Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

Síria: greus indicis de crims de guerra i altres violacions comeses per les forces turques i els seus aliats

Les forces militars turques i una coalició de grups armats sirians amb el suport de Turquia han donat mostra d'un vergonyós menyspreu per les vides civils, duent a terme greus violacions del dret internacional i crims de guerra, com execucions sumàries i atacs il·lícits que han matat i ferit civils, durant l'ofensiva sobre el nord-est de Síria.

Entre el 12 i el 16 d'octubre, l'organització va recopilar testimonis de 17 persones -entre els quals i havia personal mèdic i d'auxili, persones civils desplaçades, periodistes i personal d'ajuda humanitària internacional i local-, va analitzar i verificar vídeos i va examinar informes mèdics i altres documents.

La informació reunida proporciona indicis aclaparadors d'atacs indiscriminats a zones residencials, entre els quals els atacs contra un domicili, una pastisseria i una escola, duts a terme per Turquia i grups armats siris aliats amb ella. També revela espantosos detalls de l'execució sumaria i a sang freda d'una destacada policia kurda síria, Hevrin Khalaf, per membres d'Ahrar Al Sharqiya , que forma part de l'Exèrcit Nacional Siri, coalició de grups armats siris equipats i recolzats per Turquia.

«L'ofensiva militar turca sobre el nord-est de Síria ha creat el caos a la vida de gran nombre de persones civils síries que s'han vist obligades un cop més a fugir de casa seva amb una por constant a patir bombardejos indiscriminats, segrestaments i execucions sumaries. Les forces militars sírianes i els seus aliats han donat mostra del més absolut i cruel menyspreu per les vides civils, llançant mortals atacs il·lícits a zones residencials, que han matat i ferit civils», ha manifestat Kumi Naidoo, secretari general d'Amnistia Internacional.

«Turquia és responsable de les accions dels grups armats sirans a qui dona suport, arma i dona instruccions. Fins ara, Turquia ha donat curs a aquests grups armats per cometre greus violacions del dret internacional a Afrin i altres parts. Demanem de nou a Turquia que posi fi a aquestes violacions, faci rendir comptes als responsables i protegeixi la població civil que viu sota el seu control. Turquia no pot eludir la responsabilitat delegant la comissió de crims de guerra a grups armats».

Les autoritats mèdiques de l'administració kurda del nord-est de Síria van dir el 17 d'octubre que almenys 218 civils, incloent 18 nens i nenes, han mort a Síria des de que va començar l'ofensiva.

Segons les autoritats turques, 18 persones civils han mort i 150 han resultat ferides a Turquia fins el 15 d'octubre com a conseqüència d'atacs amb morters que atribueixen a les forces Kurdes de Síria. Si les forces kurdes estan disparant armes explosives poc precises contra civils de Turquia, estaran violant el dret internacional humanitari. Han de posar fi d'immediat a aquests atacs il·lícits.

Atacs contra civils al nord-est de Síria

Parlant d'un dels atacs documentats més horribles, un treballador de la Mitja Lluna Vermella kurda va descriure com, el 12 d'octubre, a les 7 de la matinada, havia tret cadàvers d'entre les runes després d'un atac aeri turc en el que dos projectils van caure a prop d'una escola pròxima a Salhiye on persones civils desplaçades pels combats havien buscat refugi.

«Tot va passar molt ràpid. En total hi havia sis ferits, quatre morts, incloent dos nens. No sabria dir si eren nens o nenes, perquè els cadàvers estaven negres. Semblava carbó. Les altres dos persones mortes eren dos homes que semblaven més grans dels 50 anys. Francament, encara estic impressionat», va dir, afegint que el front més pròxim estava a més d'un kilòmetre i que no hi havia combatents ni objectius militars a les immediacions en el moment de l'atac.

Un altre treballador de la Mitja Lluna Vermella kurda va descriure a Amnistia Internacional els seus intents de rescatar un nen d'onze anys i a una nena de 8 ferits quan jugaven a la porta de casa seva per projectils de morter que havien caigut de la mesquita d'Al Salah, a Qamishli. Va explicar que Qamishli ja venia patint des del 10 d'octubre atacs intensos indiscriminats que havien destrossat un habitatge, una pastisseria i un restaurant.

«El nen estava ferit al pit. La ferida era horrible. Tenia una ferida oberta [...] i no podia respirar. Semblava que [un tros de] metralla li havia obert el pit» va explicar el treballador de la Mitja Lluna Vermella Kurda.

El nen va morir posteriorment a causa de els ferides. La seva germana també va ser ferida per metralla a l'atac, i l'equip mèdic es va veure obligat a amputar-li una cama per sota del genoll. El treballador d'auxili va dir que no hi havia bases ni llocs militars per cap de les parts a les immediacions.

Segons els observadors internacionals independents, en un altre incident del 13 d'octubre, un atac aeri turc contra un mercat va arribar a un comboi civil del que formaven part diversos periodistes que viatjaven entre Qamishli i Ras al Ain. Segons la Mitja Lluna Vermella kurda, a l'incident van morir sis civils, incloent el periodista, i va resultar ferides 59 persones. Un periodista que es trobava al lloc dels fets on es va presenciar l'atac va dir que havia estat una «absoluta massacre». Va dir que en comboi es formava al voltat d'uns 400 vehicles civils i que no hi havia combatents, sinó un grapat de guàrdies armats que anaven protegint-lo.

«Totes els parts del conflicte han de respectar el dret internacional humanitari, d'acord amb el qual han de prendre's totes els precaucions possibles per evitar o, almenys, minimitzar els danys civils. Atacar un comboi és injustificable», ha afirmat Kumi Naidoo.

«Tampoc té cap justificació bombardejar indiscriminadament zones civils amb armes poc precises, com morters. Tals atacs il·lícits han d'investigar-se, i s'ha de fer rendir comptes als responsables.»

Execucions sumàries i segrestos

Amnistia Internacional ha corroborat testimonis de testimonis, verificats vídeos i examinat un informe mèdic que llancen llum sobre com Hevrin Khalaf, política kurda que era secretària general del partit polític Síria del Futur, va patir una emboscada el 12 d'octubre a la carretera internacional que uneix Raqqa amb Qamishli. Combatents de Ahrar al Sharqiya la van treure a ròssec del seu vehicle, la van copejar i la van matar disparant contra ella a sang freda. També van executar sumàriament al seu guardaespatlles.

El mateix dia i al mateix lloc, combatents de Ahrar al Sharqiya van capturar també i van matar després almenys a dos combatents kurds. Van segrestar també a dos homes, tots dos civils que treballaven en una organització mèdica local i transportaven medicines en aquest moment. Els seus familiars han confirmat a Amnistia Internacional que seguia sense conèixer-se el seu parador. Amnistia Internacional va verificar l'hora i la data dels vídeos del segrest i l'execució sumària dels dos civils el 12 d'octubre a la tarda.

Una bona amiga de Hevrin Khalaf va dir a Amnistia internacional que quan va trucar al telèfon de la política havia respost un home que es va identificar com a combatent de l'oposició armada siriana. Li va donar en àrab: "Els kurds sou uns traïdors, tots els del partit [PKK] sou operatius". Després la va informar que havien matat a Hevrin.

Un informe mèdic que Amnistia Internacional ha vist conté la llista d'una sèrie de ferides causades a Hevrin Khalaf, entre elles múltiples ferides de bala al cap, la cara i l'esquena, així com fractures a les cames, la cara i el crani, despreniment de pell del crani i falta de cabell deguda al fet d'haver-la agafat d'ell per arrossegar-la.

"Matar sang freda a persones indefenses és un crim de guerra manifest, absolutament condemnable. Cal obrir una investigació independent sobre els assassinats de Hevrin Khalaf i altres persones perpetrats per Ahrar al Sharqiya i posar els responsables a disposició judicial. Turquia té l'obligació d'aturar els crims de guerra i les violacions del dret internacional comesos per les forces sota el seu control. Mentre no posi fre a les forces aliades amb ella i acabi amb la impunitat d'aquestes violacions, fomentarà noves atrocitats ", ha declarat Kumi Naidoo.

Agreujament de la situació humanitària

Personal internacional i local d'ajuda humanitària va dir a Amnistia Internacional que la retirada dels Estats Units del nord-est de Síria, l'ofensiva militar turca i la incorporació del govern sirià a la contesa eren una combinació dels pitjors escenaris produint tots alhora.

Hi ha temors fundats que les 100.000 persones desplaçades no aconsegueixin prou aliments, aigua apta per al consum i medicines i que, a la llarga, les que necessiten assistència no continuïn rebent. En els camps per a persones internament desplaçades, com Al Hol, la població depèn completament de l'ajuda humanitària. Un grup de 14 organitzacions humanitàries internacionals advertir el 10 d'octubre que l'ofensiva podia donar lloc a la suspensió de l'ajuda humanitària a la població, mentre que el CICR va advertir uns dies després que les hostilitats podien provocar el desplaçament de 300.000 persones, al que se sumaven greus motius de preocupació per la falta d'aigua.

Moltes de les persones desplaçades no tenen cap lloc on anar i dormen al ras, en parcs i al carrer. Algunes han buscat refugi en escoles.

A la localitat de Derbassiya, al voltant del 90% de la població són persones desplaçades de les seves llars que s'han mudat allà. Un home que havia fugit allà amb la seva família va dir a Amnistia Internacional que al voltant de la meitat estaven vivint amb familiars al sud i que la resta havien buscat refugi en escoles i mesquites.

"No hi ha organitzacions humanitàries al sud de Derbassiya. No hem vist res d'elles. Necessitem subministraments bàsics, com aigua, menjar, roba, mantes i matalassos. Necessitem un centre mèdic [...] s'acosta l'hivern. Necessitem una solució especialment per a les famílies que viuen a la intempèrie ", va explicar.

Un treballador humanitari va dir a Amnistia Internacional: "La gent que pateix ja malalties cròniques correrà enorme perill. La seva supervivència dependrà del que durin aquests combats i que puguem continuar amb les operacions. "

Moltes persones van expressar el temor que la situació en matèria de seguretat conduís a noves evacuacions de personal internacional i que l'avanç de les forces sirianes comportés riscos per al personal local àrab i kurd, així com per a la població civil desplaçada d'altres parts de Síria . Es tem també que la capacitat dels organismes d'ajuda humanitària per a dur a terme operacions inter-frontereres d'assistència es vegi limitada.

"Totes les parts en el conflicte, inclosos Turquia, els grups armats aliats amb ella, el govern sirià i les forces kurdes, han de facilitar l'accés sense restriccions de les organitzacions humanitàries locals i internacionals", ha assenyalat Kumi Naidoo.

"La continuació de l'ofensiva miliar de Turquia ha expulsat a milers de persones ja desplaçades de llocs que eren refugi segur. Les accions de Turquia amenacen amb impedir l'enviament d'ajuda mèdica i assistència vital als que les necessiten, causant una autèntica catàstrofe humanitària a un país arrasat ja per la guerra.