Davant l’emissió d’ordres de detenció per part del Tribunal Penal Internacional (TPI) contra el tinent general Sergei Kobylash i l’almirall Viktor Sokolov, membres de les Forces Armades russes i presumptes responsables dels crims de guerra de dirigir atacs contra béns de caràcter civil i de causar danys incidentals excessius a civils o a objectes del mateix caràcter, així com del crim de lesa humanitat “d’actes inhumans”, Erika Guevara Rosas, directora d’Investigació, Treball d’Incidència i Política d’Amnistia Internacional, ha declarat:

“Amb l’emissió de les ordres de detenció contra Kobylash i Sokolov, el TPI ha demostrat que va obrir causes contra la cúspide de la cadena de comandament. Mentre Rússia llança míssils que continuen delmant infraestructures civils crítiques ucraïneses, el TPI ha notificat que aquells que hagin comès, presumptament, crims de guerra respondran davant la justícia independentment del seu càrrec”.

“L’execució de les ordres de detenció del TPI depenen totalment dels Estats. Per tant, a més dels fugitius del TPI Putin i Lvova-Belova, la comunitat internacional ha de garantir la detenció immediata de Kobylash i Sokolov i entregar-los al TPI si surten de Rússia”.

Informació complementària

Segons explica un comunicat de premsa del Tribunal Penal Internacional, hi ha “motius raonables per creure que els dos sospitosos són responsables dels atacs amb míssils, duts a terme per les forces sota el seu comandament, contra la infraestructura elèctrica ucraïnesa des del 10 d’octubre del 2022 aproximadament, fins, com a mínim, el 9 de març del 2023. Durant aquest període, es va dur a terme una presumpta campanya d’atacs, per part de les forces armades russes, contra nombroses centrals i subestacions elèctriques a múltiples zones d’Ucraïna”

Actualment hi ha 124 Estats Part en l’Estatut de Roma i les ordres de detenció contra Putin i Lvova-Belova són vinculants en 125 Estats (els 124 més Ucraïna, que ha acceptat la jurisdicció del TPI en el seu territori pels crims que s’hi han comès des del 2014).

El 20 d’octubre de 2022, Amnistia Internacional va assenyalar que els atacs russos havien causat greus danys a gairebé el 40% de les plantes de producció energètica del país, fet que constituïa un crim de guerra.

Amnistia Internacional porta deu anys documentat crims de guerra i altres violacions del dret internacional humanitari a Ucraïna.