Amnistia Internacional ha advertit avui que el programa de desmobilització i reforma de l'exèrcit emprès per la República Democràtica del Congo amenaça amb posar en perill tot el procés polític del país i la seva futura estabilitat. En un exhaustiu estudi, l'organització revela que el procés nacional de desmobilització i reforma s'ha caracteritzat fins ara per la comissió de greus violacions de drets humans, la falta de voluntat política i l'absència de control efectiu de l'exèrcit. "El fracàs del programa de desmobilització i reforma de l'exèrcit comporta el risc que s'iniciï un nou cicle de crisi política i militar, que podria degenerar en una escalada de la violència i en la deterioració de la situació humanitària i dels drets humans? ha manifestat Tawanda Hondora, director adjunt del Programa Regional per a l?Àfrica d'Amnistia Internacional?. En un país ja assolat per la guerra, les conseqüències podrien ser desastroses per a centenars de milers de persones?. Actualment, l'exèrcit nacional congolès (les FARDC), tant les seves unitats integrades com les encara per integrar, és responsable de la majoria de les violacions de drets humans que es cometen, segons informes, al país. El setembre de 2006, la primera brigada integrada va matar almenys 32 persones a Bavi, districte de Ituru. Es van detenir deu soldats, set dels quals han estat acusats de crims de guerra. Més recentment, l?11 de gener, més de 250 soldats d'una unitat integrada de les FARDC amb base a Bunia, van recórrer la ciutat armats, durant la nit, segons informes, saquejant i destrossant comerços i habitatges i violant dones. "La reforma de l'exèrcit no és simplement una activitat militar desitjable ?ha afirmat Hondora?, és una condició prèvia per a la pau i l'estabilitat a la República Democràtica del Congo. Encara que la desmobilització és un projecte essencialment civil, i la reforma de l'exèrcit, una iniciativa militar, existeix una relació fonamental entre l'èxit d'ambdues. No pot sortir bé l?una sense l'altra." Els caps de molts grups armats, determinats a conservar el poder, s'han oposat al programa de desmobilització. Sovint han recorregut a l'homicidi, la tortura i altres abusos contra els drets humans per impedir als membres dels seus grups unir-se al programa. A pesar d'això, hi ha hagut una reacció aclaparadorament favorable entre els membres dels grups armats, que, els primers dies, van acudir en massa als centres de recepció, on podien triar entre integrar-se a l'exèrcit nacional (amb instrucció) o ser desmobilitzats i reincorporar-se a la vida civil. "La reacció positiva al programa fa que els seus errors resultin encara més lamentables ?ha assenyalat Hondora?. Milers de combatents s?hi han adreçat disposats a ser desmobilitzats i s?han quedat abandonats a la seva sort, sense formació professional, oportunitats significatives de treball ni salaris adequats. Molts s'han sentit enganyats i han demanat que els retornin les armes." Un combatent desmobilitzat d?Ituri va explicar a Amnistia Internacional el següent: Aquesta gent ens ha enganyat. Hem arriscat la vida per lliurar les armes [...] A alguns amics nostres els han matat per unir-se al programa. Ja no podem viure als nostres pobles, perquè la gent ens busca per matar-nos. No podem mantenir les nostres famílies ni pagar encara que sigui el lloguer. La solució és que aquesta gent ens torni les armes. Les organitzacions locals de drets humans afirmen que han augmentat el pillatge, l'extorsió i la delinqüència, comeses, diuen, per excombatents que no s'han integrat en les seves comunitats ni a l'exèrcit. Amnistia Internacional ha advertit també de les activitats de la ?Guàrdia Republicana? ("Garde Republicaine", l'antic GSSP), unitat de soldats d'elit, responsable de la seguretat del president de la república. Els seus membres estan desplegats per tot el país, i es creu que són més de 10.000. Hondora ha explicat: "Encara que, en principi, la Guàrdia Republicana ja forma part de les forces nacionals, no hi ha dubte que es comporta com si fos un exèrcit independent dins d'un altre exèrcit i no sembla haver de rendir comptes a cap cadena de comandament de l'exèrcit nacional?. Segons testimoniatges rebuts per Amnistia Internacional, els soldats de la Guàrdia Nacional solen assetjar i robar a la població civil, així com cometre altres violacions greus de drets humans. Les autoritats militars afirmen que la Guàrdia Nacional només ha de rendir comptes al president. "Existeix un marc per a la creació d'un exèrcit veritablement nacional i apolític, que respecti els drets de la població, però ha de fer-se realitat sobre el terreny ?ha assenyalat Hondora?. És essencial que el govern acabat d?escollir es comprometi a portar a terme el programa de reforma de l'exèrcit com més aviat millor i que inclogui la Guàrdia Republicana en aquest programa." Amnistia Internacional ha instat el govern que procedeixi a, entre altres coses: - donar instruccions clares a tots els soldats de les FARDC perquè respectin i facin complir el dret internacional humanitari i dels drets humans; - impartir formació en dret internacional humanitari i dels drets humans a tots els soldats de les FARDC; - crear un mecanisme d'investigació independent, que impedeixi que presumptes autors de violacions greus de drets humans s'integrin a les FARDC; - oferir garanties que el programa de desarmament, desmobilització i reintegració inclou projectes per a la reintegració efectiva en la comunitat dels combatents desmobilitzats. "Mentre no es portin a terme la reforma de l'exèrcit i la desmobilització efectiva dels combatents, la República Democràtica del Congo tindrà, com a molt, una pau fràgil, i l'espiral de violència que sofreix el país persistirà?, ha manifestat Hondora. (25/01/2007)