"El govern del President Maduro ha de garantir el dret a la vida, en comptes de llevar-la als joves del país. La joventut en situació de pobresa hauria de gaudir d'igualtat d'oportunitats per al seu futur, i no viure amb la por que policies o militars els vegin com a enemics que han de ser eliminats", ha afirmat Erika Guevara-Rosas, directora d'Amnistia Internacional a les Amèriques.
Esto no es vida: seguridad ciudadana y derecho a la vida en Venezuela assenyala la responsabilitat de l'Estat veneçolà en la violació dels drets a la vida i a la integritat personal de milers de víctimes. L'Estat no només no garanteix la vida i seguretat en un context alarmant d'inseguretat, sinó que implementa mesures repressives amb una lògica bèl·lica per, suposadament, abordar la delinqüència. El resultat han estat més de 8.200 execucions extrajudicials entre 2015 i juny de 2017.
L'any passat, almenys el 95% de les víctimes d'homicidis -tant a mans de la delinqüència com de les forces de seguretat- van ser homes joves d'entre 12 i 44 anys d'edat que vivien en els barris més pobres del país. Gairebé el 90% dels homicidis registrats són comesos amb armes de foc en zones urbanes i àrees rurals on proliferen activitats il·lícites com la mineria il·legal. El 2016 es va donar l'índex d'homicidis més alt de la història, més de 21.700 persones van perdre la vida per la inseguretat a Veneçuela. Amnistia Internacional calcula que només durant aquell any, entre 65.000 i 87.000 persones van ser víctimes de la violència, si es té en compte que per cada persona que mor per violència armada, en sobreviuen tres o quatre.
Sobre el 2017, el govern veneçolà va proporcionar xifres imprecises mitjançant un PowerPoint penjat en un tuit, sense dades desagregades ni fiables que van ometre completament les morts comeses per les forces de seguretat, i situant la taxa d'homicidis en 62 per cada 100.000 habitants. Xifres d'organitzacions no governamentals van situar aquesta xifra en 89 homicidis per cada 100.000 habitants.
Amnistia Internacional ha observat que, tot i la implementació d'almenys 17 plans de seguretat en els últims 17 anys, l'Estat no ha complert amb les seves obligacions de prevenir la violència armada i els seus efectes; tampoc d'investigar, sancionar ni reparar els drets conculcats de les víctimes. Més aviat, han manifestat públicament que assassinar persones en el marc d'operatius de seguretat és una pràctica reeixida, tot i que constitueixi un evident retrocés en la garantia de drets humans, a més d'anar en contra de la llei de procediment policial.
Veneçuela travessa des de fa anys una greu crisi de drets humans. Amnistia Internacional ha denunciat de forma constant les serioses violacions als drets a la salut i a l'alimentació; la pràctica recurrent de detencions arbitràries per motius polítics; casos de tortura i altres tractes cruels, inhumans i degradants; i la subjecció de persones civils a la competència de tribunals militars, entre altres violacions a drets civils i polítics.
Una de les conseqüències més notables de les violacions massives als drets humans i de la manca de seguretat ciutadana ha estat el dràstic augment del nombre de persones que estan fugint cap a altres països, principalment de les Amèriques. L'ONU calcula que 2,3 milions de persones han sortit de Veneçuela des del 2014.
Una crisi de drets humans
"Veneçuela travessa per una de les pitjors crisis de drets humans de la seva història. La llista de delictes segons el dret internacional en contra de la població va en augment. És alarmant que, en comptes d'aplicar polítiques públiques eficients per protegir la gent i reduir els índexs d'inseguretat, les autoritats veneçolanes fan servir un llenguatge bèl·lic per intentar legitimar l'ús excessiu de la força, i en molts casos intencionalment letal, per part d'agents policials i militars", ha explicat Erika Guevara- Rosas. Espanya, que ja ha rebut 28.323 sol·licituts d'asil de personas de nacionalitat veneçola des del 2014, se situa com el quart país del món amb més sol·licituts, només per sota del Perú, Estats Units i el Brasil.
"El govern ha de posar en marxa amb urgència un programa nacional per reduir els homicidis i implementar de forma efectiva un model policial que contempli la regulació de l'ús proporcional i diferenciat de la força i les armes, i que respecti plenament les normes i els estàndards del dret internacional de drets humans".
Amnistia Internacional fa crida a l'Estat veneçolà a implementar un pla de seguretat que, a més, garanteixi el respecte del dret a un judici amb totes les garanties i especialment l'eradicació del retard processal i les falles dins el sistema de justícia penal veneçolà. Les autoritats han de reduir els alts nivells d'impunitat en casos de violacions de drets humans i d'homicidis, i assegurar que els familiars obtinguin justa reparació, inclosa una indemnització adequada, suport psicosocial i garanties de no repetició.
Més informació:
- Veneçuela: els governs de la regió han d'oferir protecció a qui marxa del país(notícia, 3/09/2018)
- Venezuela: Autoridades deben poner fin a las detenciones arbitrarias y a la política de represión (investigación, 17 de mayo de 2018).