Amnistia Internacional reitera la seva crida per la llibertat immediata i incondicional de tots els ostatges civils, entre els quals hi ha nens i nenes, retinguts des de fa un mes en la Franja de Gaza ocupada després d'haver estat segrestats per Hamàs i altres grups armats el 7 d'octubre.

En els últims dies, milers de persones han sortit als carrers a Israel per criticar la resposta del govern israelià i exigir que tornin a casa els seus éssers estimats. La setmana passada, va circular a Internet un vídeo publicat per les Brigades Al Qassam —braç militar de Hamàs— que mostra tres ostatges civils retinguts a Gaza  adeçant un missatge al primer ministre israelià Benjamin Netanyahu. Gravar testimonis d'ostatges i difondre'ls públicament constitueix tracte inhumà i degradant.

“El dret internacional prohibeix la presa d'ostatges i el segrest de civils, que són crims de guerra. Els ostatges han de rebre un tracte humà i conforme al dret internacional, no ser exhibits en vídeos a Internet ni coaccionats per a fer declaracions”, va dir Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“En lloc d'utilitzar ostatges civils angoixats com a instruments per a anotar-se victòries polítics, Hamàs ha d'alliberar-los de manera immediata i incondicional. Com a mínim, haurien de concedir accés immediat a entitats d'observació independents per a visitar els ostatges i garantir el seu benestar, i facilitar la comunicació d'aquests persones amb les seves famílies.”

Les autoritats d'Israel han afirmat que romanen retinguts a Gaza almenys 240 ostatges civils i presoners militars, però no han facilitat un desglossament de civils i presoners militars. Entre els ostatges hi ha 33 nens i nenes, persones grans i persones estrangeres o amb doble nacionalitat, així com soldats israelians. Hamàs ha alliberat fins ara quatre ostatges civils, dones totes quatre: dos el 20 d'octubre —totes dues ciutadanes nord-americanes— i dues més l 24 d'octubre.

Mentre continua el setge brutal i l'implacable bombardeig de Gaza per part d'Israel i continua augmentant el devastador nombre de civils que han perdut la vida, l'organització reitera també les seves crides en favor d'un alto el foc immediat, la protecció de tots els civils i que es garanteixi l'accés d'ajuda humanitària vital enmig de la catàstrofe humanitària d'origen humà a Gaza.

“L'implacable bombardeig de Gaza per Israel, fins i tot mitjançant atacs indiscriminats i il·legítims, ha matat més de 10.000 palestins, 4.200 dels quals menors d'edat, segons el Ministeri de Salut palestí. També posa en perill les persones retingudes com a ostatges a Gaza i ignora les crides de les famílies israelianes perquè es doni prioritat al benestar dels ostatges durant les seves operacions”, han dit  Agnès Callamard.

Ella Ben Ami, qui els seus pares Raz i Ohad Ben Ami van ser segrestats a Be’eri a l'atac del 7 d'octubre, és una de les persones que han participat en les recents protestes dins d'Israel. Va explicar a Amnistia Internacional que la seva mare està malalta i té lesions en el cervell i la columna.

“Han passat 30 dies, un mes des que es van emportar als meus pares de la seva casa. Ens quedem amb un terrible sentiment d'impotència i una enorme incertesa [...] No tinc informació sobre la seva situació, la qual cosa fa molt difícil les meves activitats diàries. Protestem per a conscienciar sobre els ostatges i exigir que s'ocupin d'ells, i també per a exercir pressió perquè els alliberin. Demano al meu govern i a tots els dirigents mundials que ens ajudin. Volem tornar a veure amb vida als nostres pares. Si la meva mare no aconsegueix els medicaments que necessita per a la seva malaltia, temem que no sobrevisqui, no tenim temps.”

Yonatan Zeigen**, la mare del qual, Vivian Silver, de 74 anys, activista per la pau i exmembre de la junta directiva de l'organització israeliana de drets humans B’Tselem, va ser segrestada en el kibutz Be’eri, al sud d'Israel, el 7 d'octubre, va explicar a Amnistia Internacional:

“Sento tristesa i dolor per la meva mare, per tots els ostatges, per les nostres comunitats i pel poble palestí. Crec que és un crit d'atenció sobre el fracàs de totes dues parts a aconseguir la pau durant tant de temps. Demano el cessament del foc i la llibertat de tots els ostatges com primer pas en el camí a una solució holística per a la regió, amb una participació internacional prolongada. La seguretat només es pot aconseguir amb la pau.”

Moshi Lotem, qui té la seva filla Hagar retinguda com a ostatge a Gaza juntament amb els seus tres fills i filles de poca edat, el menor dels quals té només quatre anys, va explicar a Amnistia Internacional:

“El que Hamàs i altres grups armats han fet no només ha perjudicat els seus veïns i veïnes, als qui més els importaven el poble palestí i els seus drets a Israel, sinó també a la seva pròpia gent. Com a pare i avi, és molt dur que m'arrabassessin així la meva família i que no me n''hagin donat cap informació. Els trobo a faltar. Cada día que pasa es fa més difícil. Estan en una situació molt vulnerable i els atacs [a Gaza] em fan molta por. Demano a les organitzacions internacionals, sigui l'ONU o la Creu Roja, que portin a casa als ostatges.”

Els Convenis de Ginebra, els seus protocols addicionals i el dret internacional humanitari consuetudinari prohibeixen la presa d'ostatges, que es considera un crim de guerra. L'Estatut de Roma de la Cort Penal Internacional defineix aquest crim com el fet d'apoderar-se d'una altra persona (ostatge) o detenir-la, i amenaçar-la amb matar-la, ferir-la o mantenir-la detinguda per a obligar a un tercer a una acció o omissió com a condició explícita o implícita per a la seguretat o l'alliberament de l'ostatge.

Amnistia insta Hamàs i a altres grups armats que tractin totes les persones captives, inclosos els soldats israelians, amb humanitat i d'acord amb el dret internacional humanitari. Tots els ostatges han de rebre accés al Comitè Internacional de la Creu Roja i se'ls ha de permetre la comunicació amb les seves famílies. A les persones ferides o malaltes se'ls ha de proporcionar tractament mèdic.

Hamàs i altres grups armats deuen així mateix garantir que els ostatges i altres persones captives estan en llocs allunyats d'objectius militars i que es redueix al mínim el risc que siguin aconseguits pels atacs israelians. En cap circumstància han de ser utilitzats per a protegir objectius militars d'atacs.

Informació complementària

Amnistia Internacional ha documentat proves de violacions del dret internacional, crims de guerra inclosos, per totes les parts en el conflicte.

Des dels terribles atacs de Hamàs i altres grups armats del 7 d'octubre, a més de la seva devastadora campanya de bombardejos, Israel ha intensificat el bloqueig il·legal de Gaza, que ja s'allarga 16 anys, tallant el subministrament d'aigua, combustible i altres béns essencials, la qual cosa ha exacerbat la crisi humanitària.

Les forces israelianes també han detingut més de 2.000 palestins a la Cisjordània ocupada i han incrementat l'ús de la tortura i altres maltractaments a presos i preses palestins. També han negat a totes les persones detingudes palestines —el número de les quals actualment és superior a 6.800— l'accés a visites familiars; a les persones recloses condemnades se'ls ha negat també l'accés als seus advocats. Fins i tot s'ha negat l'accés del Comitè Internacional de la Creu Roja a palestins detinguts classificats per Israel com a “presos/preses de seguretat”. El mes passat, quatre presos palestins van morir sota custòdia israeliana en condicions que no s'han investigat imparcialment.

Les investigacions d'Amnistia Internacional han documentat proves de crims de guerra comesos per les forces israelianes, i d'atacs indiscriminats durant el bombardeig de Gaza que han enderrocat edificis d'habitatges, arrasat barris sencers i aniquilat famílies senceres.

Amnistia Internacional ha documentat també que el 7 d'octubre Hamàs i altres grups armats van llançar coets de manera indiscriminada cap a Israel i que els seus combatents van matar sumàriament i van segrestar civils. Segons les autoritats israelianes, van morir almenys 1.400 persones, en la seva majoria civils. La població civil d'Israel també continua patint atacs de coets disparats de manera indiscriminada per part de Hamàs i altres grups armats.

**ACTUALITZACIÓ: El 14 de novembre es va confirmar que Vivian Silver havia estat assassinada a casa seva al kibutz Be’eri durant l'atac que Hamàs i grups armats van dur a terme el 7 d'octubre. La seva família creia inicialment que havia estat segrestada per grups armats i que estav presa com a ostatge a Gaza.**