Es tractaria d'aplicar el mètode científic a la investigació del problema dels "sense sostre". 
El temps dedicat a aquesta pràctica es podria organitzar en tres parts. La primera tindria una mitja hora de durada i les altres dues disposarien d'una hora lectiva cadascuna. 
La primera part podria consistir en l'organització dels grups de treball. Amb la diversificació de funcions dintre del grup: algú per a documentar-se sobre quines ONGs i altres associacions treballen aquest tema, on buscar dades estadístiques, quins organismes oficials podrien proporcionar dades, quins tipus d'ajuda podrien rebre... 
El professor/a, en aquesta fase, serviria de suport per a proporcionar informació sobre adreces, llocs on buscar materials... 
La segona podria basar-se en l'anàlisi de les dades per a entendre la situació a fi d'identificar el problema i el marc de l'elaboració del treball. 
La tercera part consistiria en plantejar diferents hipòtesis i cada grup treure'n conclusions, i confrontar-les amb els altres grups per a elaborar unes conclusions consensuades. 
Es proporciona l'article 25 de la Declaració com a una possible base per a la reflexió. 

Per a l'alumnat:

Parts essencials del mètode d'investigació científica: 

- Conèixer els aspectes essencials del problema o la situació. Reconèixer les claus del problema. 
- Comprendre el tema. Saber organitzar el conglomerat de dades per a veure realment quina és la situació. 
- Llançar una hipòtesi, que en aquest cas vindria donada per intentar sintetitzar, extraient l'arrel i el fons del problema, segons les dades obtingudes. 
- Comprovar la hipòtesi. 
- Elaborar una teoria, que en aquest cas consistiria en arribar a unes conclusions el més objectives possibles basades en la imparcialitat, per a intentar no tenir una visió deformada de la situació a causa dels nostres prejudicis. 

Textos: 

L'article 25 de la Declaració i el següent text de Silvia Roman (El Mundo, 19-1-1998; fragment) 

73.000 espanyols dormen al carrer o en albergs. Càritas atén la gran majoria de les persones que no tenen llar. 

[..] 

La majoria de les accions d'ajuda --gairebé el 90%-- als sense sostre prové de Càritas. Aquesta i altres institucions eclesials segueixen un model d'intervenció --Tornar a ser-- basat en un procés de recuperació de la dignitat de la persona i la seva inserció en la societat amb plens drets. 

Aquest model proposa un Itinerari d'Inserció que abasta tres etapes. Es comença amb una primera fase basada en l'acollida i assistència. Per a això, existeixen repartits per tota Espanya 61 centres de curta estada o albergs, 47 menjadors, set centres de nit i cinc centres per a crònics, és a dir, aquells que sent majors de 45 anys han estat molts anys al carrer i es troben en una terrible situació de deterioració personal o social. 

A continuació hi ha una segona fase a càrrec dels serveis de promoció. Aquí l'objectiu és que la persona recuperi la seva dignitat, autoestima i habilitats socials. Això s'assoleix quan el ?sense sostre? va a un centre d'acollida temporal, a un centre de dia o a un taller ocupacional. 

L'última part seria la coneguda com tercera fase o serveis d'inserció. Mitjançant centres especials, tallers formatiu-laborals, pisos tutelats i empreses d'inserció, s'intenta que, finalment la persona arribi a l'autonomia personal i econòmica: el sense sostre assoleix la plena recuperació personal i un treball. 

[...]