AI
Catalunya
Grup d'educació
Grup d'educació
|
AI
Catalunya
Grup d'educació |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
 |
Videojocs
|
Resum de l'Informe. 29 de desembre de 2004
Amb la violència cap a les dones no s'hi juga. Videojocs, discriminació i violència contra les dones1. Introducció
2. Marc normatiu
3. Videojocs que vulneren els drets humans i fomenten la discriminació de les dones
4. Accessibilitat als videojocs descarregats a través d'internet
5. Videojocs a les sales d'esbarjo
6. Els videojocs a les revistes especialitzades
7 Conclusions
8 Recomanacions1. Introducció
Amnistia Internacional ha elaborat el quart informe sobre el foment dels drets humans en el mercat dels videojocs (aquest cop emmarcat en l'actual campanya 'Prou violència contra les dones'), que conclou que en general els videojocs segueixen sense promoure el respecte dels drets humans, i en concret, que els videojocs fomenten un conjunt de rols i estereotips discriminatoris cap a les dones; els personatges femenins pateixen una absoluta invisibilidad i, en ocasions, es fomenta la violència de gènere.2. Marc normatiu
En el marc internacional, existeixen dos tractats que Amnistia Internacional considera que l'Estat espanyol està incomplint: la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació (CEDAW, segons les seves sigles en anglès) que diu, en el seu article cinquè, que "Els Estats Parts prendran totes les mesures apropiades per a modificar els patrons de conducta d'homes i dones, amb la intenció d'arribar a l'eliminació dels prejudicis i les pràctiques consuetudinàries i de qualsevol altra índole que estiguin basats en la idea d'inferioritat o superioritat de qualsevol dels sexes o en funcions estereotipades d'homes i dones".En segon lloc, la Convenció sobre els Drets de l'Infant, ratificada per Espanya el 1990, el Preàmbul de la qual recull textualment: (la persona menor d'edat) "ha de ser educada en l'esperit dels ideals proclamats en la Carta de les Nacions Unides i, en particular, en un esperit de pau, dignitat, tolerància, llibertat, igualtat i solidaritat".
El marc d'autorregulació del sector de videojocs ha donat un pas que Amnistia Internacional valora positivament amb l'engegada a l'abril de 2003 del codi Pan European Game Information (PEGI) elaborat per la Federació Europea del Programari Interactiu (ISFE). Un codi d'autorregulació dissenyat per la indústria europea de programari per a l'etiquetatge i publicitat dels videojocs i vàlid avui en 16 països: els quinze comunitaris amb anterioritat a l'ampliació a 25 (menys Alemanya), més Noruega i Suïssa. Segons les dades de ADESE (Associació de Distribuïdors i Editors de Programari d'Entreteniment), el nombre de videojocs classificats a través del Codi PEGI des de juny de 2003 ha estat de 1.625.
Després de l'estudi d'aquest Codi d'Autorregulació, la primera preocupació d'Amnistia Internacional és l'incompliment dels criteris definits per a la classificació de les edats. Les recomanacions establertes posen a l'abast dels menors videojocs amb abusos de drets humans i imatges que poden ferir la seva sensibilitat.
En el marc normatiu europeu, la novetat més important prové del Tribunal Europeu de Justícia, que el 14 d'octubre de 2004 va fallar a favor de les autoritats alemanyes de Bonn protegint la prohibició de l'explotació comercial d'aquells jocs d'entreteniment que simulin accions homicidas en contra de la dignitat humana (defensada per la Constitució alemanya).
A l'Estat espanyol, l'única legislació existent en la protecció dels menors en el mercat de videojocs és la de les Comunitats Autònomes, competents en la matèria. No obstant això, al costat de la falta de legislació o concreció en algunes Comunitats Autònomes, la principal preocupació d'Amnistia Internacional és l'incompliment de la legislació de pràcticament totes les Comunitats Autònomes o l'absolut desconeixement sobre aquest compliment.
Amnistia Internacional ha estudiat també la disposició de les distintes formacions polítiques (PSOE, IU, PP, CIU i PNB) per a impulsar una legislació nacional a favor de mesures de control destinades a garantir un ús adequat a l'edat en els videojocs i un ús respectuós dels drets humans en el seu contingut. El resultat, de moment, és l'absència d'iniciatives per part d'aquestes formacions polítiques.
3. Videojocs que vulneren els drets humans i fomenten la discriminació de les dones
L'anàlisi d'Amnistia Internacional ha comprovat que el foment de l'abús dels drets humans, especialment la discriminació contra les dones, segueix present en el mercat dels videojocs en totes les seves versions:a) FOMENT DE LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES
L'Agressió i l'assassinat
A "GRAND THEFT AUTO: SAN ANDREAS", les dones que exerceixen la prostitució poden ser objecte d'agressió i assassinat. El jugador té via lliure per a robar un vehicle i passejar per qualsevol dels carrers de la seva ciutat, detenir-se davant d'una prostituta i acordar els seus serveis. Una vegada hagin acabat i s'hagi pagat el diners pactats, el jugador recupera el seu diners si agredeix fins a la mort a la dona.Violació, esclavitud i tortura
Aquesta banalització de la violència contra les dones, que potencia el menyspreu pels drets humans de les dones, també arriba fins als videojocs descarregats de forma gratuïta d'Internet. "BENKI KUOSUKO" és un joc en el qual una dona japonesa, emmordassada i lligada de mans, es troba està asseguda amb les cames obertes sobre un wàter i pràcticament nua. El jugador, encoratjat per la frase "Has de fer gaudir a aquesta japonesa" pot introduir xeringues, ous, un pot amb llet o pastilles per la vagina i l'anus de la dona.SOCIOLOTRON és un joc de rol multijugador que es defineix contra els tabús sexuals i inclou en el seu argument violacions de dones i esclavitud sexual amb conseqüències com les malalties de transmissió sexual i fins i tot embarassos forçats.
b) LES FORMES DE LA DISCRIMINACIÓ CONTRA LA DONA
Rols i estereotips: la prostitució
Un dels estereotips més reiterats en el mercat dels videojocs és el de presentar molts dels personatges femenins com a dones que exerceixen la prostitució. Són dones que, generalment, no protagonitzen el joc sinó que tenen un paper secundari al voltant del jugador. Les dones que exerceixen la prostitució apareixen tant en jocs d'esport (BMX XXX), com d'acció (GTA) o de gènere bèl·lic (SHELLSHOCK NAM'67).La invisibilidad de les dones
Segons ha comprovat Amnistia Internacional, després d'analitzar les pàgines d'un dels nombres especials publicats per una de les revistes especialitzades en videojocs (novembre de 2004), només un escàs 20 per cent d'aquests títols contenia entre els seus protagonistes personatges femenins. Estem davant una de les representacions més comunes de la discriminació que sofreixen les dones en la societat, la qual la CEDAW reconeix com exclusió de les dones basada en el seu sexe.La discriminació de les dones per raó de sexe
Una exclusió que alguns jocs solucionen amb un altre dels sinònims de discriminació contemplat en la definició que fa la CEDAW: la distinció d'aquests personatges pel fet de ser dones. A "Codename: Panzers", entre els herois que el videojoc ofereix hi ha quatre soldats destacats per la seva honestedat, determinació, lideratge, valentia o educació, i una dona, Michelle, descrita de la següent manera:"Era una dona molt bella. Amb el seu cabell castany ondulat, el seu cos i els seus ammetllats ulls marrons, aconseguia seduir tots els homes. Darrere la seva bellesa s'amagava una determinació de ferro i un inalterable sentit de la justícia."
La dona objecte
Les dones com a objecte i reclam per a l'home jugador no falten en aquesta anàlisi. En "NEED FOR SPEED UNDERGROUND 2" el cotxe i les dones semblen entrecreuar-se situant-se per al jugador en el mateix nivell d'objectius.c) Promoció de l'abús sexual contra menors
Els menors són el motiu del videojoc "NEVERLAND", disponible a Internet. El jugador ocupa el paper de Michael Jackson armat amb una escopeta de xarxes amb la intenció de caçar als menors que corren per la seva finca.d) Foment de les execucions extrajudicials
"JFK RELOADED" ofereix al jugador que se'l descarregui d'Internet la possibilitat d'etzibar tres tirs a JF Kennedy a l'estil de Llegeix H. Oswald, condemnat per l'assassinat de l'expresident nord-americà.e) Normalització dels atacs a la població civil
"SEPTEMEBER 12th" situa al jugador a la guerra d'Afganistan, amb el punt de mira d'una arma nord-americana. Si el jugador mata civils d'un poblat afganès, els seus familiars es convertiran en kamikazes.
A "KABOOM!!", també d'Internet, el jugador compleix una missió suïcida contra població jueva.f) Menyspreu al dret a la vida i integritat de les persones
Amb el nom " CAÍDA LIBRE", l'internauta pot ajudar un menor a suïcidar-se llançant-se per una balconada.
"CARMAGEDDON" anima al jugador expressament a "Matar a tots" aquells que es posin enmig del camí del vehicle que pilota en aquest joc online.g) Incitació a la violació dels drets humans en conflictes armats
A "RAINBOW SIX 3", el jugador es pot trobar amb violència gràfica (sang i ferides sagnants), aplicada a personatges presentats de forma molt realista.4. Accessibilitat als videojocs descarregats a través d'internet
Amnistia Internacional ha comprovat com l'absència absoluta de control dels videojocs disponibles en pàgines web especialitzades permet a qualsevol internauta, menors d'edat inclosos, accedir en pocs minuts de navegació i de forma gratuïta a qualsevol descàrrega de videojocs sense informació sobre el seu contingut o edat recomanada.5. Videojocs a les sales d'esbarjo
L'homologació que necessiten les màquines d'esbarjo per a estar operatives en aquests centres d'esbarjo és una competència que ha estat transferida per l'Administració Central a les Comunitats Autònomes. No obstant això, són una petita minoria (Madrid, Astúries, Galícia) aquelles que han limitat l'homologació d'aquests videojocs segons el seu contingut i a favor de la protecció dels menors.6. Els videojocs a les revistes especialitzades
Más del 50 per cent dels videojocs analitzats per Amnistia Internacional en les revistes de videojocs contenen abusos dels drets humans i atemptats a la dignitat de les persones.Al costat de la promoció gratuïta de la violència, les revistes, amb els seus gràfics i el seu llenguatge, fomenten la discriminació de les dones afegint nous components a la imatge ja d'entrada estereotipada. Un dels exemples que inclou aquest informe és la frase que utilitza en el número de novembre la revista "Computer Hoy Juegos" per al joc de carreres "Need For Speed Underground 2":
"La combinació d'impressionants noies i cotxes de somni normalment és infal·lible." ("Computer Hoy Juegos". Nº 44, novembre de 2004, pàg. 16)
Amnistia Internacional conclou, en primer lloc, que l'Estat espanyol està incomplint, pel que fa als videojocs, els compromisos assumits després de la ratificació de la Convenció sobre l'Eliminació de totes les Formes de Discriminació de la Dona. Els videojocs molts cops són un mitjà d'entreteniment que fomenta la discriminació de les dones i l'abús dels drets humans.Sobre la legislació autonòmica, Amnistia Internacional ha comprovat com les Comunitats Autònomes que compten amb un articulat concret sobre la comercialització de videojocs als menors, incompleixen la legislació o desconeixen si més no la seva efectivitat.
L'anàlisi de les classificacions per edat fixades pel codi d'Autorregulació del sector permet afirmar que encara molts menors, a causa de la laxitud amb la qual es fixa aquesta edat recomanada, accedeixen a videojocs que van en contra dels valors educatius als quals insta la Convenció dels Drets de l'Infant.
Aquest Codi, a més, pràcticament no ha tingut difusió a través d'Internet. La xarxa és un terreny fàcil per a la vulneració dels drets humans a través dels videojocs.
La conclusió que més preocupa a Amnistia Internacional després de l'estudi de les principals revistes especialitzades en videojocs és que aquestes publicacions, disponibles per a tots els públics, mantenen el foment dels rols i estereotips discriminatoris i la normalització dels abusos dels drets humans, i la seva promoció a través del llenguatge i de les imatges.
8. Recomanacions
Amnistia Internacional insta el Govern a posada en marxa del marc legislatiu estatal, encara pendent per al mercat dels videojocs, que promogui els drets humans de les dones segons el convingut com país part de la CEDAW.Alhora, Amnistia Internacional insta el Govern a assumir tant l'última reclamació de la Unió Europea per a la protecció dels menors dels continguts dels mitjans audiovisuals, com el model legislatiu fixat per Alemanya, referent a la regulació interna dels continguts audiovisuals que arriben als joves i menors.
Pel que fa a les Comunitats Autònomes, Amnistia Internacional reclama que s'inclogui en el marc normatiu que regula l'homologació dels salons recreatius un apartat dedicat a la prohibició de les màquines que fomentin una imatge que pugui vulnerar la dignitat de les dones i els drets fonamentals.
En aquest informe també s'insta tant als fabricants de videojocs com a l'organisme que supervisa el Codi d'Autorregulació (l'Institut Holandès de Classificació de Material Audiovisual) el compliment dels criteris de classificació de l'edat recomanada per a cada joc. També se'ls recomana que redactin i editin una memòria periòdica en la qual es reculli el seguiment d'aquest Codi.
Amnistia Internacional recomana també, als punts de venda de videojocs, més responsabilitat pel que fa a la protecció dels drets dels menors, informant-los al fer la seva compra de l'edat recomanada per a cada joc i dels seus continguts.
Finalment i en l'estudi de les revistes especialitzades, s'insta a revisar el llenguatge utilitzat en les seves pàgines i eliminar les expressions que promocionin estereotips discriminatoris contra les dones.
