Crides urgents a l'acció davant l'atracament dels vaixells de les ONG Sea-Watch i Sea-Eye i el bloqueig del vaixell de salvament de Proactiva Open Arms

Els dirigents europeus han d'actuar amb urgència per reparar un sistema que dissuadeix als Estats d'auxiliar les persones refugiades i migrants que corren perill en el mar; així ho afirma Amnistia Internacional en una anàlisi que ha publicat avui.

A Cut adrift in the Mediterranean, Amnistia Internacional descriu com el fet d'haver delegat el control de les fronteres europees en les autoritats líbies, combinat amb un sistema que no estableix un repartiment just de les responsabilitats sobre els sol·licitants d'asil a tot Europa, ha creat una situació en la qual freqüentment s'abandona persones migrants i sol·licitants d'asil a la deriva en el Mediterrani. En el document també s'expliquen les passes necessàries perquè no tornin a donar-se situacions com l'atracamen dels vaixells de salvament de les ONG Sea-Watch i Sea-Eye i el bloqueig de Proactiva Open Arms.

"El vergonyós espectacle del bloqueig dels vaixells de salvament, i de tants homes, dones, nens i nenes atrapats en el mar durant setmanes sense fi, mentre els polítics competeixen per ser els més insensibles quan els neguen el desembarcament o l'accés a ajuda de qualsevol classe, no ha de repetir-se mai més", ha afirmat Matteo de Bellis, investigador d'Amnistia Internacional sobre migració.

"Els dirigents europeus han d'adoptar mesures urgents per reparar un sistema fallit que està decebent tant els Estats fronterers de la UE com a les persones que busquen seguretat i estan abandonades en el mar o consumint-se en països de la UE els procediments dels quals de concessió d'asil són ineficaços o estan sobrecarregats"

L'absència de mecanismes per repartir entre tots els Estats europeus la responsabilitat d'ajudar als sol·licitants d'asil nouvinguts repercuteix de manera significativa en els Estats fronterers que s'encarreguen d'examinar les sol·licituds d'asil, allotjar les persones sol·licitants, integrar les reconegudes com a necessitades de protecció internacional i retornar als seus països les persones que veuen denegada la seva sol·licitud de protecció.

Els governs de la UE han implementat una sèrie de mesures destinades a bloquejar els intents de creuar el Mediterrani central, que inclouen fomentar la capacitat de la Guàrdia Costanera Líbia per interceptar persones que busquen seguretat i dificultar la missió de les ONG que duen a terme operacions de cerca i salvament.

Aquesta estratègia s'ha centrat a mantenir a aquestes persones lluny d'Europa, malgratg que Líbia no té capacitat suficient per coordinar els rescats i que, segons al dret internacional, les persones rescatades en el mar no poden ser traslladades a un país on estarien exposades a patir tortura, extorsió o violació sexual, com Líbia.

Per reduir el nombre de persones desembarcades en els seus ports, alguns països de la UE han reduït o retirat les patrulles de les seves pròpies forces navals. Les ONG que intervenen per omplir aquest buit es troben que se'ls denega sistemàticament el permís per atracar en algun port, sobretot a Itàlia i Malta. Alguns governs europeus han arribat a impedir-los realitzar les seves pròpies activitats per salvar vides mitjançant investigacions criminals i obstacles burocràtics.

L'exemple més recent el trobem en l'ordre cursada la setmana passada per les autoritats marítimes espanyoles que impedeix a Proactiva Open Arms rescatar persones en el Mediterrani central. En aquesta ordre administrativa, les autoritats espanyoles reconeixen els errors del sistema, posant en relleu com els Estats mediterranis han infringit lleis i normes marítimes internacionals, però obliguen a sol·licitants i rescatadores a pagar el preu d'aquestes fallides.

"Les propostes per reformar el sistema actual o reparar temporalment les seves deficiències han estat paralitzades per alguns governs, però encara queda un espai d'oportunitat abans de les eleccions europees de maig", ha afirmat Matteo de Bellis.

"Els dirigents europeus no poden seguir donant l'esquena a les persones atrapades en el mar i continuar distorsionant el debat sobre la migració per a benefici polític propi. Han d'acordar amb urgència una política de desembarcaments ràpids i predictibles d'acord amb el dret internacional, i un sistema de repartiment entre països de la responsabilitat sobre les persones que sol·liciten asil".

Informació complementària

El dilluns 14 de gener es va tenir notícia que les autoritats espanyoles havien impedit que el vaixell de Proactiva Open Arms salpés cap al Mediterrani central.

La setmana passada, 49 persones van ser desembarcades finalment a Malta després de romandre 19 dies en el mar a bord dels vaixells de salvament Sea-Watch 3 i Professor Albrecht Penck de l'ONG Sea-Eye.

Les injustes normes europees sobre l'asil -el denominat sistema de Dublín- no afavoreixen un desembarcament ràpid. Aquestes normes determinen quinpaís és responsable d'examinar una sol·licitud d'asil.

Normalment, el país on la persona sol·licitant d'asil accedeix en primer lloc a territori de la UE és el responsable d'examinar-ne la sol·licitud, allotjar-la durant el procés, integrar-la en cas que es vegi reconeguda la sol·licitud i retornar-la al seu país si la seva sol·licitud de protecció és denegada.

El 2017, el Parlament Europeu va proposar un canvi radical del sistema de Dublín, pel qual s'introduiria un mecanisme vinculant per garantir que tots els països de la UE reben una proporció justa de les persones que fugen de la violència i la persecució. Però el Consell de la Unió Europea no ha arribat a un acord sobre una reforma del sistema de Dublín perquè alguns països europeus s'oposen a assumir responsabilitats sobre persones sol·licitants d'asil.

Vegeu el nostre informe de 2018.