En resposta al pla del govern xinès de promulgar legislació de seguretat nacional aplicable a Hong Kong, el director regional adjunt d'Amnistia Internacional per a l'Est i el Sud-est d'Àsia, Joshua Rosenzweig, ha afirmat:
"La Xina fa habitualment ús indegut del seu marc de seguretat nacional per atacar activistes dels drets humans i sufocar totes les formes de dissidència. Aquest perillós projecte de legislació transmet clarament el missatge que està determinada a fer el mateix a Hong Kong i a fer-ho al més aviat possible".
"El govern de Hong Kong ha incorporat progressivament la imprecisa i àmplia definició de "seguretat nacional" de les autoritats continentals per restringir la llibertat d'associació i expressió i el dret de reunió pacífica. Aquest intent d'introduir per força repressives lleis de seguretat representa una amenaça gairebé existencial per a l'Estat de dret a Hong Kong i és un ominós moment per als drets humans a la ciutat".
"La legislació promulgada anteriorment a la Xina en matèria de seguretat nacional ha suposat gairebé sempre una greu reducció del dret a un judici just, en alguns casos eludint essencialment els procediments penals per complet. Ser acusat d'un delicte contra la seguretat nacional pot comportar detenció en règim d'aïllament i incomunicació, sinó accés a advocats ni a familiars".
"Pequín afirma que aquesta legislació té per objecte portar 'estabilitat' a Hong Kong, però les protestes de l'últim any mostren que les lleis repressives no redueixen els disturbis, sinó que els fomenten. No s'han d'arrabassar a la població de Hong Kong els seus drets i llibertats en nom de problemes de seguretat exagerats".
Informació complementària
S'espera que l'Assemblea Nacional Popular xinesa aprovi una decisió relativa al "establiment i enfortiment" de mesures de seguretat nacional durant el seu període plenari de sessions anual, que va començar dijous passat.
La decisió autoritza al Comitè Permanent de l'Assemblea a aprovar legislació contra "el separatisme, la subversió del poder de l'Estat, el terrorisme i la ingerència estrangera". Permet, a més, als organismes del govern central responsables de la seguretat nacional exercir les seves funcions a Hong Kong.
En la decisió es demana al govern de Hong Kong que estableixi i reforci mecanismes i institucions de seguretat nacional, inclosos organismes encarregats de fer complir la llei. S'exigeix a la cap executiva de Hong Kong que informi periòdicament al govern central del seu deure "protegir la seguretat nacional, impartir educació sobre la seguretat nacional i prohibir legalment les conductes que posin en perill la seguretat nacional".
La proposta de decisió exigeix al govern de Hong Kong acabar ràpidament de promulgar legislació de seguretat nacional, com disposa l'article 23 del seu miniconstitució, la Llei Fonamental. El 2003 es va fer marxa enrere en un intent de promulgar legislació segons l'article 23, després de sortir al carrer mig milió de persones per protestar per això.
La legislació proposada en la decisió s'inclourà en l'annex III de la Llei Fonamental després de la seva aprovació per part del Comitè Permanent de l'Assemblea Nacional Popular, la qual cosa suposa que podrà promulgar-se sense l'escrutini de l'Assemblea Legislativa de Hong Kong, és a dir, al marge del poder legislatiu local.
El 2015, la Xina va aprovar una llei de seguretat nacional que va atorgar a les autoritats amplis poders per reprimir i suprimir drets humans en esferes com la política, la cultura, l'economia i Internet.
En l'informe de 2019 "La línia vermella de Pequín a Hong Kong", Amnistia Internacional va exposar com les autoritats xineses havien utilitzat la seva àmplia definició de "seguretat nacional" per atacar periodistes, activistes i detractors a la ciutat.