Transcorregut un any des de l'arribada al poder de Yoon Suk-yeol, Amnistia Internacional ha llançat una campanya global demanant al president de Corea del Sud que cessi en el seu intent de suprimir el Ministeri d'Igualtat de Gènere i Família.

Amnistia Internacional Corea s'ha unit a diverses organitzacions de la societat civil i destacades activistes sud-coreanes dels drets de les dones per a instal·lar un megàfon gegant de color violeta davant de l'oficina presidencial a Seül en demanda de justícia de gènere en un clima de deterioració dels drets de les dones.

“El president Yoon Suk-yeol va arribar al poder després d'una controvertida campanya en la qual afirmava que les dones de Corea del Sud ja no sofrien desigualtat de gènere i que s'estava fent un mal ús del feminisme per a crear un conflicte de gènere. Res més lluny de la realitat: en l'actualitat són més necessàries que mai veus feministes fermes per a combatre la desigualtat generalitzada, la discriminació i la violència de gènere cada vegada majors, tant dins com fora d'Internet, a Corea del Sud”, va aclarir Minjung Shin, presidenta de la junta directiva d'Amnistia Internacional Corea del Sud.

“Aquesta retòrica antifeminista és enganyosa i soscava les iniciatives de les dones i altres persones que intenten alçar la seva veu en favor de la justícia de gènere. Les dones porten molt temps en una dura lluita per a aconseguir la igualtat de drets. El Ministeri d'Igualtat de Gènere, encara que imperfecte en molts aspectes, ha exercit un paper important en la promoció de la igualtat de gènere. La promesa electoral del president Yoon de suprimir el Ministeri forma part d'un intent més ampli de fer retrocedir els avanços en els drets de les dones que tant ha costat aconseguir.”

En la campanya global també es publica una sèrie de vídeos —titulada “Sentiu-nos rugir”— d'entrevistes a dones sud-coreanes destacades, entre elles l'actual presidenta de la comissió parlamentària que supervisa el treball del Ministeri d'Igualtat de Gènere, Kwon In-sook.

Amnistia Internacional està planificant accions solidàries a tot el món en suport a les dones sud-coreanes que lluiten per la justícia i la igualtat de gènere; les signatures recollides a través de la ciberacció es lliuraran a l'Oficina Presidencial abans que el Parlament iniciï el seu període ordinari de sessions al setembre.

Informació complementària

Durant la campanya electoral per a les eleccions presidencials de 2022, Yoon Suk-yeol va prometre suprimir el Ministeri d'Igualtat de Gènere i Família i, al costat del Partit del Poder Popular —en el govern—, ha continuat demanant la seva eliminació.

La supressió del Ministeri repercuteix significativament en els drets de les dones, inclòs els compromisos contrets pel país en virtut de la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), ratificada en 1984.

El Ministeri es va crear en 2001 i coordina les polítiques d'igualtat de gènere de tots els ministeris. Si és eliminat, no hi haurà cap mecanisme central per al desenvolupament i l'aplicació de polítiques per al progrés dels drets de les dones. Cal destacar que el Ministeri coordina la presentació d'informes governamentals a les Nacions Unides en el marc de la CEDAW.

Sota l'administració de Yoon, el govern ha eliminat els termes “igualtat de gènere”, “salut i drets sexuals i reproductius” i “minoria sexual” del pla d'estudis nacional. A més, també s'ha canviat el nom a les oficines governamentals locals en tot el país per a eliminar la referència al gènere.

A Corea del Sud les dones s'enfronten a múltiples barreres jurídiques, socials i econòmiques i a la discriminació en tots els àmbits, així com a uns nivells de violència de gènere elevats i creixents tant dins com fora d'Internet. El país té la major bretxa salarial entre homes i dones de les 38 nacions de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), i les dones continuen estant infrarepresentades en els llocs de lideratge: representen el 19% dels parlamentaris i parlamentàries i menys del 5% dels càrrecs executius de les 100 empreses amb majors xifres de vendes del país.