Actuem pels drets humans a tot el món

Buscar

República Txeca: Organitzacions internacionals demanen a la ministra d'Educació txeca canvis profunds per posar fi a la segregació dels romanís a les escoles per a alumnat amb “discapacitat mental lleu”

El 2 de febrer, en una carta a la ministra txeca d'Educació, Joventut i Esports, Miroslava Kopicová, Amnistia Internacional, el Centre Europeu de Drets dels Romanís i Iniciativa Pro-Justícia de la Societat Oberta van expressar una prudent satisfacció, com a primer pas, davant la carta de la ministra als directors d'escoles d'ensenyament primari del 19 de gener de 2010, en la qual els demanava que garantissin que només els alumnes i alumnes amb una “discapacitat mental lleu real són assignats a les escoles pràctiques d'ensenyament primari”.

 Amnistia Internacional, el Centre Europeu de Drets dels Romanís i Iniciativa Pro-Justícia de la Societat Oberta van subratllar en la seva comunicació que la carta de la ministra transmet un important missatge general a les escoles txeques, en reconèixer la segregació il·legítima dels nens i nenes romanís en escoles concebudes per a alumnat amb “discapacitat mental lleu”. No obstant això, les tres organitzacions també van posar en relleu que amb la iniciativa de la ministra no n’hi ha prou per frenar l'assignació errònia de menors d'edat a aquestes escoles ni per posar fi a la discriminació i segregació dels romanís dins el sistema educatiu. Les organitzacions insistir que aquest pas ha d'anar seguit d'una orientació i una implementació concretes i clares per garantir que els nens i nenes romanís ocupen el seu lloc juntament amb els no romanís en l'educació general.

 Les tres organitzacions signants van assenyalar que “el contingut d'aquesta carta es limita a reiterar les disposicions vigents de la llei d'educació txeca”. Com confirma la pròpia carta de la ministra, actualment el 26 per cent dels nens i nenes romanís assisteixen a escoles creades per a alumnat amb “discapacitat mental lleu”, xifra enormement desproporcionada tenint en compte la grandària de la seva població. La ministra va subratllar l'escassa probabilitat que un nombre tan elevat de menors d'edat d'origen romaní tingués discapacitat mental.

 En la seva comunicació, les organitzacions signants demanen a la ministra que manifesti clarament el seu suport a la no segregació a les escoles txeques amb les següents mesures:

 -          iniciant esforços per traslladar als nens i nenes romanís de les escoles pràctiques a les escoles generals d'ensenyament primari en un termini concret;

-          aprovant lleis que estableixin l'obligació d'eliminar la segregació a les escoles txeques;

-          impedint l'assignació errònia de menors d'edat romanís i d'altres menors d'edat a les escoles pràctiques amb la suspensió immediata de l'admissió d'alumnat en aquestes escoles per al curs escolar 2010/2011;

-          proporcionant suport adequat als alumnes i alumnes (i a les famílies) que ho necessitin, a fi de garantir la seva participació efectiva i el desenvolupament de tot el seu potencial dintre de les escoles generals d'ensenyament primari;

-          fent públiques les directrius concretes que facilitaran als directors d'escola; i

-          aclarint públicament la forma en què el Ministeri d'Educació vigilarà i avaluarà la implantació d'aquests objectius generals d'integració escolar.

  

Informació complementària

 El 13 de novembre de 2007, en la seva sentència sobre el cas de D.H. i altres v. la República Txeca, el Tribunal Europeu de Drets Humans va declarar que la República Txeca discriminava els nens i nenes romanís en assignar-los a escoles especials (escoles destinades a alumnat amb “discapacitat mental lleu”, denominades actualment escoles pràctiques d'ensenyament primari), on rebien una educació inferior a la normal, i va obligar el govern a adoptar mesures de correcció.

 No obstant això, més de dos anys després, menors d'edat romanís de tot el país continuen tenint una representació excessiva en les escoles i aules destinades a alumnat amb “discapacitat mental lleu”, on reben una educació basada en un currículum reduït. Un estudi realitzat el 2008 per les organitzacions no governamentals Centre Europeu de Drets dels Romanís i el Fons d'Educació per a Romanís va concloure que en algunes zones del país, els nens i nenes romanís representaven més del 80 per cent de l'alumnat de les escoles pràctiques. En comparació amb les escoles generals d'ensenyament primari, l'alumnat de les escoles pràctiques rep una educació inferior, cosa que redueix les seves futures oportunitats educatives i d'ocupació.

 Quan un nen o una nena és assignat a una escola pràctica o a un aula per a alumnat amb “discapacitat mental lleu”, és molt difícil que torni a ingressar en el sistema general d'educació. La llei no exigeix tornar a avaluar periòdicament els alumnes, i una avaluació d’aquesta mena només es pot fer a petició dels pares. Per als escassos nens i nenes que tornen al sistema general d'educació, el procés és summament difícil a causa del currículum simplificat que han estat seguint. Sovint aquestes escoles generals no faciliten cap assistència per ajudar-los a posar-se al mateix nivell que els seus companys.

 L'assignació a les escoles pràctiques i aules per a alumnat amb “discapacitat mental lleu” es basa en els resultats d'unes avaluacions en les quals no es tenen en compte les diferències culturals i lingüístiques dels menors d'edat romanís i que podrien agreujar-se a causa de els prejudicis del personal que les porta a terme.