• S'han observat avenços a tot l'Àfrica subsahariana: Guinea s'ha convertit en el 20è estat abolicionista, les condemnes a mort s'han reduït substancialment i hi ha hagut iniciatives legislatives constants.
• Les execucions i les condemnes a mort han disminuït a tot el món, després d'haver aconseguit màxims històrics en anys anteriors.
• L'Iran i Malàisia han realitzat reformes legislatives per reduir l'ús de la pena capital per a delictes relacionats amb les drogues.
• Encara proliferen tendències preocupants, amb nombrosos països que violen el dret internacional.

Segons paraules d'Amnistia Internacional en el seu informe anual sobre la pena de mort al món, publicat avui, l'Àfrica subsahariana ha fet grans passes en la lluita mundial per a l'abolició de la pena capital, amb un descens considerable en el nombre de condemnes a mort a tota la regió.

Guinea s'ha convertit en el 20è Estat de l'Àfrica subsahariana a abolir la pena de mort per a tots els delictes, mentre que Kènia ha abolit la pena capital preceptiva per a l'assassinat. Burkina Faso i el Txad també han avançat en l'eliminació d'aquesta pena, amb noves lleis o projectes de llei.

«Els avenços a l'Àfrica subsahariana han reforçat la posició de la regió com a far d'esperança per a l'abolició. El lideratge dels països d'aquesta regió permet concebre de nou l'esperança que l'abolició de la forma més extrema de càstig cruel, inhumà i degradant es trobi al nostre abast», ha declarat Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional.

«Avançat ja l'any 2018, els governs de la regió continuen prenent mesures per reduir i revocar la pena de mort, mentre la soledat dels països que segueixen duent a terme execucions és més clamorosa que mai.

Ara que 20 països de l'Àfrica subsahariana han abolit la pena capital per a tots els delictes, és el moment que la resta del món segueixi el seu exemple i relegui aquesta pena aberrant als llibres d'història».

Amnistia Internacional ha registrat un descens en el nombre de països de l'Àfrica subsahariana que realitzen execucions: de cinc al 2016 a dos al 2017 - Somàlia i el Sudan del Sud - en els quals s'ha tingut constància d'execucions. Així mateix, l'organització ha destacat que les notícies sobre la represa d'execucions a Botswana i el Sudan al 2018 no poden eclipsar els avenços experimentats en altres països de la regió.

Per la seva banda, Gàmbia ha signat un tractat internacional pel qual es compromet a no dur a terme execucions i a encaminar-se cap a l'abolició de la pena de mort. El president gambià va dictar, al febrer de 2018, una moratòria oficial (suspensió temporal) de les execucions.
Avenços considerables a totes les regions

Els progressos a l'Àfrica subsahariana al 2017 il·lustren la tendència positiva observada a tot el món: els anàlisis d'Amnistia Internacional apunten a un nou descens en l'execució mundial de la pena de mort al llarg de l'any passat.

Al llarg del 2017, Amnistia Internacional va registrar un mínim de 993 execucions a 23 països: una reducció del 4% respecte a 2016 (amb 1.032 execucions) i del 39% respecte a 2015 (quan l'organització va informar de 1.634 execucions, la xifra més elevada des de 1989).

L'any 2017 es van registrar almenys 2.591 condemnes a mort a 53 països, la qual cosa suposa un descens considerable pel que fa a la xifra rècord de 3.117 condemnes a mort registrades al 2016. Aquestes xifres no inclouen els milers de condemnes a mort i execucions que - segons creu Amnistia - van ser imposades i consumades a la Xina, on les xifres corresponents segueixen classificades com a secret d'Estat.

A més de Guinea, Mongòlia va abolir també la pena capital per a tots els delictes, per la qual cosa el nombre total de països abolicionistes ha augmentat a 106 al 2017. D'altra banda, després d'haver abolit Guatemala la pena de mort per als delictes comuns, com el d'assassinat, el nombre de països abolicionistes, en la llei o en la pràctica, és ara de 142.

Només 23 segueixen duent a terme execucions (la mateixa xifra que al 2016), malgrat que diversos països han reprès les execucions després d'un període d'interrupció.

S'han donat fins i tot passes importants per reduir l'execució de la pena de mort en països que en són ferms defensors. A l'Iran, les execucions registrades es van reduir en un 11% i les relacionades en concret amb delictes de drogues van baixar  un 40%. Així mateix, es van prendre mesures per elevar la quantitat de droga necessària per imposar la pena de mort preceptiva. A Malàisia, es va reformar la legislació antidroga, que va passar a permetre discrecionalitat a l'hora d'imposar condemnes en casos de narcotràfic. Aquestes reformes es traduiran, probablement, en un descens del nombre de condemnes a mort imposades en tots dos països en el futur.

«Segueix sent preocupant que certs països recorrin a la pena de mort per als delictes de drogues. No obstant això, les mesures adoptades per l'Iran i Malàisia per reformar la legislació antidroga mostren en bona mesura l'aparició d'esquerdes fins i tot en la minoria de països que segueix duent a terme execucions», ha afirmat Salil Shetty.

Indonèsia, que, en un intent maldestre per posar fi als delictes de drogues, va executar al 2016 quatre persones condemnades per aquest tipus de delictes, no va dur a terme cap execució l'any passat, i ha informat d'un lleuger descens en el nombre de condemnes a mort imposades. Tendències preocupants

No obstant això, al 2017 van seguir observant-se preocupants tendències en l'execució de la pena de mort.

A 15 països es va condemnar a mort o executar a persones per delictes de drogues, contravenint així el dret internacional. La regió del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica va registrar la xifra més alta d'execucions relacionades amb les drogues al 2017, mentre que la d'Àsia i Oceania va ser la regió amb major nombre de països que van utilitzar la pena capital per a aquest tipus de delictes (10 països de 16).

Amnistia Internacional va registrar execucions per qüestions de drogues a quatre països: l'Aràbia Saudita, la Xina (on les xifres estan classificades com a secret d'Estat), l'Iran i Singapur. El secretisme que envoltava la pena capital a Malàisia i Vietnam va impedir determinar si s'havien dut a terme o no execucions per delictes de drogues. Al 2017, Singapur va penjar vuit persones, totes elles per delictes de drogues, i va doblar la xifra de 2016. La tendència va ser similar a l'Aràbia Saudita, on les decapitacions per qüestions de drogues es van disparar, passant del 16% del total d'execucions en 2016 al 40% l'any 2017.

«Malgrat els avenços en l'abolició d'aquesta pena aberrant, encara queden encara uns quants líders que prefereixen recórrer a la pena capital com a «solució ràpida» en lloc d'abordar l'arrel dels problemes amb polítiques humanes i de base empírica. Els líders forts executen polítiques, no persones» ha afirmat Salil Shetty

«Les draconianes mesures contra les drogues que s'apliquen àmpliament al Pròxim Orient i a la regió d'Àsia i Oceania han fracassat estrepitosament a l'hora de solucionar el problema».

De la mateixa manera, alguns governs van violar al 2017 diverses prohibicions més de dret internacional. A l'Iran, almenys cinc persones van ser executades per delictes comesos quan eren menors de 18 anys, i altres 80, com a mínim, romanien condemnades a mort. Així mateix, als Estats Units, Japó, Maldives, el Pakistan i Singapur, es va executar a persones amb discapacitat mental o intel·lectual, o les va mantenir condemnades a mort. A l'Aràbia Saudita, Bahrain, Xina, Iraq i Iran, Amnistia Internacional va registrar diversos casos de persones condemnades a mort després d'haver «confessat» delictes sota tortura o altres maltractaments. A l'Iran i l'Iraq, aquestes «confessions» es van retransmetre en directe per televisió.

Encara que el nombre total de països que van dur a terme execucions va romandre inalterat, Bahrain, els Emirats Àrabs Units, Jordània i Kuwait van reprendre les execucions després d'un període d'interrupció. A Egipte, el nombre de condemnes a mort registrades va augmentar gairebé un 70% en comparació de 2016.   Expectatives Amb almenys 21.919 casos coneguts de persones condemnades a mort a tot el món, no és moment de rebaixar la pressió.
Al 2017 es van donar algunes passes en la bona direcció, l'impacte total de les quals comprovarem al llarg dels propers mesos i anys. No obstant això, ara que alguns països han fet «o amenacen de fer» marxa enrere, la campanya contra la pena capital segueix sent tan essencial com sempre.
«En els últims 40 anys, hem presenciat una enorme i positiva transformació en la percepció de la pena de mort, però és necessari fer més passes per eradicar aquesta pràctica terrible d'homicidis sancionats pels Estats», ha manifestat Salil Shetty.
«La pena de mort és un símptoma d'una cultura de violència, no pas la seva solució. Sabem que, estimulant el suport de persones de tot el món, podem fer front a aquest càstig cruel i posar fi a la pena de mort a tot el món».