Els governants mundials han de deixar d'utilitzar la COVID-19 com a excusa per retardar l'adopció urgent de mesures contra la crisi climàtica si no volen arriscar-se a defraudar encara més els nens i les nenes i a les generacions futures. Així ho ha manifestat Amnistia Internacional la vigília d'un dia mundial de vagues escolars contra el canvi climàtic convocades per joves pel 25 de setembre.

El canvi climàtic es va citar com un dels problemes més greus dels nostres temps en una enquesta a més de 10.000 joves publicada per Amnistia Internacional només uns mesos abans que la pandèmia trastoqués totalment el món.

"Amnistia Internacional dona suport a tots els nens, nenes i joves que participen en les vagues pel clima. A tot el món, els nens i les nenes ha vist alterades de manera inimaginable les seves vides, la seva educació i la seva salut com a conseqüència de la COVID-19. És absolutament vergonyós que hagin de passar més temps fora de l'escola per exigir a les persones adultes que facin el que cal fer, però la gent jove sap molt bé quins són les inconcebibles conseqüències que tindrà la inacció climàtica en les seves vides i drets humans", ha afirmat Ashfaq Khalfan, director del Programa de Dret i Política d'Amnistia Internacional.

"Se suposava que el 2020 seria l'any de l'acció climàtica, però, lamentablement, està sent l'any de la COVID-19. L'impacte de la pandèmia no pot subestimar-se, i la recuperació portarà temps. No obstant això, no s'ha de treure rèdit polític d'això renunciant a l'acció climàtica. Amb finalitat d'abordar la recuperació de la pandèmia, els objectius de reducció de les emissions s'han deixat a un costat, la qual cosa posa de manifest una tremenda miopia política, atès que l'escalfament global provoca desastres, malalties i altres efectes de proporcions incommensurables".

Amb la finalitat que puguem limitar l'escalfament global als nivells preindustrials d'1,5°C i evitar així els efectes més catastròfics del canvi climàtic, els governs van acordar presentar compromisos actualitzats per reduir les emissions i mitigar amb això la crisi climàtica. A tot el món, només 12 països han presentat fins ara plans, i la data límit és el final de l'any.

La situació actual mostra que molts països rics, amb un llarg historial de contribució al canvi climàtic, així com els Estats amb nivells mñes alts d'emissions, no només van ressagats amb els seus plans, sinó que també estan prenent mesures que retardaran diversos anys l'acció climàtica. Per exemple:

• Només 4 dels 12 països que han presentat plans actualitzats són països industrialitzats rics. El Regne Unit i el Canadà encara que han de fer-ho, mentre que els Estats Units i Austràlia no presentaran compromisos actualitzats en absolut. La Comissió Europea està proposant als governants europeus una reducció de les emissions per 2030 que no és prou ambiciosa: el 55% per sota dels nivells de 1990.
• Altres països amb alts nivells d'emissions, com la Xina, l'Índia i Rússia, responsables, respectivament d'aproximadament el 28%, 7% i 5% de les actuals emissions de gasos d'efecte hivernacle, no han donat cap senyal que vagin a augmentar aviat els seus objectius.
• En els últims mesos, diversos països, entre els quals els Estats Units, el Regne Unit i Rússia, han permès que empreses del sector dels combustibles fòssils, la indústria aeronàutica i altres empreses emissores de carboni es beneficiïn de mesures d'estímul econòmic, com ara crèdits i desgravaments fiscals. Aquestes ajudes s'han concedit en gran mesura sense estar subjectes a condicions de cap classe, la qual cosa significa que aquestes indústries poden seguir funcionant i fins i tot expandint-se sense haver de comprometre's a reduir les seves emissions o utilitzant el suport del govern només per mantenir al seu personal.

La crisi climàtica és un dels principals problemes de drets humans dels nostres temps, que afecta al dret de milions de persones als aliments, l'aigua, la salut i la vida, entre altres coses. Milions de persones ja pateixen els efectes desastrosos del canvi climàtic, des d'inundacions devastadores que deixen submergida la tercera part de Bangladesh fins a incendis sense precedents en la costa oest dels Estats Units, per citar només els exemples més recents.

El canvi climàtic afecta especialment les persones ja desfavorides o que pateixen discriminació, la qual cosa aguditza les desigualtats i injustícies actuals. Els nens i les nenes, el sistema immunitari de les quals està encara desenvolupant-se, en particular els més marginats, estan especialment exposats a patir els efectes del canvi climàtic en la salut, des de desnutrició com a conseqüència de canvis en el rendiment dels cultius, fins a malalties transmeses per mosquits com la malària i mort per ones de calor.

Ara que els governants del món estaran reunits a l'Assemblea General de les Nacions Unides i que els ministres d'energia del G-20 es disposen a reunir-se el 27 de setembre, Amnistia Internacional insta els governs a posar l'acció climàtica i els drets humans al centre dels seus plans de recuperació de la pandèmia. Han d'aprovar plans que promoguin economies sense emissions de carboni, amb mesures com posar fi a les subvencions i rescats a empreses del sector dels combustibles fòssils i invertir en les que duguin a terme una transició cap a aquestes economies justa i d'acord amb els drets humans.

"A més, la pandèmia ens ha demostrat que molts governs poden emprendre exactament l'acció ràpida i decisiva que necessitem per abordar la crisi climàtica. Quan és tant el que està en joc, fins i tot els qui es beneficien de l'ordre establert estan disposats a alterar-lo. La gent ha donat suport mesures raonables de protecció adoptades pels governs per protegir les seves comunitats, fins i tot quan han suposat canvis dràstics en la seva vida quotidiana. Si els governs poden destinar milers de milions a plans de regulació temporal d'ocupació i rescatar a empreses, han de poder prendre la decisió òbvia de començar urgentment a abandonar de manera progressiva els combustibles fòssil", ha manifestat Ashfaq Khalfan.

"Els governants han de desfer-se de l'estretor de mires induïda per la pandèmia i comprometre's a garantir el benestar a llarg termini dels seus pobles. La COVID-19 ha portat a moltes persones a límit de la seva capacitat de sobreviure i ha posat a prova la nostra resiliència col·lectiva. Però ha renovat també la nostra determinació de crear un futur radicalment diferent, un món més just, equitatiu i sostenible per als nostres fills i filles i els nostres néts i nétes".