Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Ucraïna: cinc anys després de les protestes de l'Euromaidan, les víctimes no han obtingut justícia

Les autoritats ucraïneses no han fet justícia a les víctimes d'abusos comesos per la policia durant les protestes de l'Euromaidan fa cinc anys, ha afirmat Amnistia Internacional amb motiu del cinquè aniversari del pitjor dia de violència en les manifestacions, que va desembocar en el derrocament del llavors president, Viktor Yanukovich.
“L'enorme diversitat de violacions de drets humans comeses durant l'Euromaidan va desbordar el sistema de justícia penal ucraïnès, que ni havia estat concebut per a abordar-les ni és prou eficient. I el pitjor, és que aquest sistema ha obstaculitzat i ha resistit l'acció de la justícia en comptes d'enjudiciar aembres presents i passats dels serveis encarregats de fer complir la llei”, ha manifestat Colm O Cuanacháin, director general de l'Oficina del Secretari General d'Amnistia Internacional, durant la seva visita d'un dia a Kíev.
“Cinc anys és massa temps esperant per a obtenir justícia, i la majoria de les víctimes que van sofrir abusos a mans de la policia ucraïnesa ni tan sols tenen perspectives d'obtenir-la. Es van formular promeses, les autoritats que van succeir a Yanukovich van fer declaracions contundents, però el temps i les dades ho diuen tot. Mentre no s'obligui tots els responsables a respondre davant els seus actes, inclosos els que ocupen llocs d'autoritat, no pot haver-hi sensació de justícia.” Més de 100 persones van ser assassinades durant les protestes de l'Euromaidan, que van ser brutalment reprimides per les forces de seguretat. A finals del 2018, la Fiscalia General ja havia identificat 441 sospitosos, la majoria antics agents encarregats de fer complir la llei, tot i que entre ells també hi havia membres de l'administració pública, fiscals i jutges. En total, es van remetre els casos de 288 persones al tribunal. D'aquests, 52 van donar lloc a decisions judicials que incloïen 48 sentències condemnatòries, encara que només es van dictar 9 condemnes de privació de llibertat. Cap de les persones empresonades era ex agent de policia. “Un any després dels esdeveniments publiquem l'informe Ucraïna: Un any després de l'Euromaidan, la justícia va retardar, la justícia va negar. Han transcorregut cinc anys de l'Euromaidan, i el títol (‘retards i negació de la justícia’) continua sent vàlid. És una vergonya, i un dit acusador que assenyala al sistema de justícia penal d'Ucraïna”, ha afirmat Colm O Cuanacháin. “Amnistia Internacional demana a les autoritats ucraïneses que es comprometin plenament amb la recerca efectiva de les violacions de drets humans comeses durant l'Euromaidan, inclosos homicidis i pallisses. Han de protegir el personal investigador de les pressions polítiques i dotar-lo de l'autoritat i els recursos necessaris per a exercir el seu treball, fet que inclou permetre la recreació dels tirotejos registrats del 18 al 20 de febrer de 2014.” Informació complementària Del 21 de novembre de 2013 al 22 de febrer de 2014, centenars de milers de persones van participar en protestes a la plaça de la Independència de Kíev (Maydan Nezalezhnosti) i en altres ciutats ucraïneses. En el pols amb la policia, les protestes de Kíev van degenerar en violència. Agents encarregats de fer complir la llei van respondre fent ús excessiu i indiscriminat de la força contra les persones que es manifestaven, incloses les que no estaven participant en actes violents. Del 18 al 20 de febrer de 2014 va haver-hi una escalada de la violència, durant la qual 77 persones van perdre la vida en els enfrontaments entre policia i manifestants, fet que va desembocar en la caigudadel govern de Viktor Yanukovich. Segons el Ministeri de Salut, el nombre total de víctimes mortals va ser de  106 persones, de les quals almenys 13 eren agents de policia.