Avui, la comunitat internacional ha ofert un suport sense precedents a una petició de l'ONU per aturar la pena de mort quan la Tercera Comissió de l'Assemblea General de les Nacions Unides ha examinat un esborrany de resolució sobre una moratòria en l'ús de la pena capital.

Un total de 123 Estats membres de l'ONU -la xifra més alta registrada fins avui- han votat a favor de la proposta, i han visualitzat d'aquesta manera el creixent augment del nombre de països que han abolit la pena de mort en la llei o en la pràctica a tot el món.

Una minoria de països (36) han votat en contra de la proposta, i 30 s'han abstingut. Per primera vegada, la República Democràtica del Congo, Dominica i Malàisia van canviar a favor el seu vot per donar suport a la resolució, mentre que Antigua i Barbuda va passar de l'oposició a l'abstenció. Guinea Equatorial, Gàmbia, Maurici, Rwanda i les Seychelles van votar de nou a favor de la petició d'una moratòria de les execucions, després de no haver-ho fet el 2016. Només dos països van canviar negativament els seus vots en comparació de desembre de 2016: Bahrain va passar de l'abstenció al vot en contra, i Surinam del vot a favor a l'abstenció.

L'augment de suports a l'esborrany de resolució ofereix un altre senyal més que el món segueix dirigint-se cap a l'abolició final de la pena de mort. Des de l'adopció, el 2016, de la darrera resolució de l'Assemblea General de l'ONU sobre una moratòria, s'han establert suspensions indefinides de les execucions a Gàmbia, Malàisia i Papua Nova Guinea, i diversos països més han fet passes importants en aquesta direcció. El 2017, Guinea i Mongòlia van abolir la pena de mort per a tots els delictes, i Guatemala es va convertir en abolicionista per als delictes comuns.

Burkina Faso va ser l'últim país que va eliminar la pena de mort del seu Codi Penal, al juny, mentre que Gàmbia va ratificar el Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, destinat a abolir la pena de mort, el setembre passat. El gruix de la pena de mort s'aplica en un grup aïllat de països. El 2017 es va tenir notícia d'execucions en 22 Estats membres de l'ONU: un 11% del total. D'aquests països que van dur a terme execucions, només 11 (el 6%) eren executors -persistents-, la qual cosa significa que va haver-hi execucions tots els anys en els cinc anys anteriors.

L'adopció continuada, per part de l'òrgan de deliberació de l'ONU, de resolucions que animen als Estats a posar fi a les execucions ha reforçat els debats sobre la qüestió de la pena de mort i ha contribuït a aconseguir progressos significatius en l'àmbit nacional cap a la seva abolició. Amnistia Internacional insta tots els Estats membres de l'ONU al fet que donin suport a aquest esborrany de resolució quan sigui el moment de la seva aprovació definitiva al desembre. Els països que encara conserven la pena de mort han d'establir immediatament una moratòria de les execucions com a primer pas cap a la seva abolició completa.

Informació complementària

Des del 2007, l'Assemblea General de les Nacions Unides ha adoptat, amb un suport transregional cada cop més gran, sis resolucions que demanen als Estats que encara mantenen la pena de mort que dictin una moratòria de les execucions amb l'objectiu d'abolir aquesta pena. La xifra total de votacions a favor d'aquestes resolucions va augmentar de les 104 de 2007 a les 117 de 2016. En la votació realitzada avui per la Tercera Comissió la xifra ha augmentat a 123. Després de la votació d'avui, s'espera que la sessió plenària de l'Assemblea General de l'ONU aprovi a mitjans de desembre aquest setè esborrany de resolució per a una moratòria de la pena de mort.

Quan l'ONU es va fundar el 1945, només vuit països havien abolit la pena de mort. A dia d'avui, 103 dels 193 Estats membres de les Nacions Unides han abolit la pena de mort per a tots els delictes, i 139 l'han abolit en la llei o la pràctica. El 2017 no va haver-hi execucions en 170 Estats membres de l'ONU (el 88%).

Encara que no són legalment vinculants, les resolucions de l'Assemblea General de l'ONU tenen un considerable pes moral i polític. L'adopció d'aquestes resolucions pioneres ha introduït clarament la pena de mort en les prioritats de drets humans de la comunitat internacional, i ha generat un nou impuls entre la societat civil i els governs de totes les regions respecte al final de les execucions i a l'eliminació d'aquesta pena de la legislació nacional.

Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, amb independència del caràcter o les circumstàncies del delicte, de les característiques i la culpabilitat o innocència de l'acusat i del mètode utilitzat per l'Estat per dur a terme l'execució.