Els propietaris són obligats a deixar casa seva amb amenaces, violència, i fins i tot, pel segrest dels seus fills.

Els desallotjaments forçosos i violents van en augment a la Xina mentre les autoritats locals intenten fer front a immensos deutes confiscant terres per vendre-les després en el marc de sospitosos tractes amb promotores immobiliàries, ha manifestat Amnistia Internacional, alhora que ha instat el govern xinès a prendre mesures.

En un nou informe, titulat Standing Their Ground, l'organització posa en relleu com, en els dos últims anys i per donar pas a les immobiliàries, han augmentat considerablement els desallotjaments forçosos, que són causa de descontentament a la Xina des de fa molt temps.

Els governs locals han contret enormes deutes amb bancs estatals per finançar projectes de creixement i ara depenen de la venda de sòl per pagar-les.

Com a conseqüència d'això s'han produït morts, pallisses, actes de fustigació i empresonaments de persones expulsades de casa seva a tot el país, tant en zones rurals com en urbanes.

Algunes persones estaven tan desesperades, que s'han calat foc com a dràstica protesta d'últim recurs.

No obstant això, el Partit Comunista, governant a la Xina, continua ascendint als funcionaris locals que promouen el creixement econòmic amb independència de com ho facin. La reurbanització del sòl costi el que costi, sigui per a noves carreteres, fàbriques o complexos residencials, està considerada el mitjà més directe d'aconseguir resultats visibles.

"Les autoritats xineses han de detenir immediatament tots els desallotjaments forçosos. Cal posar fi als incentius polítics, els beneficis fiscals i els ascensos professionals que animen les autoritats locals a seguir endavant amb les seves pràctiques il·legals", ha manifestat Nicola Duckworth, directora general d'Investigació d'Amnistia Internacional.

De 40 desallotjaments forçosos que l'organització ha examinat detingudament en el marc de la seva investigació, 9 van donar lloc a morts de persones que protestaven o s'hi oposaven.

En un cas, ocorregut el 3 de març de 2010, una dona de 70 anys, Wang Cuiyan, va ser enterrada viva per un escavadora quan un equip d'entre 30 i 40 obrers van anar a demolir la seva casa a la ciutat de Wuhan, província de Hubei.

Les autoritats locals continuen aprovant o passant per alt la fustigació a què sotmeten les immobiliàries als habitants de les zones desallotjades, valent-se de tàctiques despietades per expulsar-los de casa seva i vendre els seus drets a l'ús de la terra.

Poques vegades es duu a terme la deguda consulta o comunicació prèvia que exigeix el dret internacional o es proporciona un habitatge alternatiu, i les indemnitzacions que s'ofereixen no aconsegueixen en absolut el valor de mercat.

Les víctimes dels desallotjaments són objecte de campanyes concertades en les quals se'ls pressiona amb mesures com tallar-los serveis essencials com l'aigua i la calefacció. Els funcionaris públics que s'oposen a les vendes de sòl s'enfronten sovint a represàlies.

Els governs locals i les promotores immobiliàries contracten amb freqüència a sicaris que utilitzen barres de ferro i ganivets per espantar la gent. Activistes del dret a l'habitatge, advocats i intel·lectuals xinesos han confirmat que, com ha determinat Amnistia Internacional, la policia no investiga gairebé mai aquests delictes.

Exemple d'aquesta violència va ser un fet ocorregut el 18 d'abril de 2011, quan un centenar d'homes van entrar al poble de Lichang, província de Jiangsu, i van atacar uns camperols per expulsar-los de les seves terres. Els van colpejar al voltant de 20 dones.

El 15 de juny de 2011, la policia de la ciutat de Wenchang, província de Sichuan, fins i tot es va portar a un nen de 20 mesos i es va negar a retornar-lo fins que la seva mare no signés una ordre de desnonament.

Els qui oposen resistència als desallotjaments forçosos solen acabar a la presó o en centres de reeducació pel treball.

Exemple d'això és el cas Li Hongwei, víctima de desallotjament forçós a qui les autoritats de la província de Shandong van condemnar a 21 mesos de detenció en un centre de reeducació pel treball per pronunciar dos discursos de protesta en una plaça al maig de l'any passat.

En el municipi d'Hexia, província de Jiangxi, una dona va ser colpejada i obligada a esterilitzar-se, el 17 de març de 2011, per haver presentat una petició a les autoritats sobre el seu desallotjament, mentre que altres persones que la van acompanyar van ser colpejades. Amnistia Internacional considera que aquesta esterilització forçada és un acte de tortura.

A causa de la manca d'independència dels tribunals xinesos, els qui intenten impugnar un desallotjament o demanar reparacions tenen ben poques esperances d'aconseguir que es faci justícia. A més, els advocats són poc inclinats a acceptar casos d'aquest tipus per por a patir-ne conseqüències.

Sense accés a la justícia, algunes persones han recorregut a la violència i fins i tot a l'autoimmolació com a últim recurs.

Amnistia Internacional ha aplegat informació sobre 41 casos d'autoinmolació ocorreguts entre 2009 i 2011 només com a conseqüència de desallotjaments forçosos, la qual cosa representa un considerable augment en comparació dels menys de 10 casos que es va tenir notícia durant tot el decenni anterior.

Els desallotjaments forçosos segueixen sent un dels principals motius de descontentament popular a la Xina. El primer ministre xinès, Wen Jiabao, ha reconegut la gravetat de la situació, i s'han fet alguns avenços en la protecció contra els desallotjaments forçosos conforme al dret i les normes internacionals.

Una nova normativa aprovada el 2011 disposa per primera vegada que la indemnització als propietaris no ha de ser inferior al valor de mercat i declara il·legal l'ús de la violència.

No obstant això, aquestes noves lleis i reglaments segueixen distant molt de contenir les disposicions necessàries i s'apliquen només a les zones urbanes.

Les comunitats rurals segueixen sent vulnerables als desallotjaments forçosos, particularment les que estan a prop de zones urbanes. Amb la urbanització augmentant tan ràpidament al seu voltant i atès que les indemnitzacions estan basades en el valor agrícola en comptes del veritable valor de mercat, els camperols es veuen sovint obligats a abandonar les comunitats on porten tota la vida vivint.

Una altra important deficiència de l'última normativa és que només ofereix protecció als propietaris del sòl i no té en compte els drets dels arrendataris.

Els desallotjaments forçosos -l'expulsió contra la seva voluntat de persones, famílies o comunitats de les seves llars i de la terra que ocupen sense accés a protecció jurídica ni d'un altre tipus- estan prohibits pel dret internacional.

Amnistia Internacional demana a les autoritats que aturin immediatament tots els desallotjaments forçosos i garanteixin que s'estableixen salvaguardes adequades, conforme al dret internacional, la qual cosa inclou:

•     Aplicar mesures efectives per garantir a tota la població un grau de seguretat de tinença que la protegeixi dels desallotjaments forçosos i altres amenaces i formes de fustigació.

•     Garantir que ningú no es queda sense llar com a conseqüència d'un desallotjament forçós i que totes les persones que no poden buscar-se el sustent rebin un habitatge alternatiu adequat.

•     Garantir que totes les víctimes de desallotjament forçós tenen accés a l'avaluació independent i imparcial de la seva queixa i a un recurs efectiu.

•     Sancionar i processar els qui utilitzin la violència durant el procés de desallotjament.