AI Catalunya Grup d'educació

Presos de consciència Orígens

Orígens d'Amnistia Internacional (i de la denominació "presos de consciència")

---

L'any 1961 sota el títol de Els Presos Oblidats, l'advocat britànic Peter Benenson va publicar a la premsa anglesa un article en el qual invitava els lectors a participar en una campanya en pro de l'amnistia de persones empresonades per les seves opinions, les quals ell anomenava "presos de consciència". Milers de persones van respondre a la seva crida: així va néixer Amnistia Internacional.

Amb el pas dels anys, Amnistia Internacional ha assumit la lluita contra un ventall més ampli de violacions dels drets humans (pena de mort, tortura, execucions extrajudicials...).
Però els presos de consciència continuen sent una de les principals preocupacions de la organització.

---

L'article de Peter Benenson de 1961 començava així:

"Obriu el seu diari qualsevol dia de la setmana i trobareu una notícia de qualsevol part del món, sobre algú que ha estat detingut, torturat o executat perquè les seves opinions o la seva religió són inacceptables pel seu govern."

Més endavant exposava nou casos concrets de diferents llocs del món i, entre ells (era el temps de la manca de llibertats a Espanya durant la dictadura franquista) esmentava...

"...el cas de l'advocat espanyol Antonio Amat que va tractar de formar una coalició de grups democràtics i és a la presó sense haver estat jutjat, des del novembre de 1958."

Després de fer un seguiment dels símptomes de la manca de llibertats en un país i d'insistir en la necessitat, a l'hora de reclamar l'alliberament dels empresonats, d'incidir no en les seves ideologies sinó en els propòsits humanitaris de l'alliberament, i tot reproduint els articles 18 i 19 de la Declaració Universal dels drets Humans referents a la llibertat de pensament i religiosa, l'article acabava així:

"La major part de les accions que demana Amnistia només poden ser dutes a terme pels governs, però l'experiència demostra que hi ha direccions que aquests governs estan disposats a seguir, si és que l'opinió  pública les lidera. La pressió de l'opinió fa cent anys va  comportar l'emancipació dels esclaus. Es el moment per demanar la llibertat de l' esperit, la mateixa que es va guanyar llavors pel cos."