional va parlar amb Mahmoud Ashour, la filla del qual, Iman, i els quatre fills d'aquesta —Hamza (sis mesos), Ahmad (dos anys), Abdelhamid (sis) i Rihab (vuit)– van perdre la vida en l'atac.

Va dir:

“La meva filla i els seus fills van venir aquí a la cerca de seguretat perquè aquesta zona havia estat relativament segura en atacs anteriors. Però no vaig poder protegir-los; no queda ni rastre de la meva filla.”

Mahmoud va descriure així l'abast de la destrucció:

“Ara mateix, mentre parlem, estic intentant retirar la runa amb les mans. Ni tan sols podem comptar els morts”.

Fawzi Naffar, de 61 anys, va dir que l'atac aeri havia matat 19 membres de la seva família, entre ells la seva dona, fills i nets. Quan Amnistia Internacional va parlar amb Fawzi cinc dies després de l'atac, només havia pogut treure de la runa les restes mortals de la seva nora i “una espatlla del seu fill”.

Segons la investigació d'Amnistia Internacional, un membre d'Hamàs residia en un dels pisos de l'edifici però no hi era en el moment de l'atac aeri. Que algú pertanyi a un grup polític no implica necessàriament que sigui un objectiu legítim.

Fins i tot en el cas que una persona sigui combatent, la seva presència en un edifici civil no converteix l'edifici ni els civils que hi són en objectius militars. El dret internacional humanitari exigeix que les forces israelianes prenguin totes les precaucions necessàries per a minimitzar els danys a civils i béns civils, la qual cosa inclou cancel·lar o posposar un atac si resulta evident que seria indiscriminat o il·legítim per altres motius.

Aquestes precaucions no es van prendre abans de l'atac aeri de Sheikh Radwan. Se sabia que l'edifici estava ple de residents civils, entre ells molts menors, i el perill que representava per a ells era previsible. Es tracta d'un atac indiscriminat que va matar i va ferir civils i ha d'investigar-se com a crim de guerra.

Amnistia Internacional insta

les autoritats israelianes a:

• Posar fi immediatament als atacs il·legítims i respectin el dret internacional humanitari, la qual cosa inclou assegurar-se de prendre totes les precaucions possibles per a minimitzar els danys a civils i a béns civils, i abstenir-se de dur a terme atacs directes contra civils i béns civils així com atacs indiscriminats i desproporcionats.
• Permetre immediatament el repartiment sense traves d'ajuda humanitària a la població civil de Gaza.
• Aixecar urgentment l'embargament il·legal imposat a Gaza, que constitueix un càstig col·lectiu i és un crim de guerra, en vista de la devastació i els imperatius humanitaris actuals.
• Rescindir la seva escandalosa ordre de “evacuació”, que ha causat el desplaçament intern de més d'un milió de persones.
• Permetre l'accés immediat de la Comissió Independent d'Investigació sobre el Territori Palestí Ocupat perquè dugui a terme recerques, inclosa la recopilació de testimoniatges i proves sensibles al factor temps.

A la comunitat internacional i, en concret, als aliats d'Israel, inclosos Estats membres de la UE, els Estats Units i el Regne Unit, a:

• Adoptar mesures concretes per a protegir d'atacs il·legítims a la població civil de Gaza.
• Imposar un embargament integral d'armes a totes les parts en el conflicte, considerant que s'estan cometent greus violacions de drets que constitueixen crims previstos pel dret internacional. Els Estats han d'abstenir-se de subministrar armes i material militar a Israel, incloses tecnologies associades, peces i components, assistència tècnica, formació i ajuda econòmica i d'un altre tipus. Així mateix, han de fer una crida als Estats que subministren armes a grups armats palestins perquè deixin de fer-ho.
• Abstenir-se de fer qualsevol declaració que pugui, encara que sigui indirectament, legitimar els crims i abusos comesos per Israel a Gaza.
• Pressionar Israel perquè aixequi el bloqueig il·legal imposat durant 16 anys a la Franja de Gaza, que constitueix un càstig col·lectiu a la població civil de Gaza, un crim de guerra i una peça fonamental del sistema israelià d'apartheid.
• Garantir que la investigació en curs de la Cort Penal Internacional sobre la situació de Palestina rep ple suport i tots els recursos necessaris.

A la Fiscalia de la Cort Penal Internacional a:

• Accelerar la seva investigació en curs sobre la situació a Palestina, examinant els presumptes crims comesos per totes les parts, i incloent el crim contra la humanitat de l'apartheid contra la població palestina.

A Hamàs i altres grups armats a:

• Posar fi immediatament als seus atacs deliberats contra civils, el llançament de coets d'efecte indiscriminat i la presa d'ostatges. Han d'alliberar de manera immediata i incondicional tots els ostatges civils.