En resposta a la plena entrada en vigor avui en tota la Unió Europea de la Llei de Serveis Digitals, que estableix obligacions per a les plataformes digitals i els motors de cerca a fi de garantir el respecte dels drets humans, Alia Al Ghussain, investigadora i assessora sobre Tecnologia i Drets Humans en Amnesty Tech, ha declarat:

“És un dia històric per a la rendició de comptes en l'àmbit de la tecnologia. El dia d'avui ha de marcar la fi de l'era d'absència de regulació de les grans empreses tecnològiques, i, perquè això passi, la Llei de Serveis Digitals ha d'aplicar-se rigorosament a fi d'evitar que es converteixi en lletra morta.
 
Els Estats membres de la UE i la Comissió de la UE són els principals responsables de la vigilància i el compliment de les obligacions addicionals que afecten les grans empreses tecnològiques en aplicació de la Llei de Serveis Digitals, i han de resistir-se a qualsevol intent per la seva part de suavitzar les mesures d'aplicació i compliment, i insistir a situar els drets humans en el primer pla del nou panorama digital.>

“Les grans empreses tecnològiques ja han contribuït a greus danys en matèria de drets humans en llocs com Myanmar i Etiòpia. Els organismes reguladors europeus deuen ara assegurar-se que aquestes empreses no continuen contribuint al fet que es violin els drets humans i fer que rendeixin comptes si es produeixen més danys.

“Per a reduir els riscos en matèria de drets humans que suposen les plataformes de xarxes socials, la Comissió Europea ha d'ocupar-se del disseny addictiu i nociu d'aquestes plataformes, la qual cosa implica canviar els sistemes de recomanació perquè no estiguin programats per a obtenir interacció a qualsevol cost, ni basats en l'elaboració de perfils de persones usuàries per defecte.”

Informació complementària

La Llei de Serveis Digitals té com a objectiu crear normes homogènies per a aconseguir un entorn segur, predictible i fiable on es protegeixin eficaçment els drets fonamentals.

L'anàlisi realitzada per Amnistia Internacional del model empresarial de moltes grans empreses tecnològiques, basat en la vigilància, sosté que aquest model és essencialment incompatible amb un seguit de drets humans, com els drets a la privacitat, a la llibertat de pensament i a la no discriminació.