La declaració telemàtica de l'editor de la revista satírica Mongòlia, Darío Adanti, en els jutjats de Plaza Castella de Madrid per “ofenses als sentiments religiosos” prevista per avui no ha pogut celebrar-se per un error informàtic i Darío Adanti ha estat citat a declarar presencialment davant els jutjats de Barcelona el 24 de novembre. A les portes dels jutjats de Madrid avui ha tingut lloc un acte de protesta en el qual Amnistia Internacional ha tornat a lamentar que els responsables de la revista hagin d'afrontar aquesta causa i reclama la urgent modificació dels articles del Codi Penal que atempten contra la llibertat d'expressió i que contravenen els estàndards internacionals de drets humans.
“La protecció de conceptes abstractes o creences religioses no és un motiu admissible per a restringir la llibertat d'expressió. El delicte d'ofensa contra els sentiments religiosos ha de desaparèixer d'una vegada del Codi Penal perquè no es repeteixin situacions com la que avui afronten els editors de Mongòlia”, ha assenyalat Daniel Canales, portaveu d'Amnistia Internacional Espanya.
L'arxivament de la causa sobre la paròdia sobre la Verge del Rocío a TV3, un precedent esperançador
La querella contra els editors de la revista Mongòlia va ser interposada per l'associació Manos Limpias per la portada de la seva publicació el desembre passat. Aquest cas té moltes similituds amb el procediment que s'estava seguint contra humoristes de TV3 per una paròdia de la Verge de la Rocío. El 26 de setembre el jutge va arxivar la causa per considerar-ho llibertat d'expressió, fet que Amnistia Internacional va celebrar i espera que sigui també el criteri que se segueixi en el cas dels editors de la Revista Mongòlia. En concret, el jutge va considerar que el gag pel qual van ser denunciats els guionistes de TV3 era eminentment satíric i tenia una intenció clarament humorística per la qual cosa està emparat per la llibertat d'expressió i no pot ser objecte de sanció penal.
Mecanismes internacionals de protecció del dret a la llibertat d'expressió
L'organització recorda que el fet que una publicació pugui desagradar no la converteix en delicte, i destaca que la Comissària de Drets Humans del Consell d'Europa ha reclamat la despenalització del delicte d'ofensa contra els sentiments religiosos.
A més, Amnistia Internacional assenyala que encara que l'exercici del dret a la llibertat d'expressió no és il·limitat, el Comitè de Drets Humans de Nacions Unides ha reiterat que la llibertat d'opinió i d'expressió constitueixen la pedra angular de societats lliures i democràtiques, i que la prohibició de demostracions de faltes de respecte cap a una religió o qualsevol altre sistema de creences és incompatible amb el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.
Informació addicional
Amnistia Internacional va llançar una campanya de recollida de signatures quan es va iniciar la causa sobre la revista Mongòlia a Barcelona per traslladar a les autoritats la preocupació davant l'amenaça que impliquen alguns articles del Codi Penal al dret a la llibertat d'expressió a Espanya.
El delicte sobre ofenses religioses (article 525 del Codi Penal) no és l'únic que ha de ser reformat. Persones usuàries de xarxes socials, periodistes, professionals del dret i artistes musicals han estat processades en virtut de l'article 578 del Codi Penal, que prohibeix el “enaltiment del terrorisme” i la “humiliació de les víctimes dels delictes terroristes”. Perquè no es produeixin més casos que vulneren el dret a la llibertat d'expressió com els judicis a titellaires de Madrid, a l'estudiant Cassandra Vera o al cantant César Strawberry, passant pels rapers Valtònyc, Pablo Hásel i el grup La Insurgencia, la derogació de l'article 578 del Codi Penal és inajornable. També s'ha de derogar el delicte d'injúries a la Corona (article 490.3 del Codi Penal), de conformitat amb el que s'estableix pel Tribunal Europeu de Drets Humans, ja que el fet que el cap de l'Estat disposi d'una major protecció davant de les injúries contravé l'esperit del Conveni Europeu de Drets Humans.