En els darrers cinc anys, l'Estat colombià ha donat una resposta inadequada als greus riscos que afronten les persones defensores de drets humans al país, segons un nou informe publicat avui per Amnistia Internacional. L'informe "Esperanza bajo riesgo: La falta de un espacio seguro para defender derechos humanos en Colombia continúa" destaca la necessitat d'una resposta més contundent i coordinada de les autoritats davant d'aquesta crisi.
Durant aquest període de temps (2020-2023), Amnistia Internacional ha rebut nombroses denúncies d'atacs i amenaces contra persones defensores de drets humans a Colòmbia. Les autoritats han fallat a l'hora d'adoptar mesures estatals per garantir la protecció col·lectiva d'aquells que defensen els drets humans, sobretot aquells que protegeixen la terra, el territori i el medi ambient en diferents regions del país. Davant d'aquesta crisi, Ana Piquer, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional, ha destacat la necessitat d'una resposta institucional més robusta, integral i coordinada.
En 2023, la Defensoria del Poble de Colòmbia va assenyalar que la tendència d'assassinats de persones defensores de drets humans al país continua augmentant gradualment. Segons el Programa Som Defensors, 199 persones defensores van ser assassinades el 2020, 139 el 2021 i 197 el 2022. Fins a setembre de 2023, INDEPAZ ja havia documentat l'assassinat de 127 persones amb lideratge social i defensores de drets humans, una xifra provisional però alarmant.
"Amnistia Internacional ha rebut innombrables denúncies de persones defensores de drets humans a Colòmbia que sofreixen atacs i amenaces per la labor que exerceixen."
Ana Piquer, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional
L'informe inclou cinc casos d'atacs i amenaces contra persones defensores de drets humans en quatre regions de Colòmbia. Tres d'aquests casos han estat seguits per Amnistia Internacional des del 2020 i l'informe proporciona una actualització sobre la seva situació. Els altres dos casos involucren organitzacions de defensa de drets humans situades al Magdalena Mitjà, una regió fortament afectada per la violència armada, on la defensa dels drets humans comporta un alt risc.
La Federació de Pescadors Artesanals Ambientalistes i Turístics de Santander (FEDEPESAN) protegeix els cossos d'aigua del Magdalena Mitjà i el mode de vida de les persones pescadores dels pantans que envolten Barrancabermeja. Aquesta organització ha agrupat set organitzacions de persones pescadores i ha continuat la seva tasca malgrat els atacs repetits. Yuly Velásquez, la seva presidenta, ha estat objecte d'atacs d'individus armats en diverses ocasions en els darrers anys.
La Corporació Regional per a la Defensa dels Drets Humans (CREDHOS) ha estat defensant drets humans al Magdalena Mitjà des de 1987, encara que han patit atacs, assassinats d'integrants de l'organització i desplaçaments forçats. A dia d'avui, CREDHOS ha estat reconeguda com a víctima col·lectiva del conflicte armat intern i continua la seva tasca de defensa dels drets humans.
L'Associació de Desenvolupament Integral Sostenible de la Perla Amazònica (ADISPA) protegeix la selva amazònica i el mode de vida pagès al Putumayo. Aquesta organització, formada per famílies pageses, té com a objectiu gestionar la Zona de Reserva Pagesa de la Perla Amazònica. Jani Silva i altres membres d'ADISPA han estat víctimes d'atacs i amenaces en diverses ocasions en els últims cinc anys, sobretot pel seu treball de conservació del medi ambient i supervisió de la biodiversitat i l'aigua al territori.
La comunitat indígena de ASEIMPOME, després de més de 30 anys de patir atacs i violència, continua resistint i ocupant el seu territori ancestral al Meta. Quan van tornar al seu territori el 2015, van ser objecte d'atacs i amenaces per evitar que es quedessin a la zona, incloent invasions als seus habitatges, incendis i amenaces a les seves autoritats tradicionals.
El Comitè d'Integració Social del Catatumbo (CISCA) promou els drets associats a la terra per a la pagesia del Catatumbo, una comunitat que ha estat històricament marginada i ha patit els efectes del conflicte armat i l'erradicació forçada de cultius de fulla de coca. Tot i que la violència ha disminuït, la pagesia que CISCA acompanya afronta una greu crisi socioeconòmica que amenaça el seu accés als drets econòmics i socials.
"Les autoritats colombianes han d'adoptar mesures de protecció col·lectiva per a abordar les causes estructurals del risc en què estan immerses les persones defensores i les seves comunitats"
Ana Piquer, directora per a les Amèriques d'Amnistia Internacional
L'informe també inclou una anàlisi general de la situació de protecció col·lectiva de les persones defensores de la terra, el territori i el medi ambient a Colòmbia. Es destaca que malgrat els canvis en l'administració presidencial durant aquest període, la violència contra aquestes persones ha continuat. Amnistia Internacional crida a les autoritats colombianes a adoptar mesures de protecció col·lectiva que abordin les causes estructurals del risc que enfronten aquestes persones i les seves comunitats.
L'informe subratlla la importància d'un enfocament de protecció col·lectiva que tingui en compte les necessitats i els riscos particulars de les dones, els Pobles Indígenes, les comunitats Afrodescendents, les comunitats rurals i altres grups històricament marginats o discriminats. Amnistia Internacional crida al govern colombià a continuar impulsant mesures amb aquest enfocament per protegir de la millor manera possible a aquelles persones, grups i comunitats que defensen drets humans.
Aquest informe és una actualització de l'informe anterior d'Amnistia Internacional, "Per què ens volen matar? La manca d'un espai segur per a defensar drets humans a Colòmbia", i ofereix un seguiment de la situació de violència contra persones defensores de drets humans a Colòmbia.