El reassentament i altres rutes de protecció complementàries són un salvavides per a les persones que es veuen obligades a fugir: un camí cap a la seguretat sense posar la seva vida en perill. Per als països de primera acollida representen una forma de solidaritat i suport, mentre que per als països receptors constitueixen un mètode estructurat i durador d'acollir les persones necessitades.
Després de molts anys de compromisos limitats pel que fa al reassentament i les admisions humanitàries, els pròxims mesos s'obren noves oportunitats perquè la UE assumeixi quotes ambicioses en matèria de rutes segures per a les persones refugiades. La pandèmia de COVID-19 ja no suposa un obstacle per als trasllats internacionals, i la celebració del segon Fòrum Mundial sobre els Refugiats al desembre representa una oportunitat clau perquè la UE demostri el seu lideratge en la protecció internacional. Mentre es continuen les negociacions sobre el Pacte Europeu sobre Migració i Asil, no ha de passar per alt la importància de les rutes segures en unes polítiques d'asil i migració veritablement sostenibles i equilibrades.
Fins i tot amb els actuals desplaçaments des d'Ucraïna, els Estats membres de la UE només acullen una petita proporció de les persones en situació de desplaçament forçós a nivell global i en els últims anys a penes han atès un ínfim 1,1% de les necessitats mundials quant a reassentament. És evident que Europa pot i ha de fer més per a oferir el seu suport als qui necessiten protecció, així com mostrar solidaritat amb els països que acullen la gran majoria de les persones desplaçades.
Les 45 organitzacions no governamentals i humanitàries sotasignades demanen a la UE, als seus Estats membres i als països associats:
1. Intensificar les activitats de reassentament per a aconseguir els objectius fixats en el Full de ruta per a 2030 respecte a solucions de tercers països per a complir el Pacte Mundial sobre els Refugiats.
2. Invertir en preparació quan presentin els seus compromisos per a 2024 i 2025, i garantir una capacitat adequada per a reassentaments d'emergència. Adoptar un cicle de dos anys hauria de donar lloc a una millor aplicació de les quotes, no a una reducció de les xifres globals.
3. Millorar l'aplicació dels compromisos de reassentament, agilitant els procediments per a permetre la plena materialització de les places acordades. Incrementar la cooperació amb els països de primer asil per a simplificar les sortides, els visats, els requisits de documentació de viatge i les autoritzacions mèdiques pot contribuir a millorar les taxes d'aplicació.
4. Incloure els coneixements de les comunitats de persones refugiades en els processos de reassentament, per a facilitar la inclusió satisfactòria de les persones refugiades nouvingudes, així com en el disseny d'activitats d'inclusió en polítiques de qualsevol nivell.
5. Adoptar el Marc de Reassentament i Admissió Humanitària de la Unió Europea, demostrant així que les institucions de la UE i els seus Estats membres es prenen seriosament el seu compromís d'ampliar l'accés a les rutes segures. L'aplicació del Marc ha de centrar-se a maximitzar el nombre de persones que obtenen accés a la seguretat mitjançant solucions duradores.
6. Invertir en sistemes d'acollida dignes per satisfer les necessitats immediates de les persones refugiades a la seva arribada mitjançant serveis adequats, i promoure solucions addicionals adreçades per la comunitat per impulsar la capacitat de les nostres societats d'oferir refugi a més persones necessitades.
7. Defensar el dret d'asil de totes les persones que sol·liciten protecció, independentment de com hagin arribat a Europa. Els Estats han de mantenir procediments d'asil d'alta qualitat, que respectin els drets humans, i oposar-se a qualsevol evolució nacional amb què es pretengui combinar un compromís més gran en matèria de reassentament amb polítiques d'asil més estrictes.