Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Síria: A Alep cal garantir que les mesures de seguretat en edificis no provoquen desallotjaments forçosos ni sensellarisme

© AFP via Getty Images

“Les autoritats sirianes han d'assegurar-se de garantir el dret a l'habitatge de les persones que residien en edificis d'habitatges d'Alep afectats pel terratrèmol”, ha declarat avui Amnistia Internacional enmig de la preocupació per les demolicions il·legals d'edificis considerats insegurs a conseqüència dels terratrèmols del 6 de febrer i les informacions sobre obstacles burocràtics per als qui miren de reparar els habitatges danyats.

“Han passat alguns mesos des que milers de persones d'Alep, a causa dels terratrèmols, van perdre casa seva o van patir danys en els edificis on vivien. Ens preocupa la possibilitat que la forma en què s'estan aplicant les mesures de seguretat en els edificis se sumi a les dificultats que pateixen milers de supervivents del sisme”, ha afirmat Diana Semaan, investigadora d'Amnistia Internacional sobre Síria.

“Les autoritats sirianes han de centrar els seus esforços a respectar el dret de les persones a un habitatge adequat. La demolició d'edificis d'habitatges sense una explicació apropiada o el degut procés és una violació del dret i les normes internacionals dels drets humans".

Abans de dur a terme un enderroc, las autoritats tenen l'obligació de consultar amb les persones residents, avisar amb una antelació raonable i proporcionar una indemnització econòmica o un allotjament alternatiu per garantir que ningú es queda sense casa

Diana Semaan, Amnistia Internacional

Entre abril i juliol de 2023, Amnistia Internacional va entrevistar tres membres del personal d'ajuda humanitària que van visitar Alep després dels terratrèmols, així com sis residents de la ciutat d'Alep, i va analitzar articles de mitjans de comunicació i informes de l'ONU. El Laboratori de Proves del Programa de Resposta a les Crisis d'Amnistia Internacional també va verificar vídeos de demolicions a la ciutat d'Alep.

Fins i tot abans dels terratrèmols, Alep havia sofert danys generalitzats a causa de la campanya il·legítima de bombardejos que van dur a terme les forces sirianes i russes entre 2012 i 2016. El 2016, el govern sirià va prendre el control de l'est d'Alep, zona de la ciutat que estava en poder de l'oposició, després de sotmetre desenes de milers de civils a setge i a bombardejos que van provocar el seu desplaçament forçat cap a altres zones del nord de Síria en mans de l'oposició.

Motius de preocupació sobre demolicions il·legítimes

El 20 de febrer de 2023, el governador d'Alep va declarar que els terratrèmols havien afectat 13.000 famílies. Va afegir que s'havien inspeccionat 11.551 edificis, després de la qual cosa es van demolir 220 al·legant raons de seguretat pública, i 303 estaven pendents de demolició.

En una entrevista amb un mitjà de comunicació afí al govern, un enginyer va explicar que les autoritats enderrocaran un edifici immediatament després que un comitè d'enginyeria creat per les autoritats per a avaluar la seguretat estructural dels edificis el qualifiqui de “vermell”, cosa que significa que representa un perill per a la seguretat pública i, com a resultat, es demana a la gent que l'evacuï.

No obstant això, residents i personal d'ajuda humanitària han informat a Amnistia Internacional que pot ser que aquestes avaluacions no es duguin a terme amb rigor i que les demolicions s'estan fent sense atenir-se als requisits del degut procés i a les salvaguardes contra els desallotjaments forçosos de les normes internacionals de drets humans.

Personal d'ajuda humanitària, així com tres residents, van explicar a Amnistia Internacional que molts d'aquests comitès només fan avaluacions visuals que manquen del detall precís necessari per a determinar la seguretat d'un edifici i podrien donar peu a demolicions injustificades. Van afegir que les persones afectades no poden recórrer contra les decisions dels comitès i que sovint no se'ls dona temps suficient per a treure les seves pertinences.

Les persones residents van explicar a Amnistia Internacional que, en molts casos, a les persones les cases de les quals han estat demolides per haver estat considerades insegures per a viure no se'ls ofereix un allotjament alternatiu ni una indemnització. Això és especialment preocupant perquè, a l'abril, l'ONU va informar que el govern estava tancant la majoria dels refugis temporals que s'usaven per a facilitar allotjament d'emergència als qui havien perdut casa seva en els terratrèmols.

Les normes internacionals de drets humans sobre el dret a l'habitatge aclareixen que, fins i tot quan es considera que el desallotjament està justificat, aquest hauria de dur-se a terme amb estricte compliment del dret internacional dels drets humans. Per tant, les autoritats han de consultar a les persones residents d'edificis insegurs sobre la demolició i les opcions de reassentament, facilitar-los informació suficient sobre plans, avisar-los per escrit amb antelació suficient del desallotjament i proporcionar-los un allotjament alternatiu adequat, així com una indemnització per les pèrdues. Han d'assegurar-se que ningú es queda sense llar ni en situació de vulnerabilitat davant d'altres violacions de drets humans a conseqüència del desallotjament.

Obstacles a les reparacions

Residents les cases de les quals van resultar danyades en els terratrèmols van explicar a Amnistia Internacional que les autoritats no els van informar de com contactar amb els comitès per preguntar per la seguretat de les seves cases.

Van dir que, a més de no rebre ajuda econòmica de les autoritats per a reparar els danys a les seves cases, les autoritats demanaven permisos difícils d'obtenir per a la rehabilitació d'edificis d'habitatges pels seus residents.

Aquests permisos són especialment difícils d'aconseguir en el cas dels edificis informals, que són la majoria dels edificis de les zones danyades pels terratrèmols. Segons un informe publicat pel International Crisi Group el 2022, “només els qui estan a prop del poder (forces de seguretat o milícies) poden obtenir un permís informal per fer reparacions”.

Una persona que viu a Sheikh Maqsoud, barri d'Alep assetjat pel govern sirià, va explicar que el govern impedia o limitava l'entrada d'ajuda en la zona. A més, els controls de seguretat d'entrada del govern han imposat elevats cànons i taxes als qui porten material de construcció per ajudar la gent a reconstruir casa seva.

“En lloc d'imposar costosos requisits burocràtics a les persones residents que intenten reparar les seves cases danyades pel terratrèmol, les autoritats sirianes han d'assegurar-se que totes les persones residents tenen suport tècnic i econòmic adequat, sense discriminació”, ha conclòs Diana Semaan.