Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Txad: Les dones refugiades corren perill greu de ser violades tant dins com fora dels camps, malgrat la presència de l'ONU

Londres. - Les dones i nenes refugiades de Darfur corren tots els dies el perill greu de ser violades o patir altres actes de violència tant dins com fora dels camps de refugiats a l'est del Txad, malgrat la presència de les forces de seguretat de l'ONU, segons revela un nou informe d'Amnistia Internacional.  A l'informe, titulat "No place for us here: Violence against refugee women in eastern Chad", Amnistia Internacional documenta violacions i altres actes de violència contra les dones i les nenes dels camps, que estan exposades a les agressions dels habitants de les rodalies i de membres de l'Exèrcit Nacional del Txad.  "El temor de ser violades, que en innombrables casos es converteix en realitat per a les dones i les nenes de Darfur, continua perseguint-les a l'est del Txad", ha dit Tawanda Hondora, director adjunt del Programa Regional per a l'Àfrica d'Amnistia Internacional.  "Aquestes dones van fugir de Darfur amb l'esperança que la comunitat internacional i les autoritats txadianes els oferissin seguretat i protecció. Però aquesta protecció ha resultat ser difícil d'aconseguir i continuen exposades a agressions."  A l'informe s'explica que les nenes refugiades també són assetjades sexualment pels seus professors a les escoles dels camps. Hi ha informes de nenes que van ser amenaçades pels seus professors de posar-los males qualificacions si no accedien a tenir relacions sexuals amb ells, i això ha fet que algunes deixin d'assistir a classe.  "Moltes persones saben que les dones que s'aventuren fora dels camps de refugiats de l'est del Txad per recollir llenya i aigua s'arrisquen a ser assetjades i violades", ha dit Tawanda Hondora.  "El que no saben és que per a aquestes mateixes dones els camps representen molt poca seguretat. Hi corren perill de ser violades i patir altres actes de violència a les mans de familiars, d'altres refugiats i del personal de les organitzacions humanitàries, la tasca dels quals se suposa que és oferir-los ajuda i suport."  La Unitat Integrada de Seguretat (Détachement Intégré de Sécurité - DIS), policia txadiana amb el suport de la Missió de les Nacions Unides a la República Centreafricana i el Txad (MINURCAT), és la responsable directa de la seguretat dins i al voltant dels camps de refugiats, i actualment està completament desplegada, amb més de 800 agents en els 12 camps de l'est del Txad.  D’altra banda, alguns membres de la DIS han estat objecte de violència i alguns dels seus agents han perpetrat ells mateixos violacions de drets humans.  La majoria de les dones i nenes refugiades no creuen que la DIS hagi fet gaire per resoldre la inseguretat que pateixen.  "La DIS passa molt de temps protegint-se a si mateixa. Fins i tot els soldats de l'ONU han de protegir els seus agents. No sembla que ningú tingui gaire temps per protegir-nos", va afirmar una dona entrevistada per investigadors d'Amnistia Internacional en el camp de refugiats de Gaga.  Els autors de violacions i altres actes de violència contra dones i nenes refugiades a l'est del Txad poques vegades són posats a disposició judicial, ni quan les supervivents denuncien les violacions i altres agressions a les autoritats locals txadianes, la DIS o els caps dels camps.  "Aquesta cultura de la impunitat, tan arrelada a tot l'est del Txad, especialment quan es tracta de violació i altres formes de violència contra les dones, s’ha d'acabar immediatament", ha dit Tawanda Hondora.  L'ús de mètodes tradicionals per resoldre els conflictes i arribar a acords "negociats" en casos de violació o altres actes de violència contra les dones i les nenes també contribueix a perpetuar la impunitat i afavoreix la violència.  Una nena de 13 anys del camp de refugiats de Farchana va ser violada per un infermer txadià d'una organització que gestiona els centres de salut del camp. A conseqüència de la violació va quedar embarassada i va donar a llum al gener del 2009. L'home va acceptar la seva responsabilitat en l'embaràs i es va negociar amb ell, que va acceptar casar-se amb la menor i pagar un dot a la seva família, però després va fugir de la zona. Malgrat que es va denunciar el cas als funcionaris txadians, al maig del 2009 no semblava que s’hagués fet cap intent de trobar-lo ni s'havia emprès cap acció judicial contra ell.  Amnistia Internacional afirma que no és possible conèixer el nombre exacte de dones i nenes que han estat víctimes de violació i altres actes de violència dins i fora dels camps de refugiats de l'est del Txad, ja que les dones poques vegades els denuncien, fonamentalment per por de ser estigmatitzades, fins i tot pels seus propis familiars, i al trauma que això representa.  "Les dones casades que han estat violades solen ser rebutjades o abandonades pels seus marits, mentre que a les nenes i les joves violades els és difícil de trobar-ne. Per això, la majoria de les dones i les nenes prefereixen guardar silenci sobre la violació i evitar així conseqüències socials negatives. Això significa que els perpetradors queden impunes dels seus delictes", ha dit Tawanda Hondora.  Amnistia Internacional va demanar que tant el govern del Txad com la comunitat internacional prenguin mesures eficaces immediatament per abordar la violació i altres actes de violència perpetrats de forma sistemàtica i generalitzada contra les dones i les nenes refugiades de Darfur a l'est del Txad.  "Cal posar en marxa immediatament un pla clar i integral que estableixi clarament que la violació i la violència sexual són delictes inacceptables. També és necessari que es facin complir les lleis txadianes pertinents", ha dit Tawanda Hondora.  "El pla ha d'abordar totes les circumstàncies a causa de les quals les dones i les nenes corren perill de ser violades i patir altres formes de violència dins i fora dels camps de refugiats, i ha de plantejar la forma en la qual els agents nacionals i internacionals poden ajudar a protegir les dones d'aquests terribles delictes".    Informació de context:  •           A l'est del Txad hi viuen uns 260.000 refugiats de Darfur, la majoria dones, nens i nenes, molts d'ells des de fa més de cinc anys. Els refugiats resideixen en 12 camps disseminats al llarg de la frontera entre el Txad i Darfur. •           Durant els últims sis anys, més de 142.000 dones i nenes han fugit de la inseguretat i les violacions de drets humans generalitzades a la turbulent regió sudanesa de Darfur, buscant seguretat i protecció a l'est del Txad. •           Des del setembre del 2007 està desplegada a l'est del Txad la Missió de les Nacions Unides a la República Centreafricana i el Txad (MINURCAT), el mandat de la qual inclou ajudar la protecció dels refugiats. •           Si voleu veure l'informe complet No place for us here: Violence against refugee women in eastern Chad, consulteu www.amnesty.org/en .