- El pressupost sanitari s'ha retallat en més del 50 per cent en quatre anys.
- Els estudiants han d'escollir entre estudiar i treballar.
- Manifestants contra les mesures d'austeritat han sofert repressió, detenció i, en alguns casos, tortura.
A l'informe Strangled budgets, silenced dissent: The human cost of austerity measures in Chad, l'organització documenta com afecten les dràstiques retallades de la despesa al dret a la salut i al dret a l'educació. A més, reflecteix la campanya de repressió del govern contra manifestants i activistes que s'oposen a les mesures d'austeritat adoptades contra la crisi econòmica en curs.
"Hem parlat amb embarassades que havien hagut de retardar importants controls mèdics prenatals per no poder-se pagar aquests serveis indispensables. També ens hem reunit amb estudiants amb brillants perspectives de futur ara en perill per la retirada de beques sense avís previ", ha afirmat Samira Daoud, directora regional adjunta d'Amnistia Internacional per a l'Àfrica Occidental i Central.
"El govern txadià ha de reconèixer la crueltat d'aquestes mesures d'austeritat, i que una crisi econòmica no pot servir d'excusa per retallar drets de la gent, inclosos el dret a la salut i el dret a l'educació. A més, ha de deixar de reprimir i silenciar a qui s'atreveix a expressar crítiques sobre aquestes dures mesures".
El govern del Txad va començar a aplicar greus mesures d'austeritat el 2015 per combatre una crisi econòmica relacionada amb la brusca caiguda del preu del petroli, agreujada per la manca de diversificació econòmica. Les institucions financeres internacionals que van deixar diners al govern durant la crisi van supeditar la seva ajuda a l'adopció de retallades generals de la despesa. Això va portar al govern a orientar-se cap a polítiques que han menyscabat els drets econòmics, socials i culturals de la població, inclosos el dret a la salut i el dret a l'educació de milers de persones.
Amnistia Internacional va parlar amb 176 persones, inclosos representants governamentals a N'Djamena, la capital, i en altres ciutats, com Massaguet, Massakori i Sarh, i va visitar 32 centres de salut de vuit regions.
Un funcionari local de la Delegació Sanitària Regional de Sarh va explicar a Amnistia Internacional que el govern havia retallat en dues terceres parts els fons destinats a diversos centres de salut ln 2017: "Els recursos són escassos [...] És difícil implementar activitats sobre el terreny". Pacients obligats a pagar les elevades despeses de l'assistència mèdica. El pressupost sanitari de Txad es va retallar en més del 50 per cent del 2013 al 2017. Es van reduir partides com les de subvencions i línies de crèdit a hospitals.
Les retallades de la despesa sanitària també han reduït en un 70% les despeses del programa nacional d'assistència mèdica d'urgència, establert el 2006 amb la finalitat de cobrir el cost de l'atenció urgent en hospitals, inclosos els serveis obstètrics i neonatals i l'assistència al part. Per exemple, Alain, conductor de 40 anys, va explicar que havia hagut de pagar 41 dòlars nord-americans -l'equivalent a una tercera part del salari mensual mínim al Txad, establert en 113- quan la seva dona va tenir el seu fill a l'octubre de 2017. Aixì ho va explicar a Amnistia Internacional:
"No existeix això que en diuen assistència mèdica gratuïta d'urgència. Paguem per tot. No ens van donar res sense pagar, a banda de les vacunes per al meu fill nounat. Abans, tot això ho hauríem tingut de manera gratuïta. Ara hem de pagar-ho".“La meva dona embarassada no es va beneficiar del programa. Vaig haver de pagar-lo sencer: anàlisis, guants, el llençol de plàstic del llit de part i els medicaments.”Testimoni recollit per Amnistia Internacional
Amnistia Internacional va parlar també amb 12 embarassades; algunes havien recorregut a peu fins a 15 quilòmetres per anar al centre de salut. Totes estaven prop del cinquè o sisè mes de gestació i, per a totes excepte una, era el seu primer control prenatal. Quan els vaig preguntar per què havien esperat tant per sotmetre's a un control, les dones van explicar que no podien pagar l'assistència prenatal.
"La nostra investigació assenyala que, després de l'adopció de les mesures d'austeritat, el contingut bàsic essencial del dret a la salut ja no està protegit. No hi ha justificació possible per soscavar els nivells mínims essencials del dret a la salut, ni tan sols en temps de crisi econòmica", ha explicat Samira Daoud.
En el seu informe, Amnistia Internacional documenta així mateix l'escassetat sistemàtica de medicaments i articles bàsics als centres mèdics; per exemple, paracetamol i desinfectants com l'alcohol.
L'educació, també retallada
L'educació és una altra de les grans víctimes de les retallades de la despesa implementats pel govern. Entre el 2014 i el 2016, les autoritats txadianes van retallar en un 21 per cent la despesa en educació com a part de les mesures d'austeritat.
Es va retirar una beca de 53 dòlars nord-americans per persona i mes a tots els estudiants universitaris, excepte als alumnes de facultats mèdiques i centres de formació professional nacionals.
A més, les taxes de matriculació en universitats públiques van passar a costar el doble -90 dòlars nord-americans a l'octubre de 2017- i es va introduir una taxa de 53 dòlars per segona matriculació a estudiants que reprenien els seus estudis. Abans, les taxes de matriculació estaven subvencionades pel govern.
Com a conseqüència, molts estudiants entrevistats per Amnistia Internacional van expressar el temor de veure's obligats a abandonar els seus estudis universitaris perquè el govern no habilitava alternatives, sobretot per a estudiants en situació de vulnerabilitat econòmica o procedents d'entorns rurals.
Hi havia estudiants que treballaven a temps parcial per arribar a fi de mes i per això perdien classes amb freqüència.
Mamadou, alumne de la Universitat de N'Djamena, va explicar a Amnistia Internacional que, des de la cancel·lació de la seva beca, ja no podia comprar llibres ni menjar al bar de la universitat, ni renovar la seva subscripció a la biblioteca.
"La situació em va obligar a buscar feina fa sis mesos. Ara condueixo un mototaxi. Llogo la bicicleta per 3.000 francs CFA (6 dòlars nord-americans) al dia [...] I, moltes vegades, he d'escollir entre anar a classe o la feina que em permet mantenir-me. És molt difícil, perquè ja no puc estudiar com abans".
Fa poc, a més d'una reducció del 50 per cent dels ingressos dels funcionaris públics, el govern va introduir reformes addicionals que ampliaven la base tributària. Part del salari dels funcionaris públics que abans de 2018 no tributava, va començar a tributar. A causa d'aquestes reduccions, sumades a la pujada d'impostos sobre productes bàsics i a l'augment del cost de la vida, les persones que treballen per al sector públic tenen dificultats per mantenir a les seves famílies.
Segons va explicar un mestre a Amnistia Internacional, el seu salari net mensual després de les noves mesures fiscals, incloses retribucions i bonificacions, havia caigut un 37%, fins a 385 dòlars al mes, el 2016.
Les protestes contra l'austeritat, esclafades
Entre gener i març de 2018 va haver-hi desenes de manifestacions contra les mesures d'austeritat en totes les ciutats importants de Txad, inclosa la capital, N'Djamena. Totes les protestes, excepte una, van ser reprimides per les forces de seguretat, que van disparar gas lacrimògen contra manifestants, van detenir més de 150 persones, inclosos estudiants i escolars, i van torturar almenys dos activistes contra l'austeritat. Les autoritats han acusat a manifestants de llançar pedres contra agents de policia i destruir vehicles oficials i particulars.
Alain Didah Kemba, portaveu del moviment juvenil IYINA, va ser detingut el 19 de febrer i reclòs a la Prefectura de Policia de N'Djamena. Segons el portaveu de la policia, Alain Kemba Didah va ser detingut perquè un cap de policia havia assegurat que l'havia vist amb una ampolla de benzina a la mà quan era a punt de cremar un munt de pneumàtics. L'Alain ho nega.
L'Alain va explicar a Amnistia Internacional que havia estat torturat per agents de policia, inclòs el supervisor, que l'havia colpejat a les plantes dels peus i a les articulacions, i que havia estat obligat a traslladar-se d'una sala a una altra amb les mans i els peus lligats a l'esquena. Va explicar que la policia l'havia acusat de liderar protestes contra les mesures d'austeritat. Uns dies més tard va ser posat en llibertat sota fiança per raons mèdiques, i el 26 de febrer es van retirar tots els càrrecs en contra seva.
Amnistia Internacional ha demanat al govern de Txad que actuï immediatament per abordar els efectes de les mesures d'austeritat en els drets econòmics, socials i culturals, entre ells el dret a la salut i el dret a l'educació. Alhora, les autoritats han de posar fi a les violacions generalitzades del dret de reunió pacífica i el dret a la llibertat d'expressió.