Segons nous testimonis recopilats per Amnistia Internacional, la Xina assetja de forma sistemàtica a la comunitat uigur i a altres grups ètnics musulmans fins i tot després que hagin abandonat el país. Els estudis de casos, publicats avui online, revelen com la Xina assetja membres de la diàspora uigur i d'altres comunitats a tot el món a través de les seves ambaixades a l'estranger, mitjançant aplicacions de missatgeria i amb trucades telefòniques amenaçadores.

"Aquests relats esgarrifosos de persones uigurs que viuen a l'estranger il·lustren com l'ombra de la repressió xinesa contra les comunitats musulmanes va més enllà de les seves fronteres" ha afirmat Patrick Poon, investigador d'Amnistia Internacional sobre la Xina.

“Els membres de la comunitat uigur i d'altres minories no estan segures ni tan sols després de fugir de la persecució a Xinjiang. El govern xinès els localitza, els intimida, i intenta portar-los de nou a la Xina, on els espera un destí terrible”

Patrick Poon, Amnistia Internacional

"Els membres de la comunitat uigur i d'altres minories no estan fora de perill ni tan sols després de fugir de la persecució a Xinjiang. El govern xinès sap com localitzar-los i intimidar-los i, finalment, intenta portar-los de nou a la Xina, on els espera una destinació terrible. Per aconseguir la seva devolució el govern xinès arriba fins i tot a pressionar altres governs".

Al llarg d'un any, entre setembre de 2018 i setembre de 2019, Amnistia Internacional ha recopilat informació d'unes 400 persones uigurs, kazakhs, uzbeks i d'altres grups ètnics predominantment musulmans que viuen en 22 països diferents en els cinc continents. Les seves històries revelen l'assetjament i la por diària que pateixen aquestes comunitats.

Diverses persones uigurs entrevistades per Amnistia Internacional van explicar que les autoritats locals a Xinjiang amenacen els seus familiars a la Xina per reprimir les activitats de la diàspora uigur. Altres persones van explicar que les autoritats xineses utilitzen aplicacions de missatgeria a les xarxes socials per seguir-les, contactar-les i intimidar-les.

Els testimonis demostren l'abast global de la campanya xinesa contra persones d'ètnia uigur, kazakh i altres grups originaris de Xinjiang, i com les ambaixades i consolats xinesos han de recopilar informació sobre aquests grups ètnics establerts en altres països.

Des del 2017, la Xina ha dut a terme una campanya sense precedents de detencions massives de persones uigurs, kazakhs, uzbeks i d'altres grups ètnics predominantment musulmans a Xinjiang. Es calcula que un milió o més de persones han estat internades en centres de "transformació mitjançant l'educació" o de "formació professional", on han suportat tot un seguit de violacions de drets humans.

Aquesta mateixa setmana es va filtrar a diversos mitjans de comunicació estrangers un document del govern xinès de 137 pàgines que incloïa les dades personals de residents de Xinjiang, entre les quals els seus hàbits religiosos i relacions personals, com a mitjà per determinar si havien de ser internats en camps de "reeducació". Les dades filtrades confirmen els indicis d'abusos documentats prèviament per Amnistia Internacional.

"Tot i que la Xina continua negant l'existència de camps d'internament, cada vegada hi ha més indicis que les persones retornades a Xinjiang corren un perill real de ser enviades a aquests camps i, per tant, de patir greus violacions de drets humans", ha afirmat Patrick Poon.

"És fonamental que tots els països que acullen a la diàspora de Xinjiang a tot el món adoptin mesures per protegir-la de la intimidació de les ambaixades i agents xinesos i que s'aturin les devolucions a la Xina".

Segons el Congrés Mundial Uigur, entre 1 i 1,6 milions de persones uigurs viuen fora de la Xina. A Kazakhstan, Kirguizistan i Uzbekistan hi ha importants comunitats uigurs. En altres països com l'Afganistan, Alemanya, l'Aràbia Saudita, Austràlia, Bèlgica, el Canadà, els Estats Units, Noruega, Països Baixos, Rússia, Suècia i Turquia viuen comunitats més petites.