Una destacada periodista de la República Dominicana ha estat atacada amb el programari espia Pegasus de l'empresa NSO Group, en el primer cas confirmat al país, segons revela Amnistia Internacional en una nova investigació publicada en el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa.
L'anàlisi de l'Evidence Lab sobre Seguretat d'Amnistia Internacional va confirmar que un dispositiu mòbil pertanyent a Nuria Piera havia estat marcat com a objectiu i infectat amb Pegasus —que permet l'accés ple i sense restriccions a un dispositiu— en tres ocasions entre 2020 i 2021. Piera és una periodista d'investigació, el treball de la qual s'ha centrat en afers de corrupció i impunitat a la República Dominicana al llarg d'una trajectòria professional que va començar fa dècades.
Després d'aquest últim descobriment, ja són almenys 18 els països on s'ha confirmat mitjançant anàlisis forenses que s'estava atacant periodistes amb programari espia, encara que és probable que la magnitud real i abast d'aquest abús de la tecnologia de vigilància sigui molt superior. La República Dominicana és el tercer país americà, després de Mèxic i El Salvador, on Amnistia Internacional ha confirmat l'ús de Pegasus tant contra periodistes com contra defensors i defensores dels drets humans.
“La República Dominicana se suma a la llista de països on s'utilitza programari espia per silenciar i intimidar periodistes valents. Després d'haver exposat ja múltiples casos a Mèxic i El Salvador, continuarem investigant qualsevol indici que apunti a possibles nous usos de Pegasus a la República Dominicana. Demanem als Estats que adoptin amb urgència una moratòria global dels programes espia”, ha afirmat Erika Guevara Rosas, directora d'Amnistia Internacional per a les Amèriques.
Programari espia al descobert
La investigació d'Amnistia Internacional va trobar indicis que el dispositiu de Nuria Piera s'havia infectat amb Pegasus per primera vegada sobre el 20 de juliol de 2020. També es van descobrir indicis similars entorn del 8 de setembre de 2021 i l'1 d'octubre de 2021. A més, Amnistia Internacional va compartir les dades forenses amb Citizen Lab per sotmetre'ls a una revisió; aquesta organització va confirmar les conclusions utilitzant la seva metodologia independent.
Nuria Piera ha declarat a Amnistia Internacional que, en les dates en què el seu dispositiu va ser infectat amb Pegasus, treballava en investigacions sensibles i de gran repercussió. Estudiava informes de corrupció relacionats amb alts càrrecs governamentals i familiars de l'expresident del país; mesos més tard es van incoar procediments judicials penals contra aquestes persones per presumpte suborn i altres càrrecs.
Piera va rebre per primera vegada la confirmació que estava sent atacada per Pegasus quan l'hi va notificar l'Evidence Lab sobre Seguretat d'Amnistia Internacional. El novembre de 2021 va rebre la notificació enviada per Apple als usuaris/as de dispositius atacats segons informes amb exploits de Pegasus i del programari espia de QuaDream, vinculat amb Pegasus. Piera va afirmar que mai havia rebut una ordre judicial ni cap altra notificació oficial de les autoritats dominicanes en què se li indiqués que estava sota vigilància, ni se li havia comunicat cap motiu que el justifiqués.
Aquestes tàctiques invasives poden ser especialment nocives per a les dones periodistes, que sovint fan front a atacs per motius de gènere, com a acusacions d'haver violat normes tradicionals d'índole social, sexual o moral.
“A vegades una ha de lluitar molt per a no tornar-se neuròtica, perquè sempre hi ha sospites que qualsevol pot estar informant sobre tu. És com caminar sobre sorres movedisses. Afecta molt a la teva sensació de llibertat, al lliure que et sents per a expressar la teva opinió. A vegades ni tan sols saps com volen fer-te mal, si a tu o a través dels teus éssers estimats. Llavors et sents responsable, cosa que és més greu”, ha afirmat Nuria Piera.
Amnistia Internacional insta les autoritats a dur a terme sense demora una investigació independent, imparcial i transparent sobre la vigilància selectiva il·legítima de periodistes al país, inclòs l'atac selectiu amb Pegasus contra Nuria Piera.
“En un país on tant periodistes com defensors i defensores dels drets humans venen denunciant des de fa temps que la vigilància és habitual, descobrir l'ús de Pegasus hauria de considerar-se una amenaça preocupant. Atès que la vigilància planteja enormes riscos per a la seguretat física i el benestar mental dels qui exerceixen el periodisme i pot posar en perill a les seves fonts, col·legues, amistats i familiars, les autoritats dominicanes han d'investigar amb caràcter immediat aquest cas i disposar salvaguardes efectives per a protegir aquestes persones i impedir que aquests fets es repeteixin”, ha afirmat Elina Castillo Jiménez, investigadora sobre vigilància digital d'Amnistia Internacional.
Vigilància i periodisme a República Dominicana
En el marc d'una investigació en curs, Amnistia Internacional ha parlat a la República Dominicana amb desenes de periodistes, així com amb defensors i defensores dels drets humans, gairebé tots els quals sospitaven que havien estat objecte de vigilància a causa de la seva activitat. La majoria creia que agents d'intel·ligència seguien els seus passos amb mètodes de vigilància tradicionals, com les escoltes telefòniques.
No obstant això, la falta de transparència en relació amb l'ús de la vigilància i de programes espia dificulta a les víctimes obtenir informació o aconseguir que es rendeixin comptes. A República Dominicana no existeixen vies clares per a obtenir una reparació adequada en cas de vigilància selectiva il·legítima. L'habeas data —via constitucional per a la protecció de les dades i la privacitat existent al país— i el recurs penal disponible en virtut de la Llei 53-07 sobre Crims i Delictes d'Alta Tecnologia només poden utilitzar-se quan se sap qui està vigilant, alguna cosa que no sempre és possible si no es permet l'accés a la informació o si no es posseeixen les competències tècniques necessàries. En molts casos resulta pràcticament impossible que les persones atacades provin si més no l'existència de la vigilància, ja sigui per obstacles tècnics o perquè la vigilància és encoberta. Aquests factors limiten l'accés a les reparacions i amplien encara més l'efecte paralitzant de la vigilància.
A la República Dominicana, els periodistes que se sap que investiguen la corrupció també poden córrer el risc de convertir-se en blanc de campanyes difamatòries. Edith Febles, una altra destacada periodista que va treure a la llum irregularitats durant el mandat de l'exprocurador general, va explicar a Amnistia Internacional que era periòdicament objectiu d'onades d'atacs en les xarxes socials, aparentment organitzats, a causa de la seva feina.
“Els actes d'aquesta naturalesa perjudiquen profundament l'estat de dret i a la pràctica professional [del periodisme]. Cap periodista hauria de ser objecte d'actes d'aquesta naturalesa, que bàsicament tracten de soscavar la seva paraula, de menyscabar la possibilitat que la gent sàpiga el que està passant, perquè el problema ni tan sols és el periodista. Pel que fa a soscavar la credibilitat, el que intenten és interposar un obstacle entre aquesta persona i la comunicació que manté amb la gent”, ha afirmat Edith Febles.
Amnistia Internacional va sol·licitar a les autoritats dominicanes que informessin sobre l'ús de Pegasus o el comentessin. En el moment de publicar aquest comunicat, la Procuradoria General de la República i el Ministeri d'Interior i Policia havien respost que cap de les dues institucions havia comprat ni utilitzat Pegasus durant el mandat dels titulars actuals d'aquests càrrecs, que va començar l'agost de 2020, i havien afirmat la seva disposició a investigar. Altres autoritats no han respost a aquesta sol·licitud. Amnistia Internacional també va sol·licitar comentaris a NSO Group, que no ha respost.
Quan al país s'inicia una reforma legal del Sistema Nacional d'Intel·ligència, Amnistia Internacional insta a República Dominicana a prendre aquesta iniciativa com a oportunitat per a implementar un marc normatiu que respecti els drets humans. Fins que existeixi un marc d'aquest tipus, ha de dictar-se una moratòria global de la compra, venda, transferència i ús de programes espia.
Informació complementària
La vigilància selectiva il·legítima viola el dret a la privacitat i pot donar lloc a violacions de molts altres drets humans, entre ells els drets a la llibertat d'expressió, d'associació i de reunió pacífica. Segons el dret i les normes interamericanes i internacionals, tota ingerència de l'Estat en el dret a la privacitat ha d'ajustar-se a la llei i ser necessària, proporcional i perseguir un objectiu legítim. El fet d'atacar a periodistes o a altres defensors i defensores dels drets humans pel seu treball no s'ajusta en cap cas al dret internacional dels drets humans. Utilitzar programes espia per a atacar a periodistes i a defensors i defensores dels drets humans —en absència de transparència adequada i altres salvaguardes— té a més un efecte acovardidor i inhibeix la seva capacitat de treballar sense interferències indegudes.
La vigilància selectiva il·legítima també pot tenir efectes importants en la salut mental. Pot induir als qui sospiten que estan sota vigilància a la desconfiança i limitar les seves interaccions amb altres persones, reduir els seus cercles íntims, evitar determinats llocs i fins i tot canviar d'escola o habitatge a la seva família, per temor al fet que es produeixin atacs contra els seus éssers estimats com a represàlia pel seu treball o activisme. Atès que la vigilància d'algú pot igualment revelar dades personals dels seus contactes, també pot causar preocupació pel benestar dels seus col·legues, amistats, familiars i fins i tot les seves fonts. En aquest sentit, la vigilància il·legítima pot afectar fins i tot el dret a la salut de les persones afectades i als qui les envolten.
El 2022, l'Evidence Lab sobre Seguretat d'Amnistia Internacional va començar a analitzar de manera independent dades tècniques d'una mostra de persones identificades com a objectius potencials de Pegasus a República Dominicana —entre les quals hi havia tant periodistes com defensors i defensores dels drets humans— en el marc d'una investigació sobre vigilància il·legítima més àmplia en curs.
El 2021, Amnistia Internacional va oferir suport tècnic per al Projecte Pegasus, que va determinar que almenys 25 periodistes mexicans havien estat seleccionats com a objectius al llarg de dos anys. L'Evidence Lab sobre Seguretat d'Amnistia Internacional també va sotmetre a una revisió una investigació conjunta d'Access Now i Citizen Lab publicada el gener de 2022 i dades forenses verificades de manera independent que van confirmar l'ús a gran escala de Pegasus contra periodistes i filiació d'organitzacions de la societat civil a El Salvador.
NSO Group sosté que només ven els seus productes a organismes governamentals, i en el seu lloc web afirma: “Els productes de NSO són utilitzats exclusivament per agències governamentals d'intel·ligència i aplicació de la llei per a lluitar contra la delinqüència i el terrorisme”. Aquesta afirmació està en clara contradicció amb aquestes noves revelacions en relació amb l'ús de Pegasus per a atacar una vegada més una periodista.