Les últimes denúncies de l'ex contractista dels serveis d'intel·ligència nord-americans Edward Snowden assenyalen el perill molt real que els defensors de drets humans, inclòs el personal d'Amnistia Internacional, estiguin sent objecte de vigilància massiva per les agències d'espionatge nord-americanes i britàniques.

Snowden, que viu exiliat a Moscou, va fer aquestes declaracions aquesta tarda per videoconferència davant l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa a Estrasburg (França).

Quan se li va preguntar si l'Agència Nacional de Seguretat (NSA) nord-americana o la seva homòloga britànica, la Prefectura de Comunicacions del Govern (GCHQ), van espiar activament a organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional, Human Rights Watch i unes altres, va dir: "Sens dubte, sí, per descomptat [...] La NSA ha espiat de fet específicament les comunicacions de dirigents o membres del personal de diverses organitzacions purament civils o de drets humans del tipus descrit."

"Aquestes afirmacions, de ser corroborades, confirmarien el nostre vell temor que agències d'intel·ligència estatals com la NSA i la GCHQ estiguin sotmetent a organitzacions de drets humans a vigilància massiva", va declarar Michael Bochenek, director general de Dret Internacional i Política d'Amnistia Internacional.

"Això planteja la possibilitat molt real que s'hagin interceptat les nostres comunicacions ambfonts confidencials. Facilitar aquesta informació a altres governs podria posar en perill imminent a defensors de drets humans de tot el món. Quan es van exposar aquests motius de preocupació davant la Cort Suprema nord-americana, aquesta les va rebutjar per "especulatives". Les últimes revelacions de Snowden demostren que aquesta preocupació no és gens teòrica, sinó una possibilitat molt real.

"Ara necessitem que es reveli de forma completa i sincera l'abast d'aquests programes de vigilància, així com unes garanties legals sense fissures davant d'aquesta vigilància indiscriminada en el futur."

Informació complementària

L'àmplia recollida de "metadades" telefònics per part de la NSA va ser possible gràcies a les esmenes introduïdes en 2008 a la Llei de Vigilància d'Intel·ligència Estrangera nord-americana (FISA), que eximia a aquest tipus de vigilància de qualsevol supervisió significativa. En virtut d'aquestes esmenes, el govern d'Estats Units no té l'obligació de revelar quines comunicacions té intenció de seguir, i l'hermètica cort de la FISA no té atribucions per revisar la forma en què el govern utilitzi la informació que recapta.

El més notable és que, fins i tot si la cort declarés deficients els procediments de vigilància, el govern pot ignorar aquestes conclusions i seguir amb la seva vigilància mentre es tramita la seva apel·lació contra la resolució judicial.

La Unió Nord-americana per a la Defensa de les Llibertats Civils va qüestionar la constitucionalitat de la llei en nom d'Amnistia Internacional, advocats pels drets humans i altres organitzacions. La Cort Suprema nord-americana va rebutjar els seus arguments en 2012, afirmant que els demandants no podien demostrar la probabilitat que anessin objecte de vigilància, alguna cosa que en realitat és impossible de provar, donat el caràcter summament hermètic de la vigilància i de la cort de la FISA que l'autoritza.

Es creu que altres programes nord-americans de vigilància que capturen el contingut de les comunicacions per Internet i de les trucades telefòniques estan autoritzats per directives presidencials. Algunes de la comunicacions interceptades són lliurades habitualment a altres agències d'intel·ligència, com la GCHQ.

Al desembre de 2013, Amnistia Internacional va presentar una demanda contra el govern del Regne Unit en relació amb la possibilitat que els serveis d'intel·ligència britànics haguessin accedit il·legalment a les comunicacions de l'organització.

La demanda es va presentar davant el Tribunal de Facultats d'Investigació, i en ella s'al·legava que les activitats de les autoritats del Regne Unit infringeixen l'article 8 (dret a la intimitat) i l'article 10 (dret a la llibertat d'expressió) de la Llei de Drets Humans de 1998.

El Tribunal de Facultats d'Investigació revisa les queixes sobre la conducta de les agències d'intel·ligència del Regne Unit. Amnistia Internacional ha exposat la seva preocupació per l'hermetisme d'aquest Tribunal, que determina els seus propis procediments i sol dur a terme la seva feina a porta tancada.