Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Amèrica: Els Estats han d'assegurar que defensors/es per la justícia climàtica tinguin un entorn favorable per a desenvolupar la seva feina

Yuly Velásquez, presidenta de la Federació de Pescadors Artesanals, Ambientals i Turístics del Departament de Santander (FEDEPESAN) a Colòmbia, ha experimentat la violència de primera mà. © Óscar Castaño/Amnesty International

Les persones defensores del medi ambient estan en primera línia de la lluita per la justícia climàtica a les Amèriques, però, a causa en part a la història colonial, el racisme i la desigualtat intrínseca de la regió, no són prou reconegudes ni participen significativament en la presa de decisions sobre temes ambientals i climàtics, ha afirmat Amnistia Internacional avui en llançar un nou informe la vigília de la COP28.

Sense la seva lluita no hi ha futur: Persones defensores dels drets humans a les Amèriques davant la crisi climàtica presenta els casos de sis persones, grups i organitzacions que defensen els drets humans en el context de la crisi climàtica a l'Argentina, el Brasil, el Canadà, Colòmbia i Equador.

“Les Amèriques és la  regió més letal del món  per als qui defensen la terra, el territori i el medi ambient. Parlem amb persones defensores de diversos països de les Amèriques, que malgrat els aterridors desafiaments que afronten, continuen lluitant perquè tothom pugui gaudir d'un medi ambient sa. Els Estats han de reconèixer públicament el valor del seu treball i prendre mesures urgents per a garantir la seva seguretat i acabar amb la impunitat que gaudeixen els seus agressors,” ha dit Graciela Martínez, encarregada de campanyes per a persones defensores de drets humans a les Amèriques d'Amnistia Internacional.

Amnistia Internacional va entrevistar diverses persones defensores que viuen en zones riques en recursos naturals com  combustibles   fòssils, embornals naturals de carboni, o minerals clau per a l'anomenada transició energètica. L'extracció d'aquests recursos està contribuint a la crisi climàtica i en molts casos violant els drets de les poblacions locals. La majoria d'elles són Pobles Indígenes, afrodescendents, comunitats pageses o de pescadors. Moltes estan liderades o compostes per nenes, joves i dones. I, en tots els casos, són lluites col·lectives.

Diverses persones, grups i organitzacions s'han mobilitzat enfront de grans interessos econòmics perquè els Estats deixin de dependre de fonts d'energia basades en la crema de combustibles fòssils. A l'Equador, un grup de nenes i joves ha dut a terme una acció legal i una campanya contra la crema de gas natural residual de l'extracció de petroli (una pràctica coneguda com a encenedors), que a més de contribuir a l'augment del CO₂, també afecta fortament la salut de les poblacions locals. Al Canadà, el poble Wet’suwet’en s'oposa a la construcció d'un gasoducte en el seu territori ancestral sense el seu consentiment lliure, previ i informat.

“El canvi climàtic està afectant el creixement dels nostres aliments i destruint tot el nostre salmó, destruint el menjar dels alcis i els cérvols. Tothom es veurà afectat si continuem callats i còmodes a les nostres cases, si continuem fent el que fem... És hora que la gent una les seves forces i obligui el nostre govern i la indústria a escoltar-nos,” va dir Freda Huson, cap Unist'ot'en de la comunitat de Wet’suwet’en.

Altres persones, grups i organitzacions defensores estan lluitant per a conservar els embornals de carboni i la biodiversitat. Al Brasil dones afrodescendents estan proposant un ús alternatiu sustentable que preserva la repobla amazònica, basant-se en cultius tradicionals de la regió com el coco babaçu. A Colòmbia una federació de persones pescadores ha monitorat i denunciat la contaminació i destrucció dels cossos d'aigua que els permeten subsistir amb un baix impacte ambiental.

“La nostra resistència en el territori és una forma de protecció de l'ambient, perquè no hi ha ningú que conegui millor la zona que nosaltres que fem part d'aquí,” va dir Yuly Velásquez, presidenta de FEDEPESAN, una federació de persones pescadores que defensa els pantans de la regió Magdalena Mitjà a Colòmbia

Al Quebec, al Canadà, la nació Innu de Pessamit ha estudiat l'impacte del canvi climàtic en el seu territori ancestral des de fa dues dècades i proposat formes d'adaptació i conservació del territori enfront d'això: “Portem anys sofrint les conseqüències del canvi climàtic i continuem sofrint-les avui. Era necessari preparar-se. S'aveïnen coses més greus i hem de cuidar el medi ambient,” va dir Adélard Benjamin del Consell Innus de Pessamit.

Persones defensores de la regió també estan denunciant com la transició a una economia baixa en carboni s'està fent a costa de comunitats locals ja impactades per la injustícia, desigualtat i discriminació. En aquest sentit, els Pobles Indígenes del nord de l'Argentina estan prenent acció i reclamant el seu dret a la consulta i el consentiment lliure, previ i informat, com als seus mitjans de vida enfront de la mineria del liti en els seus territoris ancestrals.

Amnistia Internacional insta a totes les parts en la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) a reconèixer la labor legítima de les persones, grups i organitzacions que defensen el medi ambient o contribueixen a la justícia climàtica, i garantir un entorn segur i propici perquè puguin realitzar la seva labor a nivell local i internacional i participar de manera significativa en assumptes ambientals i climàtics. Donada la seva experiència i coneixements, és fonamental que participin significativament en els espais de presa de decisions relacionats amb el medi ambient i la justícia climàtica sense discriminació, ajustant aquests espais i les formes de participació a les particularitats de les nenes, joves i dones, Pobles Indígenes, afro descendents, altres persones i grups racialitzats, comunitats pageses i rurals, entre altres. En el cas particular dels Pobles Indígenes, el respecte a una consulta i el seu consentiment lliure, previ i informat sobre qualsevol acció vinculada al medi ambient i canvi climàtic en els seus territoris per part dels Estats és clau.

“A l'hora de prendre decisions durant la COP28, les i els líders mundials han de fer cas als advertiments dels qui han lluitat durant generacions per a protegir la vida en el nostre planeta. En un any en què s'han registrat les temperatures més altes de la història, amb conseqüències devastadores per a la humanitat, els Estats han d'escoltar les seves demandes i donar suport a les seves iniciatives,” va dir Graciela Martínez.

“És més urgent que mai que es prenguin accions decisives per a reduir les emissions, prescindir gradualment de la producció de combustibles fòssils i mantenir l'increment mitjà de la temperatura mundial per sota de 1,5 °C respecte als nivells preindustrials. La nostra supervivència depèn d'això.”

Amnistia Internacional ha documentat en nombroses ocasions com els qui defensen el medi ambient enfronten un context sovint hostil i perillós, sobretot quan les seves reivindicacions són contràries a importants interessos econòmics i polítics.

L'organització va concloure en una investigació publicada al setembre que la criminalització de la protesta a Mèxic és part d'una estratègia àmplia de desincentivación i desarticulació de la defensa de la terra, el territori i el medi ambient. Amnistia Internacional també va concloure en una investigació publicada aquest mes que l'Estat colombià ha respost de manera insuficient als greus riscos que enfronten els qui defensen el medi ambient, i va instar les autoritats colombianes a adoptar mesures de protecció col·lectiva per a abordar les causes estructurals del risc que enfronten aquestes persones.
 >