El govern pakistanès no ha de cedir a la por i la ira després de la tragèdia de l'escola de Peshawar, i ha de mantenir la moratòria de les execucions. Així ho ha manifestat avui Amnistia Internacional després de la promesa del primer ministre Nawaz Sharif de reprendre les execucions per a delictes relacionats amb el terrorisme.

"L'atac d'ahir és absolutament censurable, i és imperatiu que els responsables d'aquesta inimaginable tragèdia compareguin davant la justícia. No obstant això, recórrer a la pena de mort no és la resposta: mai no és la resposta", ha manifestat David Griffiths, director adjunt del Programa per a Àsia i Oceania d'Amnistia Internacional.

L'anunci de Nawaz Sharif es va produir l'endemà que almenys 142 persones  -132 dels quals nens- morissin a mans d'integristes talibans en una escola gestionada per l'exèrcit a la ciutat nord-occidental de Peshawar.

"Com és lògic, el Pakistan està tenallat per la por i la ira després d'aquests atacs. No obstant això, aixecar la moratòria de les execucions sembla una reacció reflex que no aborda el nucli central del problema: la manca de protecció efectiva per a la població civil en el nord-oest de Pakistan", ha manifestat David Griffiths.

"És aquí on el govern hauria de centrar les seves energies, no a perpetuar el cercle de violència amb la represa de les execucions".

Amnistia Internacional demana que els responsables d'atacs indiscriminats i atacs contra civils, inclòs l'atac de Peshawar, siguin investigats i processats en judicis que compleixin les normes internacionals de justícia processal, però sense recórrer a la pena de mort.

"No hi ha proves que la pena de mort tingui un especial efecte dissuasori respecte als delictes castigats amb ella comparada amb altres formes de càstig", ha manifestat David Griffiths.

"La pena capital no és la resposta a la situació d'ordre públic del Pakistan, i no servirà per abordar la delinqüència o l'integrisme al país".

El Pakistan va renovar la seva moratòria de les execucions a l'octubre de 2013 i no ha executat ningú des de la mort a la forca d'un soldat el novembre de 2012; l'última execució a la forca d'un civil va tenir lloc a finals de 2008. En l'actualitat hi ha desenes de persones condemnades a mort per delictes relacionats amb el terrorisme al país.

Al Pakistan, moltes condemnes de mort s'imposen després de judicis injustos caracteritzats per la manca d'accés a assistència lletrada i per l'acceptació de proves que serien inadmissibles segons el dret internacional.

"En ampliar l'any passat la seva moratòria de les execucions, el Pakistan va actuar correctament i va transmetre un missatge de respecte pels drets humans. L'Estat va triar alinear-se amb la gran majoria dels països que han rebutjat la pena de mort en la llei o en la pràctica per considerar-la l'exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant", ha manifestat David Griffiths.

"En un moment en el qual el sistema de justícia del Pakistan lluita per fer front a la situació d'ordre públic, pot resultar fàcil pensar en la pena de mort com una solució ràpida. Però, en lloc de reprendre les execucions, Pakistan ha de buscar solucions a llarg termini que portin amb si millores sistèmiques en l'administració de la justícia penal".

Avui dia, 140 països són abolicionistes en la llei o en la pràctica. Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos, sense excepció, independentment de la naturalesa o les circumstàncies del delicte, de la culpabilitat, innocència o altres característiques del condemnat, o del mètode utilitzat per l'Estat per dur a terme l'execució.