“Les autoritats iranianes estan enfortint els mètodes policials sufocants i oprimint severament les dones i les nenes que s'atreveixen a desafiar les degradants lleis sobre l'obligatorietat de l'ús del vel”, ha declarat avui Amnistia Internacional.

En una detallada anàlisi publicada avui, l'organització denuncia la intensificació de la repressió de les autoritats a tot el país contra les dones i nenes que decideixen no portar el vel en públic. En l'escalada més recent, el 16 de juliol, el portaveu de la policia iraniana, Saeed Montazer Almahdi, va anunciar el retorn de les patrulles policials per fer complir l'ús obligatori del vel i va amenaçar amb actuacions judicials contra les dones i nenes que desobeïssin la norma. Aquesta iniciativa ha coincidit amb la difusió a les xarxes socials de vídeos en què es veu funcionaris a Teheran i Rasht agredint amb violència dones, i a forces de seguretat llançant gas lacrimogen contra persones que ajudaven dones a evitar la detenció a Rasht.

Els anuncis oficials revelen que, des del 15 d'abril de 2023, més d'un milió de dones han rebut missatges de text en què se'ls advertia de la possibilitat que els fos confiscat el vehicle després d'haver estat captades per càmeres sense portar vel. A més, són incomptables les dones a qui se'ls ha suspès o expulsat de la universitat, prohibit presentar-se als exàmens finals i negat l'accés a serveis bancaris i al transport públic. Centenars d'empreses han estat obligades a tancar per no fer complir l'ús obligatori del vel. La intensificació de la repressió posa de manifest el caràcter ambigu de les afirmacions anteriors de les autoritats iranianes que anaven a dissoldre la “policia de la moral”, realitzades en un context de declaracions oficials contradictòries sobre el retorn d'aquesta policia als carrers del país.

“La ‘policia de la moral’ ha tornat a l'Iran. Les autoritats no enganyen ningú eliminant la insígnia de la ‘policia de la moral’ de l'uniforme i de les furgonetes de patrulla al mateix temps que encoratgen els qui apliquen l'opressió i la submissió a què la República Islàmica sotmet les dones i nenes perquè utilitzin la mateixa violència que va matar amb impunitat Mahsa Zhina Amini. La repressió actual es veu intensificada per tecnologies de vigilància massiva capaces d'identificar les dones que no porten vel en els seus automòbils i espais per als vianants”, ha afirmat Agnès Callamard, secretària general d'Amnistia Internacional.

“La intensificació de la repressió contra els qui no porten el vel és un reflex del deplorable menyspreu de les autoritats iranianes a la dignitat humana i els drets de les dones i les nenes a l'autonomia, la intimitat i la llibertat d'expressió, de religió i de creences. També subratlla el seu intent desesperat de reafirmar la seva dominació i el seu poder sobre els qui es van atrevir a alçar-se contra decennis d'opressió i desigualtat durant la rebel·lió “Dona, Vida, Llibertat”.

A la província d'Isfahan, una dona que va rebre un SMS que li ordenava que immobilitzés el seu automòbil 15 dies per treure's el vel quan el conduïa, va explicar a Amnistia Internacional: “Emocional i psicològicament, totes aquestes amenaces que [les autoritats] han fet, han tingut un impacte molt negatiu en nosaltres […] La República Islàmica vol demostrar que pot arribar a qualsevol extrem pel que fa a fer complir l'ús obligatori del vel […] Volen fer creure a la comunitat internacional que estan deixant de costat la violència però, en realitat, estan duent a terme aquestes accions amb sigil. Definitivament, ens estan ficant la por en el cos.”

El 14 de juny de 2023, el portaveu de la policia de l'Iran va anunciar que, des del 15 d'abril de 2023, la policia havia enviat gairebé un milió d'avisos per SMS a dones captades sense vel en el seu vehicle; havia remès 133.174 SMS ordenant la immobilització del vehicle durant un temps determinat; havia confiscat 2.000 automòbils, i havia remès a més de 4.000 “infractores reincidents” al poder judicial en tot el país. Va afegir que s'havien aplegat 108.211 informes sobre l'aplicació de les lleis sobre l'obligatorietat de l'ús del vel en relació amb la comissió de “infraccions” dins de comerços i que 300 “infractores” havien estat identificades i remeses al poder judicial.

En un intent de codificar i intensificar encara més aquesta repressió, el 21 de maig de 2023, les autoritats judicials i de l'executiu van presentar davant el Parlament el projecte de llei de suport a la cultura de la castedat i el hijab. En virtut d'aquesta proposta legislativa, les dones i nenes que apareguin sense vel en espais públics i en les xarxes socials, o que mostrin “nuesa d'una part del cos o portin roba fina o ajustada” seran objecte d'un seguit de sancions que afectaran greument els seus drets humans, inclosos els socials i econòmics. Aquestes sancions inclouen multes, la confiscació de vehicles i dispositius de comunicació, la prohibició de conduir, deduccions del salari i dels beneficis laborals, l'acomiadament laboral i la prohibició d'accedir a serveis bancaris.

El projecte de llei inclou propostes per a condemnar a les dones i nenes declarades culpables de desobeir les lleis sobre l'ús obligatori del vel “de manera sistemàtica o de connivència amb serveis d'intel·ligència i seguretat estrangers” a penes d'entre dos i cinc anys de presó, així com a la prohibició de viatjar i a la residència obligatòria en un lloc concret.

Els gestors d'institucions públiques i empreses privades que permetin que hi hagi treballadores i clients sense vel en les seves instal·lacions podrien ser castigats amb sancions que van des de tancaments a llargues penes de presó i prohibicions de viatjar.

El projecte de llei proposa una sèrie de sancions contra atletes, artistes i altres figures públiques que desobeeixin les lleis sobre l'ús del vel, entre les quals figuren la prohibició d'exercir activitats professionals, la presó, la flagel·lació i multes.

El 23 de juliol de 2023, una comissió parlamentària va indicar que havia enviat el projecte de llei revisat, integrat per 70 articles, al ple del Parlament iranià per al seu estudi. El text revisat no s'ha fet públic.

Al mateix temps, les autoritats han recorregut al Codi Penal Islàmic per a jutjar i imposar càstigs degradants a dones que apareixen en públic sense vel. Amnistia Internacional ha rebut les sentències dictades contra sis dones al juny o juliol de 2023 en què se'ls exigeix assistir a sessions de teràpia per “trastorn de personalitat antisocial”, rentar cadàvers en una morgue o netejar edificis oficials.

Aquest atac contra els drets de les dones i les nenes es produeix enmig d'una onada de declaracions d'odi d'autoritats i mitjans de comunicació estatals en les quals es qualifica la negativa a utilitzar el vel de “virus”, “malaltia social” o “trastorn”, i s'equipés la decisió d'aparèixer en públic sense vel a una “depravació sexual”.

Les autoritats iranianes han d'abolir l'ús obligatori del vel, anul·lar totes les sentències condemnatòries i penes imposades per desobeir aquesta norma, retirar tots els càrrecs formulats contra totes les persones jutjades i posar en llibertat incondicional a qualsevol persona detinguda per desobeir l'ús obligatori del vel. Les autoritats han d'abandonar els seus plans de castigar les dones i les nenes per exercir els seus drets a la igualtat, la intimitat i la llibertat d'expressió, de religió i de creences.

“La comunitat internacional no ha de quedar-se de braços plegats mentre les autoritats iranianes intensifiquen la seva opressió de les dones i les nenes. La resposta dels Estats no ha de limitar-se a contundents declaracions públiques i intervencions diplomàtiques, sinó comportar també l'ús de vies legals perquè les autoritats iranianes rendeixin comptes per ordenar, planejar i cometre violacions de drets humans generalitzades i sistemàtiques contra les dones i les nenes mitjançant l'aplicació de l'ús obligatori del vel. Tots els governs han de fer tot el que estigui a les seves mans per a fer costat a les dones i les nenes que fugen de la persecució basada en el gènere i de violacions greus de drets humans a l'Iran, garantir que poden accedir a procediments per a la concessió de refugi ràpids i assegurances i, en cap circumstància, retornar-les a l'Iran”, ha conclòs Callamard.