AI Catalunya
Grup d'educació
principal
objectius
materials
recursos
temes
documents
contacte
mapa
Presos de consciència
Definició
índex
definició
orígens
activitats
Opinar, sol.licitar asil, tenir un determinat color de pell, ser pobre, denunciar les injustícies... Hi ha alguna relació? Malauradament, de vegades sí: A diferents països són fets delictius, i els seus protagonistes ho paguen amb la presó.

Què són els Presos de Consciència?


Amnistia Internacional demanava i demana la llibertat immediata i incondicional de tots els presos de consciència:

Aquelles persones que, sense haver utilitzat la violència ni haver-ne propugnat l'ús, són empresonades o sotmeses a d'altres restriccions de la seva llibertat a causa de les seves creences, del seu origen ètnic, sexe, color o idioma.

Ningú no pot saber amb certesa quants presos de consciència hi ha al món. Són en poder de governs de tot el món, en països de diferents sistemes polítics i socials. El que sí que és segur és que, per cada cas que es coneix, per cada cas que esdevé notícia, n´hi ha molts més de desconeguts.

Alguns presos de consciència són personalitats destacades, actives i conegudes en la vida política. Molts són advocats, polítics, sindicalistes o també artistes. Com que qüestionen sovint els governs aquestes persones tenen moltes possibilitats d´entrar en conflicte amb les autoritats. Tanmateix, la majoria dels presos de consciència, homes, dones i fins i tot nens, són persones normals i corrents. Procedeixen de tots els sectors socials. Amb freqüència no són dissidents polítics, i generalment són desconeguts.

Alguns presos de consciència s´han oposat obertament a tot el sistema de govern, mentre que d'altres se'ls empresona tot i haver treballat dins del marc legal del sistema polític del seu país. Les persones poden esdevenir presos de consciència per tota classe de motius:

  • Per la seva participació en activitats polítiques no violentes, com prendre part en les feines de desenvolupament d´una comunitat.
  • Per pertànyer a un grup minoritari que lluita per la seva autonomia.
  • Per insistir en observar pràctiques religioses que no aprova l´Estat.
  • Per dur a terme activitats sindicals, com participar en vagues o manifestacions.
  • Amb el pretext que han comès un delicte, tot i que en realitat només han criticat les autoritats.
  • Perquè han escrit articles  donant veus d´alarma sobre violacions que s´estaven cometent als seus països.
  • Per negar-se a fer el servei militar per motius de consciència.
  • Per resistir-se a utilitzar la llengua oficial d´un país.
  • Perquè un familiar seu és un opositor destacat del govern o pel fet de viure en un poble determinat.