Ha passat un any des que Sudan del Sud va obtenir la seva independència del veí Sudan, i els qui esperaven que la separació fos poc conflictiva ja se senten totalment decebuts.

Tot i que van celebrar unes votacions que es van considerar relativament lliures i justes, la ruptura no ha estat genst senzilla, ja que un seguit de qüestions no resoltes sobre la independència han generat una situació que s'ha convertit ja en una crisi de drets humans i humanitària.

El mal lideratge de Yuba i Khartum va fer que es deixessin sense resoldre un seguit de qüestions clau, com la demarcació de fronteres, inclosa la condició del disputat districte fronterer d'Abyei, el repartiment dels ingressos del petroli, la ciutadania, i la marginació de comunitats als seus països. Aquestes qüestions pendents han intensificat la tensió i el conflicte entre els dos països.

Continua el flux de refugiats sudanesos que fugen del sud a causa dels constants combats entre les Forces Armades del Sudan i l'Exèrcit d'Alliberament Popular del Sudan-Nord.

Els bombardejos aeris implacables i indiscriminats del govern del Sudan han obligat desenes de milers de persones dels estats sudanesos de Kordofan del Sud i Nil Blau a fugir a zones remotes del Sudan del Sud.

Però, en lloc de seguretat, els qui fugen troben altres riscos a l'altre costat de la frontera. Es veuen obligats a subsistir amb accés limitat a aliments, aigua i allotjament, i estan exposats a patir nous abusos contra els drets humans a causa de la manca de protecció suficient als camps de refugiats.

Quan Amnistia Internacional va visitar els camps de refugiats del Sudan del Sud al març i a l’abril, resultava preocupant veure els limitats recursos que hi havia. Les organitzacions humanitàries estaven expressant ja la seva preocupació davant l'arribada de l'estació plujosa al maig.

Sabien que hi hauria un gran flux de refugiats abans que els intensos aiguats tornessin els camins infranquejables, però també que la manca d'accessibilitat obstaculitzaria els esforços de les organitzacions d'ajuda humanitària per oferir una assistència significativa.

La població refugiada de Jiddah, estat de Unity, ha augmentat més del doble des d'aleshores i hi ha més de 60.000 persones en un camp. A Alt Nil hi arriben cada dia una mitjana de 1.000 persones, de manera que la població refugiada total d'ambdós estats supera les 169.000 persones.

Mentrestant continua el conflicte, i les negociacions sobre l'enviament d'ajuda humanitària d'emergència a Kordofan del Sud i Nil Blau estan en punt mort.

El Consell de Seguretat de l'ONU es va mostrar el maig del 2012 d'acord amb una proposta presentada per la Unió Africana, la Lliga d'Estats Àrabs i les Nacions Unides per permetre l'enviament independent d'ajuda. El govern del Sudan va acceptar formalment la proposta a finals de juny, però amb restrictives condicions que no permetien l'assistència independent, de manera que l'acceptació no té sentit.

El Consell de Seguretat ha d'exigir que el govern del Sudan permeti a les organitzacions humanitàries l'accés immediat i sense traves a tots dos estats. També ha d’encarregar una investigació completa i independent sobre els presumptes abusos i violacions de drets humans comesos per totes les parts, i ampliar a tot el Sudan l'actual embargament d'armes imposat a Darfur.

Mentrestant, més de 100.000 persones d'Abyei continuen desplaçades al Sudan del Sud perquè no consideren segur el retorn a casa. El Sudan i el Sudan del Sud encara han d'arribar a un acord sobre la condició de la zona fronterera en conflicte.

Hi ha forces de manteniment de la pau de l'ONU desplegades allà des del juny de 2011, però encara no s'ha establert una vigilància adequada dels drets humans ni s'ha realitzat cap investigació sobre els successos causants de la destrucció i la desolació patides a Abyei el maig de 2011.

El Sudan del Sud també s'enfronta als seus propis dilemes interns. Després de dècades de conflicte, el país està ple d'armes petites. I un altre problema és la presència desestabilitzadora de múltiples grups armats, alguns d'ells recolzats, segons sembla, pel Sudan.

Al Sudan del Sud, la violència entre comunitats ha estat la causa del desplaçament de milers de persones i ha originat centenars de víctimes civils. Quan es va crear el nou país, vam proposar al nou govern un programa de treball en matèria de drets humans, assenyalant importants qüestions que havien d'abordar perquè el govern tingués credibilitat. Lamentablement, un any després encara no s'han tractat aquestes qüestions.

El país més nou del món té un llarg camí per recórrer per complir les seves obligacions en matèria de drets humans, però mentre tots dos països no es posin d'acord per resoldre les seves qüestions pendents, la població del Sudan i del Sudan del Sud continuarà patint les conseqüències constants de l'existència d'un frontera volàtil i violenta.