Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Catalunya: L'informe final del Parlament sobre l’impacte de la Covid a residències falla a víctimes i familiars

Pixabay
  • Davant les dificultats en l’àmbit judicial, el Parlament era l’últim baluard i garantia del dret a la reparació de les famílies. Amb l’aprovació d’aquest informe final, queden totes les portes tancades perquè les víctimes i familiars tinguin accés al dret a la veritat, justícia i reparació.

Amnistia Internacional assenyala que l’informe final del Grup de Treball d'Anàlisi de l'Impacte de la Covid-19 en les Residències aprovat avui a la Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya incorpora aspectes positius respecte a un nou model residencial, tot i que,lamentablement no aborda la rendició de comptes per a les més de 10.000 persones mortes que vivien en residències durant la pandèmia.

L’informe falla en la seva tasca de «fer una anàlisi definitiva del que va passar»1, ja que no concreta el grau d’incompliment de les obligacions de l’administració a l’hora de garantir la qualitat de l’atenció en les residències i la protecció dels drets de la gent gran durant la pandèmia. Tampoc estableix garanties de reparació i no repetició, abandonant les víctimes de vulneracions de drets humans i els seus familiars.

Amnistia Internacional lamenta la manca de celeritat dels grups parlamentaris per elaborar unes conclusions del Grup de Treball, així com la falta de transparència de l’última sessió del Grup de Treball que va votar l’informe final a porta tancada, mentre que la resta de sessions havien estat públiques.

Rendició de comptes

Amnistia Internacional recorda que, davant qualsevol vulneració de drets humans, les autoritats tenen la responsabilitat de retre comptes, entenent per rendició de comptes l’obligació de vetllar per l’accés a la justícia, veritat, reparació plena i garanties de no repetició a les víctimes d’aquestes vulneracions.

No es tracta de criminalitzar als responsables polítics d’aquell moment, però cal investigar i reconèixer el grau de responsabilitat de l’administració en la desprotecció dels drets de la gent gran durant la pandèmia. Víctimes i familiars tenen dret a conèixer el que va passar i a disposar de mesures efectives per a pal·liar el seu patiment.

L’organització lamenta que l’informe final no proposi establir una auditoria independent ni inclogui la possibilitat de fer un acte públic de reconeixement a víctimes i familiars, per fer explícit el compromís de les autoritats en la cerca de la veritat. També lamenta que no es mencionin les vulneracions de drets humans que persones residents van patir durant la pandèmia. Amnistia Internacional va documentar vulneracions de fins a cinc drets humans durant la primera onada de la pandèmia - el dret a la salut, el dret a no patir discriminació, el dret a la vida privada i familiar, el dret a la vida i a una mort digna - però l’informe final no hi fa cap menció.

Finalment, tot i ser conscients que cap sistema sanitari i social estava preparat per fer front a una pandèmia com la viscuda, i que l’impacte de les mesures d’austeritat va fer que les residències afrontessin la pandèmia des d’una situació precària, Amnistia Internacional considera les mesures adoptades per les autoritats públiques, estatals i autonòmiques per respondre a la pandèmia a les residències, van ser ineficients, inadequades i van vulnerar els drets humans.

Nou model residencial

D’altra banda, l’organització valora positivament que l’informe inclogui alguns punts importants que, degudament implementats, podrien suposar una millora del model residencial actual, com el compromís de l’augment de plantilles de personal, la millora del sistema d’inspeccions o la participació de residents, familiars i societat civil en tots els processos i decisions que els afectin.

Tot i això, Amnistia Internacional considera que un nou model residencial hauria de tenir en compte que la veritat, la justícia i la reparació són imprescindibles per garantir els drets humans de les persones residents i les seves famílies.

Informació complementària

El desembre del 2020 Amnistia Internacional va presentar l'informe «Abandonadas a su suerte. La desprotección y discriminación de las personas mayores en residencias durante la pandemia COVID-19 en España» denunciant com durant la primera onada de la pandèmia es van vulnerar 5 drets humans: els drets a la salut, la vida, la no discriminació, la vida privada i el dret a una mort digna.

Amnistia Internacional Catalunya va llançar el 10 de maig la campanya #ResidènciesAmbDretsper demanar un model residencial que protegeixi drets humans. Per a contribuir als debats del Grup de Treball d'Anàlisi de l'Impacte de la Covid-19 en les Residències, Amnistia Internacional va fer arribar un document amb aportacionsaixí com un document amb 5 punts prioritaris per incloure en l’informe final.

1Acord 2/XIV del Parlament de Catalunya, de creació del Grup de Treball d’Anàlisi de l’Impacte de la Covid-19 en les Residències. BOPC 251, 3 març 2022. https://www.parlament.cat/document/bopc/251247077.pdf