Amnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsAmnesty IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid IconsCovid Icons
Actuem pels drets humans a tot el món

Pena de mort: 2.390 execucions el 2008 a tot el món, el 72 per cent a la Xina

Amnistia Internacional ha revelat avui 24 de març de 2009 que l’any passat a l’Àsia van ser executades més persones que en cap altra part del món, ja que la Xina va dur a terme més execucions que tots els altres països junts. En canvi, a Europa només un estat, Bielorússia, continua utilitzant la pena de mort.  "La pena de mort és la forma més extrema de càstig cruel, inhumà i degradant -ha manifestat Irene Khan, secretària general d'Amnistia Internacional-. Les decapitacions, electrocucions, penjaments, administracions d'injeccions letals, afusellaments i lapidacions no tenen cabuda el segle XXI.”  L'informe Condemnes a mort i execucions el 2008, que ofereix una perspectiva general de la pena de mort al món, revela que entre el gener i el desembre de 2008 almenys 2.390 persones van ser executades a 25 països del món i almenys 8.864 van ser condemnades a mort en 52 estats.  Amnistia Internacional informa també sobre països en els quals es van imposar condemnes de mort en judicis injustos com ara l’Afganistan, l’Aràbia Saudita, l’Iran, l’Iraq, Nigèria, el Sudan i el Iemen. A l'informe es tracta la manera discriminatòria en que es va aplicar sovint la pena de mort el 2008, quan es van imposar un nombre desproporcionat de condemnes a persones pobres i a membres de minories i comunitats racials, ètniques i religioses en països com l’Aràbia Saudita, els Estats Units, l'Iran i el Sudan. Així mateix, el risc d'executar innocents persisteix, com mostren els casos de quatre condemnats a mort que van ser excarcerats als Estats Units per haver-se demostrat la seva innocència.  Molts condemnats a mort es consumeixen en dures condicions de reclusió i suporten penalitats psicològiques. Per exemple, al Japó és habitual no informar-los del seu penjament fins al matí mateix en què s’ha de dur a terme, i a les seves famílies no se'ls comunica fins i tot que ja ha tingut ja lloc l'execució.  "La pena capital no és simplement un acte, sinó també un procés legalitzat de terror físic i psicològic que culmina amb la mort de la persona a les mans de l'estat -ha manifestat Irene Khan--. És necessari posar-li fi."  La major part del món està avançant en la direcció de l'abolició de la pena de mort, ja que només a 25 dels 59 països que la mantenen es van registrar realment execucions el 2008. No obstant això, Amnistia Internacional ha advertit que, malgrat aquesta tendència, continuen imposant-se centenars de condemnes de mort a tot el món.  Tanmateix, els avenços es van veure menyscabats el 2008 per països com Saint Christopher i Nevis, on va tenir lloc la primera execució duta a terme a Amèrica fora dels Estats Units des de 2003, i Libèria on es va introduir de nou la pena de mort per als delictes d'assalt, terrorisme i segrest de vehicles.  "La bona notícia és que només van dur a terme execucions un petit nombre de països, la qual cosa mostra que som més a prop d'aconseguir un món sense pena de mort -ha assenyalat Irene Khan--. En canvi, la dolenta és que són centenars les persones que continuen sent condemnades a mort i sofrint als nombrosos països que no han abolit encara formalment la pena capital. " Resums regionals
  • La majoria de les execucions dutes a terme el 2008 van tenir lloc a l’Àsia, on 11 països continuen utilitzant la pena de mort: l’Afganistan, Bangla Desh, la Xina, Corea del Nord, Indonèsia, el Japó, Malaisia, Mongòlia, el Pakistan, Singapur i Vietnam. La Xina va ser responsable de gairebé el 75 per cent de les execucions del món, ja que en va dur a terme almenys 1.718, encara que es creu que la xifra va ser molt més alta ja que les dades relatives a les condemnes de mort i les execucions són secret d'estat.
  • La segona regió on més execucions es van dur a terme va ser l’Orient Mitjà i el Nord de l'Àfrica amb 508. A l'Iran, la lapidació i el penjament van ser dos dels mètodes cruels i inhumans utilitzats per executar almenys 346 persones, entre elles vuit que eren menors d'edat en el moment del delicte. A l’Aràbia Saudita, on el mètode d'execució sol ser la decapitació del condemnat en públic, seguida en alguns casos de la seva crucifixió, es van executar almenys 102 persones.
  • A Amèrica, només els Estats Units porta a terme execucions de manera constant, sent 37 les que van tenir lloc el 2008, principalment a Texas, on se’n van realitzar més que en cap altre estat. L'excarceració de quatre condemnats a mort als Estats Units per haver-se demostrat la seva innocència va situar en més de 120 el nombre de casos d’aquest tipus publicats des de 1975. L'únic país d'Amèrica on hi va haver també execucions el 2008 va ser Saint Christopher i Nevis que es va convertir en el primer estat del Carib que duia a terme una execució des de 2003.
  • Europa seria "zona lliure de pena de mort" si no fos per Bielorússia, on la pena capital està envoltada en el secret: l'execució es dur a terme mitjançant un tret al clatell i no s'informa a la família de la víctima de la seva data ni del lloc d'enterrament del cadàver. L'antic país soviètic va realitzar quatre execucions el 2008 i continua sent l'únic estat d'Europa que manté la pena de mort.
  • Només dues execucions es van registrar oficialment a l'Àfrica subsahariana el 2008, però es va condemnar a mort almenys 362 persones. El 2008 es va produir també un retrocés a Libèria, on es va introduir de nou la pena de mort per als delictes d’assalt, terrorisme i segrest de vehicles.