1.
Tota persona té dret a participar lliurement en la vida cultural
de la comunitat, a gaudir de les arts i a participar i a beneficiar-se
del progrés científic.
2.
Tota persona té dret a la protecció dels interessos morals
i materials derivats de les produccions científiques, literàries
o artístiques de què sigui autora. |
|
-
Elaborar una llista amb les activitats que
cadascú fa al llarg de l'any i que suposin "prendre part en la vida
cultural de la comunitat, gaudir de les arts..."
-
A més de les recollides a la llista,
quines altres activitats es poden considerar culturals?
-
Preguntar als propis avis o persones grans
que es coneguin com era l'accés a la cultura quan ells eren joves
(possibilitat de llegir llibres, anar als museus, assistir al teatre o
al cinema, etc.).
-
La cultura és neutra, o poden existir
manifestacions culturals que promoguin valors contraris als drets humans?
Buscar exemples de pel·lícules, cançons, novel·les,
etc., tant de casos que promoguin els drets humans com de casos que els
relativitzin o que fins i tot n'exaltin la seva violació (cançons
o pel·lícules racistes o homòfobes, etc.).
-
Buscar exemples de cultures o nacions que
hagin promogut manifestacions culturals contràries als drets humans.
-
Opinar sobre la teleescombraries.
-
La segona part de l'article 27 tracta de "els
interessos morals i materials" dels autors: exposar els eventuals avantatges
i inconvenients de les còpies pirates de discos, llibres, etc.
-
Buscar informació sobre les llicències
"copyright" i "creative commons" i valorar-ne els eventuals avantatges
i inconvenients d'ambdues.
-
Buscar informació sobre les diferències
entre els programes informàtics de codi propietari, com Microsoft,
i els de codi lliure, com Linux. És indiferent optar per una o altra
opció?
-
Internet, i de manera especial les noves eines
d'emmagatzament i distribució de continguts (Youtube, biblioteques
digitals, bases de dades d'imatges...) han contribuït a millorar l'accés
generalitzat a la cultura?
Proposta
inclosa en els "Materiales para la educación en Derechos Humanos",
Ararteko, 2000:
La Declaració i les cultures
Es tracta de fer un estudi
sobre les diferents cultures i les diferents maneres que té cada
cultura d'enfocar la Declaració Universal dels Drets Humans.
Es demanarà a l'alumnat
que faci un petit assaig basant-se en les diferències que detecta
en els enunciats sobre el dret a la cultura dels textos presentats. Ha
de reflexionar també sobre l'enunciat de la Declaració de
l'ONU: hi està d'acord?, creu que tots els homes i dones tenim la
mateixa facilitat per a accedir a la cultura i als avenços científics?...
Per a l'alumnat:
Declaració Universal
dels Drets Humans. 1948. ONU. Article 27:
1. Tota persona
té dret a participar lliurement en la vida cultural de la comunitat,
a gaudir de les arts i a participar i a beneficiar-se del progrés
científic.
2. Tota persona té
dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats
de les produccions científiques, literàries o artístiques
de què sigui autora.
Carta Africana de Drets Humans
i dels Pobles. Adoptada per la divuitena Conferència de Caps d'Estat
i de Govern de l'Organització de la Unitat Africana al juny de 1981
a Nairobi, Kenya. Article 17:
1. Tota persona
té dret a l'educació.
2. Tota persona pot participar
lliurement en la vida cultural de la comunitat.
3. Promoure i protegir la
moral i els valors tradicionals reconeguts per la comunitat és un
deure de l'Estat en el marc de la salvaguarda dels drets humans.
Declaració Islàmica
Universal de Drets Humans. Redactada a iniciativa del Consell Islàmic
d'Europa i proclamada el 19 de setembre de 1981 a París (el Consell
Islàmic d'Europa és un estament privat i per tant aquesta
Declaració no té cap caràcter oficial internacional,
ni ha estat consensuada per totes les famílies espirituals islàmiques).
Article 14:
1) Tota persona
té dret a participar a títol individual i col·lectiu
en la vida religiosa, social, cultural i política de la seva comunitat
i a crear institucions i organismes destinats a prescriure el que està
bé (dt.' ma'uf ) i a impedir el que està malament (munkar).
2) Tota persona té
dret a intentar la creació d'institucions que permetin l'aplicació
d'aquests drets. Col·lectivament, la comunitat està obligada
a crear les condicions precises amb les quals els seus membres puguin desenvolupar
la seva personalitat.
Ajuda per a la reflexió:
- Relaciona cada Declaració
amb el seu àmbit cultural.
- El dret a participar en
la vida cultural de la teva comunitat és un dret fonamental que
ve recollit en aquestes tres Declaracions, però no el recullen de
la mateixa manera. Estableix les diferències i semblances que trobes
en els tres articles.
- Et sembla necessari que
hi hagi en el món diverses Declaracions de DDHH? Per què
creus que ara passa això?
- Un dels principis bàsics
de la Declaració de l'ONU és la universalitat dels DDHH recollida
en els articles 1 i 2. No obstant això, aquesta universalitat està
sent cada vegada més qüestionada per governs i altres entitats
que consideren que ha de prevaler la cultura i les tradicions locals. A
l'Àsia, per exemple, alguns governs assenyalen la delinqüència,
les xacres socials i la fallida de l'estructura familiar i comunitària
com a símptomes d'un individualisme desmesurat en les societats
occidentals. Els asiàtics, diuen, valoren més l'harmonia
social i són més proclius a sacrificar l'interès propi
en nom de la comunitat. Estàs d'acord amb aquest argument? No perillen
els drets individuals com ara el treball, l'educació...? Com rebatries
aquest argument?
- Una altra objecció
a la Declaració Universal de l'ONU és a la indivisibilitat
dels drets humans. S'han proclamat polítiques orientades al mercat
com la fórmula de creixement econòmic que portarà
amb ella drets econòmics fonamentals. Molts governs del món
desenvolupat insisteixen en la primacia del creixement econòmic,
que requereix un govern ferm, i la subordinació dels interessos
econòmics als de la col·lectivitat. Asseguren que un país
no pot permetre's el luxe de gaudir de llibertats civils i polítiques
mentre no hagi arribat a cert nivell de desenvolupament econòmic.
Però molts d'aquests governs han suprimit algunes de les prestacions
assistencials de l'Estat, justificant aquestes mesures per la competitivitat
econòmica. Han imposat greus restriccions a l'educació gratuïta,
la salut pública i la seguretat social, i multitud de persones s'han
quedat sense llar i sense recursos, també en les nacions més
pròsperes. En totes les seves manifestacions, la pobresa és
una violació greu dels drets econòmics i socials proclamats
a la Declaració Universal. I no només això: també
exposa a les persones a patir altres violacions de drets humans i a més
limita les seves possibilitats d'obtenir justícia. ¿Creus
que el desenvolupament econòmic d'una nació està renyit
amb el desenvolupament dels drets socials i econòmics dels seus
ciutadans i ciutadanes? Quins arguments se't ocorren per a contestar a
aquests raonaments? Aquest argument sobre la indivisibilitat dels drets
humans està molt relacionat amb el de la seva universalitat; sabries
explicar per què?
(Font de la informació
dels dos últims punts: 'Informe 1998', Amnistia Internacional, EDAI,
Madrid,1998)
|
Materials complementaris
Consulta
a l'apartat de materials complementaris els diferents recursos disponibles.
|